La intel·ligència artificial (IA) es converteix en una prioritat estratègica per a la banca i desplaça les grans operacions corporatives. La temporada de resultats del primer semestre ha deixat un missatge pràcticament idèntic entre les entitats: el focus està a créixer de forma orgànica, invertir en tecnologia per guanyar productivitat i, només de forma puntual, estudiar adquisicions que aportin capacitats concretes. Les compres de nínxol s'imposen a les grans fusions després d'anys marcats per la consolidació del sector.

En els últims dies, en què les entitats han anat presentant els comptes semestrals, han explicat els seus fulls de ruta. El BBVA va reiterar que la seva prioritat és el creixement orgànic després de no aconseguir tancar la compra del Banc Sabadell i que, encara que analitzarà qualsevol oportunitat que sorgeixi en el mercat, l'assignació de capital continuarà sent estrictament disciplinada. La seva prioritat és la IA. El banc creu que és aviat per mesurar el seu efecte econòmic, encara que ja està generant millores tangibles, com un increment d'al voltant del 15% en la productivitat del desenvolupament de programari i avenços en els centres d'atenció al client mitjançant agents intel·ligents. El BBVA espera un impacte rellevant en eficiència, però considera prematur posar-li xifres.

CaixaBank va llançar un missatge similar. L'entitat va evitar comentar els rumors sobre una possible compra de Cetelem per accelerar en el negoci del consum i va reiterar que el seu escenari base continua sent el creixement orgànic. En matèria d'intel·ligència artificial, el seu màxim executiu va assegurar que és una prioritat. "Apliquem la IA en el negoci de manera accelerada. El 40% de les consultes en l'app es resolen amb la IA, hem desenvolupat un nou procés d'alta digital perquè sigui més fàcil i àgil i per competir amb nous entrants". La implantació d'aquesta tecnologia no implicarà tancaments d'oficines ni reducció de plantilla, assegurava també el CEO. Al contrari, Gonzalo Gortázar va recordar que manté un ritme elevat de contractacions i va defensar que la xarxa comercial continuarà sent clau.

Al Sabadell, el nou conseller delegat, Marc Armengol, va ser encara més explícit en assegurar que el banc no estudia cap operació ni a Espanya ni a l'estranger. Encara que va reconèixer que la banca obté avantatges de les economies d'escala i que un projecte entre bancs mitjans podria tenir sentit, va deixar clar que l'entitat vol executar el seu pla en solitari. L'única porta que manté oberta és l'adquisició de capacitats concretes —com fintech o negocis especialitzats— si aporten valor a l'estratègia. Al mateix temps, el banc va situar la IA al centre del negoci per millorar la relació amb els clients, transformar processos interns i millorar la presa de decisions, especialment en crèdit, frau i pagaments. Encara que tampoc va voler quantificar encara els estalvis derivats d'aquesta tecnologia.

Unicaja representa una posició intermèdia. L'entitat continua estudiant una operació amb WiZink, segons va explicar a la CNMV a l'abril, encara que durant la presentació de resultats no va voler detallar en quin punt es troba. En paral·lel, el conseller delegat, Isidro Rubiales, va situar la intel·ligència artificial com una eina per millorar l'eficiència i alliberar temps dels empleats per a tasques de major valor afegit. Encara que va reconèixer que l'impacte futur d'aquesta tecnologia genera incertesa, va defensar que, a curt termini, ja està aportant major agilitat i productivitat a l'organització i va evitar vincular-la amb una eventual reducció de l'ocupació.

Bankinter comparteix aquesta visió. L'entitat considera que la IA ha de servir per elevar la productivitat i no per destruir ocupació. La seva direcció va descartar expressament prejubilacions o plans d'ajust associats a aquesta tecnologia i va defensar que l'objectiu és continuar creixent amb estructures més eficients. El banc va destacar a més l'elevat grau d'implantació interna d'eines d'IA: tots els empleats a Espanya disposen ja d'assistents d'intel·ligència artificial, s'han desenvolupat milers d'agents específics per a diferents tasques i les interaccions mensuals amb aquestes eines es compten per centenars de milers. En el pla corporatiu, Bankinter continua explorant oportunitats molt concretes en mercats on ja opera, com demostra l'adquisició d'un negoci hipotecari als Països Baixos, encara que insisteix que respon a una estratègia de creixement especialitzat més que a un canvi de model.

El Santander prioritza la IA però realitza adquisicions

El Santander és la principal excepció. El banc manté una intensa activitat corporativa, tot i que concentrada exclusivament en mercats on ja disposa d'una posició rellevant. Aquest any ha culminat la compra de TSB al Regne Unit, ha adquirit Webster per reforçar el seu negoci als Estats Units i ha llançat una oferta per adquirir el capital que encara no controlava de la seva filial brasilera, després de tancar la venda de Polònia.

Precisament, el Santander és l'entitat que més ha concretat l'impacte esperat de la IA en el negoci. Dins del seu pla estratègic 2026-2028, el banc preveu que la IA generi més de 1.000 milions d'euros de valor de negoci, combinant més ingressos i menys costos, com a part d'un programa de transformació tecnològica amb el qual espera reduir significativament la seva base de costos durant els pròxims anys.