El BBVA ha recuperat el primer trimestre de l'any gairebé 4.000 accionistes, posant fi a una fuga de vuit anys, que s'havia intensificat durant el transcurs de l'opa al Sabadell. De fet, el final d'aquesta operació el passat mes d'octubre ha estat un catalitzador perquè els inversors tornessin al banc.
Això és perquè, el BBVA va treure tota l'artilleria pesant en decaure l'opa. El banc que presideix Carlos Torres i dirigeix Onur Genç, va anunciar el mateix dia un repartiment massiu de diners als seus accionistes. D'una banda, va recuperar una recompra d'accions de gairebé 1.000 milions d'euros que havia quedat paralitzada per l'operació.
D'altra banda, va anunciar el dividend més gran de la seva història (entre novembre i abril va desemborsar més de 5.200 milions) i va executar una nova recompra d'accions que ha acabat aquest mes d'abril, alhora que n'ha anunciat una de nova que començarà al maig. Des del final de l'opa, a més a més, el preu de la seva acció acumula una pujada del 18% malgrat que la incertesa al voltant de la guerra de l'Iran ha sacsejat els mercats i molt concretament la banca.
Amb tot, el BBVA ha tancat el primer trimestre amb prop de 661.000 accionistes, una xifra millorada respecte a desembre i que posa fi a una sortida trimestre a trimestre que el banc registra des del 2018. Aquell any, el grup superava els 900.000 accionistes. Des d'aleshores, el nombre de petits i grans inversors s'ha reduït en més de 240.000.
Aquesta caiguda no ha estat exclusiva de BBVA, sinó que ha afectat tot el sector. Des de la pandèmia, la banca ha vist com milers d'accionistes abandonaven les seves posicions. El 2020, la prohibició del Banc Central Europeu de repartir dividends va provocar una primera sortida massiva d'inversors, tendència que s'ha prolongat en els anys posteriors.
Tota la banca perd accionistes, sobretot des de la pandèmia
En el cas del Santander, l'entitat compta actualment amb 3,5 milions d'accionistes, 18.000 menys que al desembre. El banc presidit per Ana Botín continua sent el que més inversors té entre els cotitzats espanyols, tot i que també un dels que més ha perdut, ja que va arribar a superar els 4 milions entre 2017 i 2020.
Durant l'any i mig que va durar l'opa sobre el Sabadell (entre l'abril de 2024 i l'octubre del 2025), el BBVA va perdre més de 56.000 accionistes, especialment en els últims mesos per la incertesa entorn de l'operació. No obstant això, les últimes xifres presentades pel banc reflecteixen un canvi de tendència i una lleugera recuperació del petit inversor.
CaixaBank també ha patit aquesta fuga. El banc català va viure els seus millors anys 2014 i 2015, quan comptava amb més de 700.000 accionistes. Després de diversos exercicis de pèrdues va recuperar els 600.000 entre 2021 i 2022 a conseqüència de la integració de Bankia. Però ara ha tornat a les xifres d'abans d'aquesta adquisició i ronda els 512.000, uns 4.000 menys que al desembre.
Per la seva banda, Bankinter, amb una base accionarial més reduïda, ha registrat un lleuger increment d'uns 400 inversors en el primer trimestre, fins als 52.296 accionistes. Mentre que el Sabadell encara no ha publicat els seus resultats del primer trimestre. Ho farà el pròxim 5 de maig, quan s'espera que desvetlli el seu nombre d'accionistes, una xifra que ha mantingut en reserva durant el procés d'opa. Unicaja tampoc ha presentat encara els seus comptes trimestrals.
