La banca no compartia el disseny de l'antic gravamen a la banca (el de 2022 i 2023) i tampoc comparteix ara el del 'nou' impost, que els afecta des del 2024. I CaixaBank, que és el més afectat en ambdós casos per ser el banc més gran del país, torna a carregar contra ell. "Naturalment, estem recorrent l'impost com recorrem en el seu moment el gravamen, perquè ens sembla que no està conforme a l'ordenament jurídic, ni als principis tributaris, ni és adequada la manera en què s'ha redactat", explicava aquest dimecres Gonzalo Gortázar, conseller delegat de l'entitat, en la presentació de resultats.

El CEO aclaria que la seva obligació és complir amb Hisenda i per això han pagat enguany el del passat 2024, com els tocava, però l'han registrat com una actiu perquè ho han recorregut. En concret, el banc català ha pagat un 40% de l'impost de l'any passat al juny d'aquest 2025, aproximadament uns 232 milions d'un total de 580 milions.

També ahir dimarts, Unicaja va revelar que ha pagat 10 milions per l'impost a la banca 2024 i automàticament, ho ha recorregut, seguint els passos de les patronals del sector AEB i CECA.

La banca esperava pagar l'impost del 2024 a principis d'aquest 2025, però el Congrés va tombar el decret Òmnibus al gener, on es legislava i detallava el disseny d'aquest nou impost, que deixava de ser temporal com el del 2022 i 2023. No obstant això, va acabar el primer trimestre i les entitats no havien pagat res perquè la legislació no era clara. Finalment, l'ordre ministerial va arribar al maig, on es demanava als bancs que abonessin entre l'1 i 20 de juny, l'impost corresponent al 2024.

600 milions en 2025

Enguany, CaixaBank espera haver de pagar gairebé 600 milions d'euros. I en el primer semestre ja tenia registrats 296 milions d'aquest impost. El banc està reportat l'impost d'aquest 2025 (no ho anota tot en el primer trimestre, sinó mes a mes) a diferència de 2024, que ha pagat i després ha recorregut. El fet que l'entitat no hagi pagat tot l'impost en el primer trimestre és el que ha donat un impuls als seus resultats.

Gortázar explicava que sense ajustar aquesta meritació de l'impost, el seu benefici hauria crescut únicament un 1% i no un 10% com ho ha fet de gener al juny, fins a fregar els 3.000 milions d'euros. "L'any passat vam registrar la totalitat i aquesta vegada només la meitat perquè ha canviat el criteri". Segons el conseller delegat, encara que només creixés un 1% continuaria sent un resultat "molt positiu", perquè esperaven un impacte negatiu per la caiguda de tipus d'interès.

Tanmateix, reconeixia que no és sostenible aquest increment del 10% la resta de l'any. "És més lògic ajustar el benefici a la realitat, a aquest 1% proforma", avançava l'executiu. "A final d'aquest any 2025 els dos números seran iguals, però ens semblava adequat ajustar el factor".