La presidenta de la Junta de Supervisió del Banc Central Europeu (BCE), Claudia Buch, ha advertit aquest dimarts que els bancs podrien necessitar augmentar les seves provisions pel risc dels aranzels i va anunciar que el 2026 faran test d'estrès específics per avaluar els riscos geopolítics de les entitats. A més, ha assegurat que hi ha "senyals inicials de deteriorament en la qualitat dels actius" que apunten a un augment del risc creditici.

Els bancs espanyols més exposats als aranzels de Donald Trump són principalment el Santander, el BBVA i el Sabadell, per la seva presència internacional. El banc que presideix Ana Botín té una forta presència al Brasil i els Estats Units han amenaçat recentment el país d'imposar-li un aranzel del 50%. Però el Santander és un gegant també a Mèxic, on a sobre el BBVA és el banc més gran del país i el Sabadell té presència.

I a Mèxic, malgrat que fa mesos que negocia amb Washington sense èxit, entrarà en vigor un aranzel del 30% aquest mes d'agost. Es tracta d'un aranzel similar a l'anunciat al Canadà i la Unió Europea. El Santander és de tots aquests bancs el que més presència europea té, ja que opera al Regne Unit, Portugal i Polònia, a més d'Espanya. I també el més fort als Estats Units.

Tanmateix, altres grans entitats com CaixaBank, Bankinter o Abanca també operen a Portugal i, per tant, poden veure's més afectades si finalment s'imposa l'aranzel del 30% a la UE, ja que afectaria a moltes de les empreses amb les quals les entitats treballen a la península Ibèrica.

La banca presenta resultats en només uns dies

Així que en els comptes semestrals, que tots els bancs donaran a conèixer en només uns dies, hauran de detallar si realitzen provisions o si les faran més endavant, com ja demana el Banc Central Europeu. "A llarg termini, clarament uns aranzels més elevats tenen un impacte negatiu al comerç, el creixement i la fortalesa financera de les empreses, però no hem vist un deteriorament de la qualitat dels actius encara als bancs, encara que és probable que el risc de crèdit i les provisions augmentin," ha comentat Buch.

"Això significa que els bancs necessiten matalassos per bregar amb esdeveniments adversos", recull EFE. En aquest sentit, va indicar que el 2026 el BCE farà test d'estrès temàtics en els que demanarà als bancs d'avaluar els escenaris de risc geopolític específics per a cada empresa que podrien tenir un impacte "sever" sobre la seva solvència.

La cap del supervisor bancari europeu ha comentat que, encara que els riscos geopolítics no són nous, afecten totes les àrees de risc tradicionals i requereixen l'atenció dels gestors de les entitats. També ha recordat que ja hi ha diverses iniciatives supervisores per abordar precisament aquesta gestió del risc geopolític.

En general, ha explicat Buch, el sector bancari té bons ràtios de capitalització i liquiditat, del 15,9% de capital de màxima qualitat (CET 1) i del 5,9% d'alçament a finals de 2024, respectivament, així com una "robusta" rendibilitat, del 9,9% l'any passat. Tanmateix, va precisar, hi ha "senyals inicials de deteriorament en la qualitat dels actius" que apunten a un augment del risc creditici i, si bé la ràtio de préstecs fallits roman estable entorn del 2%, hi ha algunes "borses de vulnerabilitat", en particular en els préstecs garantits per immobles comercials.