El grup siderúrgic català Celsa celebrarà una junta general anual, el 29 de juny vinent, en la qual es votarà l'ampliació del consell d'administració a deu membres, mitjançant la incorporació de dos especialistes del sector financer que actuaran com a consellers independents.

Amb l'objectiu de "reforçar el perfil del consell", la companyia que presideix Rafael Villaseca indica que preveuen incorporar com a consellers Enrique Casanueva i Claudio Aguirre. El primer és conseller de BBVA i ha acumulat experiència a J.P.Morgan i Goldman Sachs. En el seu currículum consta que és enginyer Industrial i MBA pel Massachusetts Institute of Technology (MIT).

Per la seva banda, Claudio Aguirre és president i soci cofundador d'Altamar CAM Partners, amb experiència i responsabilitats executives a escala internacional a Merrill Lynch i Goldman Sachs. És economista, MBA per IE, i AMP Graduate Harvard Business School.

Amb aquestes dues incorporacions, el consell de Celsa Steel passarà a estar format per deu membres: Rafael Villaseca (president) Jordi Cazorla (CEO), Hilario Albarracín, Antonius Deelen, Daniel Escondrillas, Elena Guede, Juan José Nieto i Mario Longhi. Els seus principals accionistes són el fons estatunidenc SVP (38%) i el britànic Attestor (37%).

Dos anys i mig després que la justícia dictés sentència i atorgués la propietat de Celsa a un grup de fons d'inversió, la companyia ha tornat als beneficis: va guanyar 18 milions d'euros en el primer trimestre d'aquest any, xifra que contrasta amb les pèrdues de 13 milions del mateix període de 2025. L'ebitda va passar de 117 a 135 milions, i s'ha incrementat en un 70% en dos anys, mentre que el deute s'ha reduït a la meitat en un any.

Aquesta siderúrgica explica el retorn als beneficis principalment per dos factors: la millora de les vendes gràcies a la recuperació de la demanda i també de les inversions de l'empresa, i el pla d'eficiències que va posar en marxa fa dos anys i que ja li ha reportat una millora acumulada de l'ebitda de 133 milions d'euros en el primer trimestre de l'any, molt per sobre del que s'havia previst inicialment.

A més, Celsa ha realitzat desinversions i ha retallat i reestructurat el seu deute, fet que ha reduït els seus costos financers. L'entorn geopolític no l'afecta, ja que les seves compres a la regió afectada per la guerra de l'Iran no arriben a l'1%, i tenen proveïdors alternatius, i les vendes tampoc són importants. Pel que fa als costos energètics, sí que noten l'encariment del gas, però el pes del gas en la seva facturació no arriba al 3%, i han pogut compensar el sobrecost amb eficiències.

El 2025, Celsa encara va presentar números vermells, tot i que amb algunes millores. La facturació va baixar lleugerament, de 3.360 a 3.347 milions d'euros, a causa de la baixada del preu de la ferralla, malgrat que la siderúrgica va vendre un 3,5% més de producte, un total de 4,35 milions de tones d'acer. L'ebitda va créixer un 44%, fins als 396 milions, el resultat d'explotació gairebé es va triplicar, fins als 156 milions, mentre que les pèrdues es van reduir a la meitat, amb 143 milions. Els fons propis nets es van disparar un 83%, fins als 322 milions.