El recent acomiadament del conseller delegat de Nestlé per una relació sentimental secreta amb una subordinada ha obert un debat: fins on arriba el dret de l'empresa a intervenir en els vincles personals dels seus empleats?. A Espanya, és inconstitucional que una empresa indagui sobre les relacions dels membres de les seves plantilles, però els experts ho accepten en el cas d'alts càrrecs, especialment quan aquestes situacions estan previstes en protocols interns o codis de conducta.

Des del punt de vista jurídic, Oscar Cano, mànager de laboral de la companyia de serveis legals RSM, adverteix que "un empresari no pot ficar-se en les relacions sentimentals dels seus empleats, fins i tot si hi ha una relació jeràrquica. Fer-ho suposaria una intromissió en un dret constitucionalment protegit".

Tanmateix, s'han de tenir en compte les possibles conseqüències. "El risc més gran es produeix quan les esmentades relacions acaben en assetjament sexual o moral, que pot ser vertical descendent o ascendent. No únicament el directiu pot assetjar el subordinat, també pot passar a la inversa", assenyala Cano.

En aquest tipus de situacions, l'empresa pot ser considerada responsable per inacció si no actua amb la deguda diligència. "La conducta del directiu pot generar responsabilitat per a l'empresa per la seva inacció, quan no pen les mesures necessàries per evitar-ho", segons adverteix aquest expert.

Segons la seva opinió, la clau no és prohibir, sinó prevenir: "L'empresa ha d'implementar accions formatives, protocols d'actuació i polítiques de compliance laboral per protegir-se davant conductes greus com l'assetjament".

Les relacions sentimentals en l'àmbit laboral no són objecte de regulació en la legislació espanyola, ja que la Constitució garanteix el dret a la intimitat personal i a la no discriminació per qualsevol condició personal. Per aquesta raó, no es pot justificar l'acomiadament d'un empleat per tenir una relació sentimental amb una altra persona de la feina.

Els convenis col·lectius no entren en aquesta qüestió, si bé hi ha empreses que exigeixen els seus càrrecs executius o d'alta direcció que compleixin amb codis ètics o de conducta que els obliguen a comunicar a la companyia si mantenen alguna relació sentimental amb persones subordinades. La prohibició expressa no existeix, perquè podria suposar una vulneració dels drets fonamentals, però sí l'obligació de comunicar aquesta informació personal.

En declaracions a Efe, el director de reputació i sostenibilitat d'Atrevia, Manuel Sevillano, assenyala que, en el cas de Nestlé, la qüestió de fons és que hi va haver tracte de favor i es va ocultar informació rellevant al consell d'administració, que hauria d'haver conegut que existia la relació amorosa. Segons la seva opinió, la clau està en el fet que es tracta d'un conseller delegat que respon davant del consell d'administració i el contracte del qual no es regeix per la legislació laboral. A Espanya, el conseller delegat "no és un treballador normal", és un lloc de màxima confiança que no es regeix per l'Estatut dels Treballadors sinó per la Llei de Societats, precisa Sevillano.

En el mateix sentit, la presidenta d'Associació Nacional de Laboralistes (Asnala), Ana Gómez, apunta en declaracions a Efe que veu "admissible" que l'empresa obligui a comunicar aquest tipus de relació als alts càrrecs, de la mateixa manera que han de donar a conèixer les relacions familiars que puguin generar un conflicte d'interessos.

Segons precisa, hi ha àmbits, com el de la mateixa advocacia, on, més enllà de ser una exigència empresarial, els socis de les grans firmes tenen interioritzada la tradició "no escrita" d'abandonar el despatx quan es consolida una relació de parella per evitar els conflictes d'interessos.

Per il·lustrar aquestes situacions exposa un dels seus casos: el d'una empleada que va denunciar al directiu amb el qual havia mantingut una relació amorosa perquè la va acomiadar després d'iniciar una nova relació amb una altra treballadora, un assumpte que es va resoldre extrajudicialment amb la readmissió de l'empleada acomiadada.

Aquest debat ha tornat al primer pla després que, dilluns passat, el gegant suís de l'alimentació Nestlé anunciés el cessament del seu conseller delegat, Laurent Freixe, per mantenir una relació sentimental en secret amb una de les seves subordinades. Aquesta situació vulnera el codi de conducta dels directius de la companyia. Freixe només feia un any que estava en el càrrec. Va ser destituït després que es dugués a terme una investigació interna aprovada pel consell d'administració.

La decisió de cessar el conseller delegat es va qualificar de "necessària" perquè "els valors i la governança de Nestlé són pilars sòlids de la companyia", segons va indicar en un comunicat el president de la multinacional, Paul Bulcke, que va supervisar juntament amb conseller independent, l'espanyol Pablo Isla, la investigació interna sobre Freixe.