La Comissió Europea ha designat aquest dimecres, per primera vegada, a Alphabet, Amazon, Apple, ByteDance, Meta i Microsoft a actuar com a gatekeepers o "guardians d'accés" a serveis online clau. Per tant, aquestes sis grans empreses digitals hauran de complir amb la Llei de Mercats Digitals (DMA, per les seves sigles en anglès). Aquest reglament antimonopoli prohibeix que aquestes companyies puguin transferir informació dels usuaris entre les diferents xarxes socials que formin part del mateix grup, com Meta amb Facebook i WhatsApp i que impulsin o obliguin a utilitzar les aplicacions que els interessa.
📲 Què és la Llei europea de Serveis Digitals que entra en vigor i com controlarà Google o Meta
Per tant, un usuari que disposi d'un programa de Microsoft o d'Amazon, per exemple, no pot veure's obligat a la pràctica a utilitzar els programes de la mateixa companyia i hauran de poder-se descarregar totes les aplicacions que vulgui. En aquest sentit, els usuaris tampoc no tindran l'obligació de mantenir instal·lades al mòbil, ordinador o un altre dispositiu, les aplicacions que de forma predeterminada ja els venen descarregades al dispositiu.
Intercanvi de dades entre serveis de la mateixa empresa
Juntament amb la seva designació com a guardians d'accés, és a dir, que són considerades una "passarel·la d'accés important" perquè els usuaris professionals tinguin accés als seus usuaris finals, Brussel·les ha detallat 22 serveis de la plataforma central associada que estaran sotmeses a obligacions i prohibicions més estrictes per evitar que abusin de la seva posició dominant. En concret: des de les xarxes socials Facebook, Instagram, TikTok i LinkedIn, als sistemes de missatgeria WhatsApp i Messenger, a la plataforma de vídeo YouTube, passant pel cercador Google Search i els navegadors Chrome i Safari.
Així, aquestes normes hauran de facilitar la interoperativitat o que els usuaris tinguin la possibilitat de donar el seu consentiment (o no) abans que aquests gegants puguin intercanviar les seves dades entre serveis de la mateixa companyia, per exemple entre Instagram i Facebook. També els sistemes operatius iOS, Android i Windows, els serveis, Google Play i Google Shopping, Amazon Marketplace, Meta Marketplace i les botigues d'aplicacions mòbils d'Apple (App Store) i Google (Google Play), així com les eines de publicitat en línia de Google, Amazon i Meta.
"En els últims mesos hem estat treballant per complir els nous requisits de la Llei de Mercats Digitals. Ara revisarem a fons la decisió de designació que s'ha publicat aquest dimecres. Continuarem col·laborant estretament amb la Comissió Europea en el compliment de la llei i continuarem oferint serveis útils i innovadors a la ciutadania europea", apunta Oliver Bethell, director de legal de Google.
Normes antimonopoli
Aquestes grans companyies compleixen els requisits de tenir una facturació a Europa d'almenys 7.500 milions d'euros en els últims tres anys o un valor de mercat de 75.000 milions a l'últim exercici, o almenys 45 milions d'usuaris actius i més de 10.000 usuaris empresarials a l'any i operar a tres països de la UE. Brussel·les considera, per tant, que tenen un poder suficient per distorsionar el mercat, per la qual cosa en els pròxims sis mesos hauran de complir amb els criteris que ha establert la UE per provar de garantir la lliure competència en l'economia digital.
Des d'aquest mateix dimecres, les sis companyies hauran d'avisar prèviament la Comissió Europea quan vulguin adquirir una altra companyia i hauran de designar un interlocutor amb l'Executiu comunitari per bregar amb els possibles incompliments o investigacions posteriors.
La llei de mercats digitals canvia la lògica que ha imperat fins ara en la Unió Europea respecte a les normes antimonopoli, ja que les empreses hauran de complir els requisits per endavant, sense haver d'esperar que Brussel·les iniciï una investigació que sol durar anys per determinar si respecten la lliure competència, en un mercat digital de ràpida evolució. La norma els prohibeix combinar les dades personals que les empreses adquireixen a través dels seus múltiples serveis (per exemple, Meta no podrà creuar la informació entre Facebook i WhatsApp).
Els gegants d'internet tampoc no podran afavorir els seus propis productes als seus motors de cerca i els serveis de missatgeria de les grans plataformes hauran de ser compatibles amb els de les empreses més petites. Si incompleixen els criteris, Brussel·les podrà imposar-los multes de fins al 20% de la seva facturació mundial i, en darrer terme, forçar una reestructuració de l'empresa. La Comissió Europea ha acceptat els arguments de Microsoft i Apple per no incloure el cercador Bing, el navegador Edge i l'eina de publicitat en línia Microsoft Advertising ni el sistema de missatgeria d'Apple iMessage ni el sistema operatiu de la tauleta d'Apple (iPadOs) però ha iniciat una investigació per decidir si hauran de complir els requisits. També ha descartat els serveis de correu Gmail i Outlook.com, així com el navegador de Samsung.