La start-up biomèdica fetaLife afronta una nova etapa de creixement per convertir una placenta artificial, també coneguda com a incubadora líquida, en una tecnologia mèdica aplicable a pacients. Per avançar en el seu objectiu, la companyia necessita una nova injecció de recursos: uns 8 milions d'euros que li permetrien accelerar el desenvolupament tecnològic i preclínic, avançar en els requisits regulatoris i preparar els primers estudis en humans.

Aquesta xifra se sumaria els recursos inicials -7,65 milions- que han rebut de la Fundació La Caixa, a través del programa CaixaResearch Placenta Artificial, per tirar endavant el projecte. El resultat ha estat "satisfactori": han desenvolupat un sistema de suport que reprodueix les condicions de l’úter per oferir una nova alternativa terapèutica als nadons nascuts abans o durant les 26 setmanes de gestació.

"Amb aquest suport, explica Elisenda Bonet, CEO de fetaLife, hem desenvolupat un prototip i realitzat les validacions del sistema amb animals; un animal gran, una ovella". Han aconseguit mantenir durant 21 dies una ovella dins del sistema amb fisiologia fetal. Aquest resultat demostra que la tecnologia pot proporcionar suport fetal durant el període previst i mantenir unes condicions fisiològiques estables. "Això és un gran avenç", constata Bonet i explica que també s'ha testejat amb un porc, de manera que "demostrem que podem transferir la tecnologia als humans; tenim les certeses i també de l’absència de danys neurològics a llarg termini". Ara cal avançar: la transició a la vida neonatal.

La biomèdica fetaLife es va constituir el 2025 per facilitar d'estructura empresarial a l'empresa derivada (spin-off) de transferència tecnològica de l’Hospital Clínic Barcelona, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona (UB). La fita ha estat la mateixa des del primer moment: desenvolupar un sistema per augmentar la supervivència dels nadons nascuts entre les 22 i les 26 setmanes de gestació, considerats prematurs ultraextrems. A aquestes edats, òrgans com els pulmons, el cervell o el sistema digestiu encara es troben en una fase molt primerenca de desenvolupament.

Finançament per a un projecte pioner a Europa 

Preveuen tenir enllestida la ronda de finançament a finals d'aquest any, per mitjà de "tots els instruments que calgui" com ara business angels, family office... També hi haurà uns 2 milions d'euros del total que provindran d'ajuts europeus per a aquest desenvolupament pioner a Europa. "Hem obert en paral·lel una campanya de Capital Cell perquè estem davant d'un projecte a llarg termini, que necessitarà més recursos", assenyala Bonet, formada en enginyeria de telecomunicacions i bolcada des de sempre en participar en projectes que traslladin i apliquin la tecnologia en coses palpables i més, com és el cas de fetaLife, que contribueixin a millorar la societat.

Alhora, l'equip de 10 professionals -especialitzats en medicina maternofetal, neonatologia, investigació i desenvolupament tecnològic.- que ara per ara pertanyen a fetaLefi, treballen en l'àmbit normatiu i de certificacions. Les validacions de l'Agència Europea del Medicament (EMA) podrien arribar a inicis del 2027. Per tant, els dos anys vinents serviran per finalitzar els testos d'integració del sistema amb la idea que, a finals de 2028 i com a molt amb l'entrada del 2029, iniciar els assajos amb humans.

La labor de fetaLife, liderat pel doctor Gratacós que treballa amb un equip de 10 professionals.

La labor -en què en moments de la primera fase del projecte s'hi han implicat uns 40 col·laborador externs- és el resultat de més de cinc anys de recerca en medicina fetal i perinatal. El projecte aplega investigadors i professionals de l'Hospital Clínic de Barcelona, ​​l'Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona. L'equip científic està liderat per Eduard Gratacós, investigador especialitzat en medicina maternofetal i inclòs entre els científics més influents del món, segons la Universitat de Standford. Al costat de Gratacós i Bonet com a executiva, l'equip fundador i directiu el completa la doctora Elisenda Eixarch, Chief Medical Officer (CMO).

Reduir la taxa de mortalitat de més de 14 milions de nadons

A Europa, cada any, neixen uns 23.400 nadons prematurs; al món en són uns 15 milions. En els casos més extrems, les incubadores tradicionals forcen la respiració en òrgans immadurs. Això desencadena elevades taxes de mortalitat i una important càrrega assistencial a llarg termini derivada de seqüeles cròniques com la paràlisi cerebral o la displàsia bronze. 

Afrontar el repte de prevenir aquestes conseqüències és el que va empènyer al doctor Gratacós i tot el seu equip en la recerca per al desenvolupament, l'homologació regulatòria i la industrialització de la primera placenta artificial d'Europa.

La proposta de fetaLife busca oferir una alternativa intermèdia per a aquests nadons que passen directament de l'úter matern a una unitat de cures intensives neonatals, on necessiten suport respiratori i altres intervencions per mantenir les seves funcions vitals: un entorn líquid que reprodueixi de les condicions de l'úter i permeti al nadó continuar-ne el desenvolupament durant un període addicional.

El sistema combina una incubadora líquida amb un circuit de suport extracorpori que permet mantenir les condicions necessàries per al desenvolupament del model experimental. L'objectiu final és aconseguir que els bebès puguin continuar part de la maduració en un entorn més proper a l'intrauterí abans de passar a les condicions d'una unitat neonatal convencional.