Qui hagi vist la pel·lícula El becari (The Intern, 2015), de Warner Bros, podrà valorar què pot aportar d'experiència i saviesa una persona gran a una companyia. Per qui no hagi tingut l'oportunitat, un petit resum: Ben Whitaker és un vidu de 70-anys (paper que interpreta Robert de Niro) i un executiu jubilat d'una empresa telefònica que aplica a un programa de persones de tercera edat per treballar a l'empresa About The Fit, una creixent empresa de moda de comerç en línia, la fundadora i CEO de la qual és Jules Ostin (Anne Hathaway). Tot i que acaba sent una comèdia romàntica, El becari mostra com les persones grans poden ser un gran actiu per a les empreses.
Les professores de la UOC, Patu Antunes -creadora de Radar Sénior- i Inés Martins, corroboren aquesta idea i apunten a la necessitat que les persones més grans també puguin fer pràctiques a les empreses. Tot i que ho fan des del punt de vista educatiu, per facilitar les pràctiques dels estudiants sèniors, no deixa de ser important que el que "busquen en reingressar al món acadèmic no és només una titulació, sinó una nova manera d’estar en el món professional. I en aquest trànsit, les pràctiques –habitualment pensades per a joves en formació inicial– es revelen com una cruïlla entre el viscut i el que encara està per construir".
"L’elecció d’un nou camp d’estudi no es dona a l’atzar: sol respondre a una necessitat profunda de coherència, d’alinear valors personals, de perseguir els somnis no complerts de la joventut. És el que podria denominar-se repurposing professional, o replantejament del propòsit laboral", asseguren les professores en l'article De pràctiques a propòsit: el ‘repurposing’ professional com a proposta de valor, que han publicat a la Revista dels Estudis de Ciencies de la Informació i de la Comunicació, de la UOC.
Això té molt sentit si ens fixem en els estudis que es fan sobre el talent sènior. El VI Baròmetre del Consumidor Sènior, elaborat per la Fundació Mapfre, corrobora que a Espanya un 20% dels més grans de 55 anys s’ha sentit discriminat per la seva edat, principalment en l’entorn laboral (60%) i en l’accés a serveis financers (38%). Pel que fa a la seva vida laboral, els més grans de 55 anys en actiu no estan disposats a reduir la seva jornada si això suposa una disminució del seu salari (53%). A més, el 30% optaria per combinar feina i pensió arribada la seva edat de jubilació.
Antunes i Martins també fan referència al Mapa del Talento Sénior 2024 (Puyol, Jiménez i Ortega, 2024), on indiquen que el 71% de les persones majors de 55 anys desitgen continuar actives laboralment, no sols per raons econòmiques, sinó també pel desig de contribuir, continuar aprenent i tenir un paper socialment significatiu. Al seu torn, una de cada tres persones d’aquest grup considera canviar de sector o reorientar la seva carrera professional, la qual cosa "confirma que el repurposing no és una excepció, sinó una tendència en expansió", asseveren.
"Existeix el prejudici que una persona madura en pràctiques pot no adaptar-se, tenir expectatives altes o no estar al dia", adverteixen les autores. No obstant això, quan aquests processos es donen en entorns que valoren la diversitat, el que ocorre és revelador: "les pràctiques es converteixen en veritables espais de coaprenentatge". Antunes i Martins sostenen que "l’experiència de vida enriqueix els equips, i l’entorn professional retorna a la persona sènior una forma de reconeixement social probablement molt diferent del viscut abans".
En aquest context, també llancen una advertència al món educatiu i al món empresarial. Alerten que cal modificar el sistema de pràctiques. Aposten per flexibilitzar els formats i horaris, fins a generar interlocucions empàtiques entre tutors, empreses i estudiants. També implica obrir converses incòmodes sobre edadisme, valor del coneixement experiencial i diversitat de trajectòries en els entorns laborals i acadèmics. En definitiva, canviar la manera com les empreses interpreten la figura de l’estudiant sènior.
