De Carmen Thyssen a Telma Ortiz: un català a Madrid que està darrere de VIP i grans fortunes

Quan es pregunta a directius de grans companyies per les persones més ben relacionades amb el poder polític i econòmic, tant a Madrid com a Barcelona, apareix un nom: José Daniel Barquero Cabrero, nascut fa 59 anys a Barcelona, però resident, des de'n fa set, a la capital espanyola. Potser a molts no els digui res aquest nom, però és un catedràtic, escriptor, cònsol honorari d'Armènia, assessor de grans companyies de l'Ibex-35, administrador de fortunes com la de la baronessa Carmen Thyssen i reconegut lobbista, del qual es diu que té accés directe a governs i a altes instàncies de l'Estat. Només una dada: durant una dècada, va ser qui va donar feina a Telma Ortiz, la germana de la reina Letícia.

Aquells que el coneixen a fons asseguren que és tan amable com discret. Efectivament, en una llarga conversa amb ON ECONOMIA (imatge superior), Daniel Barquero adverteix que pot parlar de tot menys dels seus clients per una qüestió d'amistat i confidencialitat. El 2021, la seva família va vendre les escoles universitàries ESERP Business & Law School –que va fundar juntament amb seu pare, el també doctor i professor d'Economia José Luis Barquero Garcés (Tortosa, 1939 – Barcelona, 2014)– al fons d'inversió Magnum liderat per l'exbanquer Ángel Corcóstegui.

En els seus més de 30 anys de director general d'ESERP, Daniel Barquero va tenir entre els membres del seu equip des de Telma Ortiz, la germana de la reina, el catedràtic d'Economia Fabià Estapé (1923 -2012). Sempre s'ha mogut en la transversalitat. Eserp continua impartint educació universitària en els seus centres de Barcelona, Palma de Mallorca i Madrid.

Després de la venda d'aquestes escoles universitàries, si bé en va continuar sent assessor fins fa uns mesos, Daniel Barquero va posar en marxa Strategic Economic Relations (SER), la seva consultora, que compta amb oficines a Madrid, Barcelona i Londres. En aquesta empresa també estan els seus dos germans, Mario i Carmen, i conegudíssims col·laboradors pel seu passat en la política encara que prefereix que no es reveli la seva identitat.

Ara està en plena remodelació de l'immoble de la seva consultora, una casa de quatre plantes del barri d'El Viso, al costat de l'estadi Santiago Bernabéu. Però no és futboler, tot i que fa molts anys es va encarregar de negocis de Johan Cruyff, del qual va ser soci. Encara recorda quan Cruyff el va portar al seient del darrere d'un esportiu per l'autovia de Castelldefels, fumant i avançant altres vehicles a tota velocitat, amb Jaume Roures de copilot. Van haver d'aturar-se davant d'un control que els van muntar els Mossos d'Esquadra: quan els agents van veure qui conduïa, li van demanar un autògraf, però no el van multar.

Ara porta una vida sense tants ensurts però igual de moguda: assessora grans companyies cotitzades i empresaris, busca inversors per a projectes empresarials en diversos països i continua administrant patrimonis, unes activitats que durant dècades va compaginar amb les escoles universitàries de la família. Se sap que és l'administrador de les empreses de la baronessa Carmen Thyssen –ho admet perquè s'ha publicat– però evita revelar quines altres fortunes gestiona.

Precisament, la idea de crear el futur Museu Carmen Thyssen Barcelona va sorgir durant un sopar de directius que va convocar en un restaurant argentí de la ciutat el 20 de gener de 2024. La data no és casual perquè coincideix amb l'aniversari del discurs que va pronunciar John F. Kennedy el 1961 en el qual va dir la cèlebre frase "No pensis en el que el teu país pot fer per tu, pensa en el que pots fer tu pel teu país". I aquest grup de directius sempre es reuneix en aquesta data. En el sopar, Barquero va comentar que Barcelona també podria acollir un museu Thyssen, com el que té Madrid o Màlaga, si hi hagués un promotor públic o privat interessat. I Álvaro Echevarría, llavors subdirector general de Banc Sabadell i actual director del gabinet del president de Telefónica, va pensar immediatament en Stoneweg, el promotor del fracassat museu Hermitage. Un tenia línia directa amb la baronessa Thyssen i, l'altre, coneixia als responsables de Stoneweg. Aquella mateixa nit, Barquero i Echevarría van fer les primeres trucades. No van actuar per interessos personals. Què va passar? Doncs, Stoneweg ha comprat els antics Cinemes Comèdia del Passeig de Gràcia, que a partir de 2027 seran la seu del nou Museu Carmen Thyssen Barcelona.

