El passat mes de juliol, el Consell de Ministres va pactar que 40.000 habitatges i 2.400 sòls del 'banc dolent' Sareb (Sociedad de gestión de Activos procedentes de la Reestructuración Bancaria), que gestiona actius tòxics dels bancs rescatats per l'estat, passin al mercat de lloguer assequible que gestionarà la nova empresa estatal d'habitatge i sòl, Sepes. D'aquestes, 14.242, més d'un terç, estan a Catalunya. Però exactament a on, de Catalunya? Quins municipis comptaran i quins no amb aquests habitatges per llogar amb preus assequibles? Segons les dades avançades per Eldiario.es i obtingudes també per ON ECONOMIA, 316 dels 947 municipis catalans es beneficiaran d'aquests habitatges.
Ara bé, segons informen fonts de la Sareb, en un 60% d'aquests habitatges ja hi viu gent i mantindran els contractes de lloguer traspassats a Sepes, de forma que només un 40% dels habitatges estaran disponibles per al públic. A Catalunya, hi ha 5.170 habitatges que ja estan destinats a lloguer assequible, segons va explicar la Sareb fa uns dies. Un 70% estan a la província de Barcelona (3.720), mentre que a Tarragona n'hi ha prop de 620 (12%) i a Girona més de 600 (11,6%) per 225 (4,35%) a Lleida. La resta, aniran passant progressivament al mercat de lloguer assequible.
El passat mes d'octubre, el president del Govern, Salvador Illa, va anunciar que havia arribat a un acord amb el ministeri d'Habitatge per tal de gestionar 13.000 pisos de la Sareb, que ja estan disponibles, i 300 solars. Terrassa, amb 824 habitatges, i Barcelona, amb 783, són les ciutats que rebran més parc residencial de la Sareb transferit a l'estat. L'àrea metropolitana de Barcelona és la zona que més en concentra, amb els 560 habitatges de L'Hospitalet de Llobregat, els 547 de Sabadell, els 465 de Badalona i els 437 de Mataró per darrere dels dos principals. Fora de l'Àrea Metropolitana, les capitals de província Lleida, amb 380 habitatges, i Girona, amb 335, són les que més pisos tenen de la Sareb, mentre que Tarragona només en té 155. La superen Santa Coloma de Gramenet, amb 317, Lloret de Mar, amb 291, Calafell, amb 251, Vilanova i la Geltrú, amb 197, i Figueres, amb 190, i Cabrils, amb 172.
Dels 14.000 habitatges que disposarà la Sareb, 13.000 formen part del balanç, és a dir, ja els tenen en cartera. I els altres 1.242 són els que han de rebre pel cobrament de préstecs impagats de promotors en actius immobiliaris, que és la seva activitat principal per sanejar el deute encara de més de 28.000 milions després d'haver liquidat 22.598 milions més.
SI ho mirem en el context estatal, Terrassa i Barcelona són, respectivament, la quarta i cinquena població que més habitatges rep de la Sareb, per darrere de Madrid, que en rep 1.407, Múrcia (1.153) i Roquetas de Mar, amb 1.081.
L'adquisició d'habitatge de la Sareb per part de la nova empresa pública SEPES s'emmarca dins l'ofensiva del govern espanyol per posar al mercat habitatge públic i de lloguer assequible, a la qual s'han sumat també les Comunitats Autònomes. Pedro Sánchez ha promès 184.000 habitatges protegits, per la qual cosa els 40.000 de la Sareb cobreixen una quarta part. El president del Govern, Salvador Illa, ha promès 50.000 habitatges públics fins a l'any 2030. El dèficit actual d'habitatge públic és de 125.000, per la qual cosa amb els de la Sareb es pot cobrir una mica més del 10%.
El valor dels actius immobiliaris de la Sareb és d'uns 6.000 milions d'euros, als quals se'ls ha de sumar els actius tòxics fins a un total de 16.000 milions que se sumaran al dèficit públic i que, per tant, haurà d'assumir el contribuent, tal com va publicar el diari El País recentment.
L'entitat va néixer el 2012 amb l'objectiu de sanejar el forat bancari després de dur a terme un rescat a entitats bancàries com Catalunya Caixa, Bankia o Banco Gallego entre d'altres, afectades per l'esclat de la bombolla immobiliària i la gran crisi econòmica de l'any 2008. La forma de fer-ho ha estat, bàsicament, comprant actius tòxics i préstecs impagats a la banca per després gestionar-los o vendre'ls a inversors i empreses. L'objectiu era liquidar el deute a 30 anys, és a dir, fins a l'any 2042, però l'absorció per part de l'estat frena aquest pla. Dels 50.000 milions d'euros que van costar els rescats bancaris, la Sareb ha aconseguit només repagar el 44%.