L'empresa catalana Hercal (acrònim d'Hermanos Calleja, els seus fundadors i directius) va néixer l'any 2006 facturant unes desenes de milers d'euros i especialitzada en moviments de terres, necessaris a l'hora de preparar els terrenys per a la construcció. Dos anys després, el 2008, van començar a fer enderrocs, negoci que els ha portat a tota Espanya i a Portugal i a contractes tan potents com el de l'enderroc del Camp Nou o de part de la central nuclear de Zorita. L'any 2012 van començar a fer obra civil i el 2019 van invertir 19 milions en la fàbrica H-Zero a Terrassa, que serveix per reciclar els residus dels enderrocs i fer amb les runes l'àrid necessari per a fer formigó.
Tot el formigó de la mateixa fàbrica és reciclat i al voltant d'un 25% de l'obra civil que fan és d'origen circular. El formigó està fet de grava i sorra, que són els ingredients que Hercal fa a partir de runes, a més de ciment, aigua i additius. Part de les runes que van recollir del Camp Nou van anar a parar a aquesta fàbrica i una altra part la va reutilitzar una altra empresa des del mateix recinte. I així, amb totes les demolicions que fan, que han tingut clients com la nuclear de Zorita o la tèrmica d'Andorra, a Terol. L'empresa va facturar 90 milions l'any passat amb un ebitda de 10 milions. Té un deute també de 10 milions i espera créixer al voltant d'un 8
Però el gerent de l'empresa, Miguel Ángel Pérez, alerta que la revalorització de residus per tal de fer àrids que es puguin reciclar al formigó "encara no és rendible". I no ho és per diversos motius. El primer, que "a Catalunya és molt barato" portar la runa a l'abocador. Pérez diu que mentre que a alguns països d'Europa pot costar entre 60 i 70 euros per tona, "a Catalunya només es paguen 3,20 euros per tona". "Hem de competir amb les canteres, que posen un petardo a una muntanya i no han d'invertir més per tenir àrid. Nosaltres, necessitem comprar primer un terreny industrial i després fer tota una inversió en la fàbrica i en personal", desenvolupa Pérez.
A més, diu, les administracions públiques catalanes no estan complint la llei aprovada per l'Agència de Residus de Catalunya, que obliga a fer un 5% de l'obra pública amb materials reciclats. "Cap residu ha d'anar a l'abocador i, mentre es puguin reciclar residus, no s'haurien d'explotar muntanyes. La nostra funció és racionalitzar l'ús de les pedreres i evitar que la runa vagi a l'abocador", defensa Pérez. Per tot això, de les 2.000 tones a l'any que es podrien revaloritzar a la planta H-Zero, només se'n processen 800, un 40%, i la fàbrica només suposa un 13% del negoci d'Hercal, tot i que una part va destinada a l'obra civil, que representa un 27,9%. La demolició i el moviment de terres, amb un 24,9 i un 27,3%, completen un negoci que el 2024 va ser de 90 milions amb un ebitda de 10.
L'empresa prepara un pla estratègic per aquest any que preveu un creixement del negoci de reciclatge de residus, però insisteixen a les administracions per tal que ho facilitin. A Catalunya, defensa el gerent, no hi ha cap altra fàbrica com la d'Hercal, mentre que a Londres n'hi ha 20. "Si s'apostés, es podrien fer deu més com aquesta, seríem rendibles i altres empreses ens copiarien", diu.
En alguns casos, les administracions sí que han optat per obra pública reciclada i han contractat Hercal. És el cas de l'Ajuntament de Barcelona, que va apostar per formigó amb 100% d'àrids reciclats en l'obra del Passeig de Colón de Barcelona dut a terme per Hercal. També han fet amb la mateixa tècnica un carril bici a Terrassa i el que uneix Barcelona i Sant Adrià.
Tot i que el reciclatge de residus ha de ser l'aposta estratègica d'Hercal, les demolicions (de les quals surt la runa que després reutilitzen) són una de les parts de les centrals del negoci i també volen créixer. En ple procés de desmantellament nuclear, invertiran 6 milions per la que serà màquina de demolicions més gran d'Espanya, una Liberr R-980, que els dona capacitat per derruir a alçades de 60 metres i "més opcions per optar a demolicions de centrals nuclears".