En la seva joventut, Barquero va treballar als Estats Units amb el pioner de les Relacions Públiques, el professor Edward L. Bernays Freud, que va ser assessor de la Casa Blanca i també ho va fer al Regne Unit, amb el professor Sam Black, un dels consellers de la reina Isabel II. Barquero mostra fotografies en les quals apareix al costat dels presidents nord-americans Jimmy Carter, George Bush (pare), Bill Clínton i també amb Hillary Clínton, exsecretària d'Estat, amb els quals va col·laborar. En el seu currículum oficial consta una llarguíssima llista de distincions i càrrecs acadèmics, entre els quals hi ha el de ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (RACEF), l'única real acadèmia que té la seva seu a Barcelona –a l'edifici de Foment del Treball– perquè totes les altres estan a Madrid.

Acadèmics i empresaris

Els Barquero són una nissaga d'acadèmics i empresaris. El seu pare i el seu oncle, José Luis (1939-2014) i Celedonio Barquero Garcés (1932-2016), van ser doctors en Economia, professors i fundadors d'ESERP juntament amb Daniel l'any 1984. El pare i l'oncle van estar vinculats durant molts anys a l'administració de les empreses de José María Porcioles Colomer, alcalde de Barcelona durant el franquisme (1953-1973). Celedonio va ser l'administrador del diari Sport en els seus inicis i també del desaparegut El Noticiero Universal, conseller de moltes companyies i va escriure llibres sobre Economia. Curiosament, si es consulta el fons de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units apareixen obres tant de Celedonio com del seu nebot Daniel.

La tercera generació familiar ja ha pres posicions empresarials. Daniel té quatre fills, els germans Barquero Rodríguez de Llauder. L'hereu, José Luis, és un pintor i escultor que ja ha exposat en sales de Londres i Nova York i que també es dedica a la gestió cultural. El segon, Ignacio, és un arquitecte que ha cofundat Gaddex –app que possibilita el contacte entre membres de la mateixa empresa per a activitats de lleure– i que ara lidera Oktopus, consultora dedicada a la gestió i inversió en projectes d'arquitectura, art i cultura. Tant José Luis com Ignacio estaran vinculats al futur Museu Carmen Thyssen Barcelona: el primer en serà el curator (responsable de seleccionar i presentar les col·leccions) i, el segon, s'ocupa de qüestions tècniques. Aquest últim és el més mediàtic de la família, però a desgrat seu. Aquests dos germans se'ls va fotografiar en la presentació del museu el desembre passat a l'Ajuntament de Barcelona, a primera fila, a banda i banda d'Isak Andic, precisament un dia abans de la seva mort en un accident de muntanya a Montserrat.

La tercera és Marta, que recentment es va titular en el doble grau de Dret i ADE a Esade i que, des de febrer, treballa per a Deloitte després de formar-se a Roca Junyent i Crowe. I el petit és Pablo, que ja està al capdavant d'un estudi d'efectes visuals (VFX) que treballa per a marques de moda, productes de consum i artistes, especialment cantants.

Daniel Barquero és un apassionat del col·leccionisme. Té la col·lecció privada més important de manuscrits i objectes del poeta Pablo Neruda (amb l'excepció de la fundació xilena que porta el seu nom), una selecció dels quals exposarà a partir del 7 d'octubre vinent a Sevilla, a la Fundació Caja Sol. La mostra s'anomenarà "Els amics de Pablo Neruda". Entre les joies, hi ha un exemplar del poemari Canciones (1921-1924) de Federico García Lorca, que aquest va dedicar a Neruda, i un Recuerdo de Federico, que el xilè va dedicar al granadí. Barquero ha viatjat moltes vegades a Xile, on compta amb nombroses amistats. El 2012 va muntar un sopar a Barcelona amb dos comensals més: Juan Guzmán, el jutge que va processar al dictador Augusto Pinochet, i Artur Mas, llavors president de la Generalitat, per desig d'aquests últims.

A més de manuscrits –que inclouen des de Sigmund Freud a Albert Einstein–, també col·lecciona gàbies de grills, segells, monedes, talles religioses de fusta policromada... i, sobretot, rellotges antics. Va fundar el 2017 el Museu Internacional d'Alta Rellotgeria de Butxaca (MIARB), que es pot veure online i que l'any vinent també tindrà una seu física oberta al públic.

Com a reputat especialista en la matèria, Barquero ha escrit diversos llibres entre els quals destaquen "Los relojes del Congreso" –que va prologar Meritxell Batet quan presidia aquesta cambra i que es regala als convidats internacionals– o "Los relojes del Ministerio de Trabajo y Economía Social" –amb pròleg de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que es va presentar l'any passat i que es va acompanyar d'una exposició–. Aquestes obres recopilen les joies d'època que es troben a les seus polítiques, però Barquero coneix tots els rellotges antics, que també col·lecciona per professions o activitats. Per exemple, assenyala que els "rellotges obrers", amb els quals fa més d'un segle es cronometrava la jornada dels treballadors, tenien una particularitat: les seves hores no eren de 60 minuts perquè estaven manipulats per retardar-se, de manera que podien ser de 70 minuts. Així s'allargava la jornada als obrers sense que se n'adonessin perquè, senzillament, ells no tenien un rellotge de butxaca, un luxe en aquell temps.