Continua la fuga d'accionistes a la gran banca. Santander és el pitjor parat perquè ha perdut 100.000 inversors en només tres mesos i més de 200.000 des que va començar l'any. Però no ha estat l'única entitat que ha vist com es redueix el pes dels minoritaris en la seva capital, també BBVA, CaixaBank i Sabadell. Tots quatre n'han perdut uns 270.000 entre gener i setembre. Aquest exercici, Bankinter és l'únic que salva i això que és l'únic banc que cotitza en negatiu en l'acumulat de 2023, tanmateix, ha assolit el seu major nombre d'accionistes des de fa vuit anys.

Santander va perdre la barrera psicològica dels 4 milions d'accionistes fa dos anys i va tancar el 2022 amb uns 3,91 milions. Però sis mesos després, al juny, aquesta xifra ja havia baixat a 3,8 milions i de nou al setembre a 3,7 milions. Mai no s'havia produït una caiguda tan accelerada des que el banc reporta aquestes dades, segons la informació recopilada per ON ECONOMIA.

El banc que presideix Ana Botín va assolir el seu major nombre d'inversors minoristes l'any 2018, quan va sobrepassar els 4,1 milions. Ara compta amb gairebé mig milió menys, malgrat això, Santander és el banc amb més capitalització de l'Ibex i també el que més accionistes té per la seva mida. Es tracta a més de la tercera empresa amb més mida de la borsa espanyola, per darrere d'Inditex i Iberdrola.

La fuga també ha estat notable en BBVA, que ha tancat setembre amb menys de 800.000 accionistes per primera vegada des que hi ha registres. En concret amb 764.567, el que suposa una pèrdua de gairebé 37.000 des de començament d'any, que es produeix encara que és el valor que més puja aquest any de l'Ibex-35 (gairebé un 45%). El banc que presideix Carlos Torres va arribar a superar el milió d'accionistes el 2012, des d'aleshores i fins ara els ha anat reduint.

CaixaBank ha perdut gairebé 16.000 inversors minoritaris des de començament d'any i tanca setembre amb uns 600.000. El banc català va superar els 660.000 el 2021, l'any en què va absorbir Bankia i els seus accionistes, però de nou ara voreja les xifres d'abans de la fusió. L'entitat que presideix José Ignacio Goirigolzarri va viure els seus millors anys el 2014 i 2015, quan comptava amb més de 700.000.

Sabadell tampoc no s'ha salvat de l'estampida d'accionistes, encara que és el que menys perd, uns 580 l'any. El banc que dirigeix César González bo tanca setembre amb 218.033 inversors minoristes, la seva xifra més baixa des de 2011; Els quatre grans bancs s'han deixat pel camí uns 270.000 aquest any.

En el costat oposat hi ha Bankinter, que va patir una urgent pèrdua d'inversors en borsa entre 2015 i 2022. Tanmateix, el banc que dirigeix María Dolores Dancausa ha recuperat des de començament d'any gairebé 7.300 i ja supera els 62.000, una xifra no vista en vuit anys.

La banca prova de recuperar atractiu amb recompres milmilionàries

La fuga d'accionistes a la gran banca respon al fort càstig de les seves accions en borsa en els últims anys, marcats per tipus d'interès negatius (fins que van començar a pujar el 2022) la pandèmia, les fallides bancàries als Estats Units i Suïssa, o els conflictes geopolítics. La borsa és un termòmetre de l'economia i el sector financer sempre és el que pateix la por dels inversors a una desacceleració o recessió.

Per frenar les caigudes de les accions i després dels bons resultats dels dos últims anys i l'excés de capital que han generat, les entitats han començat a repartir entre els seus accionistes elevats dividends i realitzar recompres d'accions milmilionàries. Encara que ni amb això no s'han salvat de la fuga.

Així, Santander ha pagat a l'octubre un dividend que supera en un 39% al de l'any passat i ha iniciat un programa de recompra d'accions pròpies per un import aproximat de 1.310 milions d'euros. Igual com BBVA, que també ha millorat el seu dividend un 33% respecte al que va pagar el 2022 i ha posat en marxa una recompra per valor de 1.000 milions d'euros.

També CaixaBank està realitzant ja un programa de recompra d'accions pròpies per un import màxim de 500 milions i Sabadell acabant el seu, en el qual invertirà un màxim de 204 milions fins al febrer de 2024.