Belén Arribas és una veu autoritzada de la regulació digital que cada setmana fa un veredicte de l’estat de l’ecosistema a ON IA. Fa més de vint anys que forma part i presideix organitzacions estatals i europees, entre les quals destaca ENATIC (organització que agrupa advocats de l’univers TIC), a més de dur a terme tasques d’assessorament d’intel·ligència artificial en l’àmbit públic i privat. També és professora d’un màster de Dret Digital i IA, així com una de les autores de la publicació Perspectives Reguladores de la Intel·ligència Artificial a la Unió Europea.
Durant la conversa, Arribas desglossa els eixos centrals que defineixen el present i el futur del nostre entorn digital. A ON IA, l’experta rememora els seus inicis en el camp del dret digital quan aquest àmbit era encara incipient, destacant la manca de referents i la necessitat de construir el camí pas a pas.
En la seva trajectòria professional, la jurista ha viscut en primera persona l'evolució de la professió, passant de ser una especialitat marginal a un pilar estratègic dins de tant les institucions públiques com les grans empreses privades. En aquest sentit, Belén Arribas subratlla com el paper de l’advocacia tecnològica ha canviat de ser merament reactiu a esdevenir proactiu i essencial en la governança de qualsevol organització.
No desaprofita l’altaveu de l’entrevista per destacar que la Unió Europea exerceix un lideratge en la fixació d'estàndards digitals amb iniciatives com la Llei de Serveis Digitals i el Reglament d'Intel·ligència Artificial. No obstant això, Arribas assenyala que aquest lideratge comporta grans desafiaments, com ara equilibrar la innegable necessitat d'innovació amb la protecció irrenunciable dels drets fonamentals dels ciutadans. La Llei d'Intel·ligència Artificial estableix un conjunt exhaustiu de normatives, fonamentades en un enfocament basat en el risc, dirigides als desenvolupadors i implementadors d'IA en aplicacions específiques.
Aquesta legislació es contextualitza dins un paquet polític més ampli destinat a fomentar el desenvolupament d'una IA fiable. Aquest paquet inclou el Pla d'Innovació en IA i les anomenades fàbriques d'IA. Col·lectivament, aquestes iniciatives tenen com a objectiu garantir la seguretat i la protecció dels drets fonamentals, promovent una IA centrada en l'ésser humà, alhora que es reforça l'adopció, la inversió i la innovació en aquest àmbit a tota la Unió Europea.
Els models d'IA d'ús general (GPAI, per les seves sigles en anglès) poden realitzar una àmplia gamma de tasques i s'estan convertint en la base de molts sistemes d'IA a la UE. Alguns d'aquests models poden comportar riscos sistèmics si són molt capaços o àmpliament utilitzats. Per garantir una IA segura i fiable, la Llei d'IA estableix normes per als proveïdors d'aquests models. Això inclou la transparència i les normes relacionades amb els drets d'autor. Per als models que poden comportar riscos sistèmics, els proveïdors han d'avaluar i mitigar aquests riscos.
La governança de la Llei d'IA és dirigida per una xarxa d'entitats. El Consell d'IA, la Comissió Tècnica Científica i el Fòrum Consultiu estableixen les directrius i ofereixen assessorament, mentre que les tasques d'aplicació i supervisió pràctiques són competència de l'Oficina Europea d'IA juntament amb les autoritats dels diferents estats membres.