La provada resistència dels plats, vasos i tasses, ambre i verd, del fabricant francès Duralex no únicament és al producte, també els seus treballadors tenen aguant. Les dues crisis financeres que ha patit Duralex en els últims vuit anys no han estat prou motiu perquè els seus 230 empleats deixin de confiar en la viabilitat de l'empresa i en el futur dels seus productes. L'última decisió que han pres així ho demostra. El 60% dels empleats de l'empresa han creat una Societat Cooperativa Obrera de Producció (SCOP) per continuar l'activitat de la vidriera francesa i mantenir intactes els llocs de treball actuals.

Amb aquesta premissa, han obtingut el vistiplau del Tribunal de Comerç d'Orleans, al qual li correspon la jurisdicció de Chapelle-Saint-Mesmin, la localitat on està la fàbrica de Duralex des de 1945, i en mans del qual estava dilucidar quin havia de ser el futur de la companyia després que el mes d'abril passat sol·licités acollir-se a un procés d'administració judicial amb vista a la seva venda. Els seus administradors van argumentar que el negoci no funcionava: el 2023, la facturació de New Duralex International, la seva casa matriu, va ser de 24,6 milions d'euros.

El detonador de la crítica situació per la qual travessa el grup va ser un greu incident que va patir l'empresa el 2017, quan un dels seus forns es va fer malbé durant la seva reparació i va provocar que la producció passés a 20 tones de vidre per dia, en lloc de les 160 tones per jornada habituals. Això va enfonsar les vendes i els guanys, fins al punt que, amb la irrupció de la pandèmia, la companyia es va veure obligada a declarar-se en fallida el 2020, per la seva falta de liquiditat i el seu alt endeutament. Això malgrat que al present segle la marca havia reviscut per la tendència de joves -i no tan joves- a utilitzar productes vintage. Per això, la companyia va redissenyar i va ampliar la gamma de productes amb altres col·leccions més adaptades als gustos actuals i als tradicionals colors ambre, verd i transparent que comercialitzava, va afegir el blau, morat i gris, per exemple.

Per salvar la firma el 2021, va entrar en escena el grup Maison Française du Verre (anteriorment conegut com a International Cookware), una empresa francesa de vaixelles i estris de cuina propietaris de la tradicional i internacional marca Pyrex, que la va comprar per 3,5 milions d'euros. Per reflotar el negoci, els nous propietaris van comptar amb una ajuda de 15 milions d'euros del govern francès. No obstant això, les perspectives es van truncar amb una altra entrebanc aliena a la qualitat dels productes: l'increment dels costos energètics com a efecte de la guerra d'Ucraïna, cosa que la va obligar a parar la producció durant gairebé mig any. Aleshores estava al capdavant de la companyia l'executiu espanyol José Luis Llacuna, també CEO de Maison Française du Verre. Però, a inicis de 2024, Llacuna va ser substituït per la francesa Géraldine Fiacre. Ara, Maison Française du Verre es queda en minoria accionarial i de gestió. Els treballadors, amb la Societat Cooperativa Obrera de Producció (SCOP), tenen almenys un 51% del capital i tenen dret de vot en les grans decisions empresarials.

La marca Duralex, es va comercialitzar a França el 1945, però ràpidament es va popularitzar entre les classes més humils de tot Europa en els anys 50/60, perquè eren productes accessibles i duradors, irrompibles. El producte va sorgir a les fàbriques de l'empresa francesa Saint-Gobain el 1939, que va incorporar la fabricació de l'anomenat vidre temperat, que va ser un material ideat per fabricar llunes d'automòbils. La demanda de les llars espanyoles va ser tal que, el 1963, Saint-Gobain va constituir a Espanya l'empresa Vidrieria de Castella i va inaugurar aquell any la seva fàbrica de vidre en Azuqueca de Henares (Guadalajara). El vidre temperat Duralex és 2,5 vegades més resistent que el vidre ordinari, resa el web oficial de Duralex que, pel que sembla, està recuperant la venda online.