El sector financer espanyol viu pendent del rellotge de l'operació corporativa més important de la dècada: l'OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell el mes de maig passat. Aquesta operació, valorada inicialment en més de 12.000 milions d'euros, no és només una transacció econòmica; és un moviment estratègic que busca crear el banc domèstic més gran d'Espanya, amb una quota de mercat propera al 22% i una base de clients massiva.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors ha confirmat que, a causa de la presència d'accionistes del Sabadell amb residència als Estats Units, l'operació es regeix per la normativa de la SEC (la comissió de valors nord-americana), que és més restrictiva que l'espanyola. Aquest detall tècnic, confirmat per Carlos Torres en una entrevista en Onda Cero, és crucial per les següents raons:

-Per millorar l'oferta. El BBVA té fins 10 dies hàbils abans del 7 d'octubre (data prevista de tancament) per anunciar una millora en el preu o les condicions. Això situa la finestra irrevocable per a un possible cop d'efecte entorn del 23 o 24 de setembre.

-Per renunciar al llindar del 50%. La condició d'acceptació mínima només pot ser eliminada fins al cinquè dia hàbil previ al tancament. Això força el BBVA a decidir si rebaixa aquesta exigència al voltant del 30 de setembre o l'1 d'octubre, si vol assegurar l'operació fins i tot sense assolir la majoria absoluta.

Aquest doble calendari obliga el BBVA a jugar les seves cartes mestres amb setmanes d'antelació, un factor que afegeix una capa extra de complexitat tàctica. L'estratègia pública del BBVA, encapçalada pel president de l'entitat, ha estat d'una fermesa absoluta. L'oferta és "molt atractiva" i no hi ha intenció de millorar-la. Tanmateix, el mercat no s'ho creu del tot. La cotització de Sabadell s'ha mantingut de forma persistent entre un 6% i un 9% per sobre del preu ofert pel BBVA, una bretxa que només s'explica per l'aposta especulativa dels inversors que hi haurà una millora.

Torres atribueix aquesta discrepància a "jocs de mercat" i va citar directament les declaracions del CEO del Banc Sabadell, César González-Bueno, qui en unes conferències a Nova York va alimentar aquesta expectativa en assenyalar que "era de sentit comú" pensar que l'oferta no era la final. Aquest encreuament de declaracions revela una guerra de narratives on el Sabadell busca pressionar el comprador per elevar el preu, mentre el BBVA intenta apaivagar les expectatives. El desenllaç de les properes setmanes pot seguir diversos camins:

-Escenari base (sense millora): El BBVA manté la seva actitud i no millora l'oferta. Si el termini del 24 de setembre expira sense novetat, s'enviaria un senyal clar al mercat. Segons el mateix Torres, en aquell moment l'especulació es dissiparia i el preu de Sabadell convergiria amb el de l'OPA, facilitant la seva acceptació final.

-Escenari de millora de l'oferta. El BBVA podria sorprendre amb un increment de preu en els últims dies hàbils de setembre, una jugada destinada a arrossegar els accionistes remisos i assegurar folgadament el llindar del 50%, però que suposaria un cost addicional de milers de milions.

-Escenari de renúncia al llindar. El BBVA podria decidir no millorar el preu, però sí eliminar la condició del 50% just abans de l'1 d'octubre. Això li permetria prendre el control del Sabadell fins i tot amb una acceptació minoritària, encara que seria vist com un resultat menys rotund.

L'OPA del BBVA pel Sabadell ha entrat en la seva fase més tècnica i decisiva. Més enllà dels números, l'operació és un complex pols estratègic on el calendari legal, la psicologia de mercat i la comunicació pública s'entrellacen. L'última setmana de setembre no serà només una data al calendari; serà el moment de la veritat on el BBVA haurà de mostrar les seves cartes definitives i definir el futur del sector bancari espanyol per a la pròxima dècada. La comunitat inversora espera el següent moviment.