Els principals bancs espanyols van augmentar en 4.772 milions d'euros el volum de crèdits dubtosos i en vigilància especial en el tercer trimestre respecte al segon, i la majoria d'ells es van concentrar a Santander i BBVA. Així, malgrat la millora de la ràtio de morositat presentada per les entitats en els últims trimestres, ara sembla apreciar-se "un canvi", ja que entre juliol i setembre va començar a empitjorar. De tal manera que els bancs han hagut d'elevar les seves provisions.

Així ho posa en relleu l'últim informe trimestral d'Accuracy sobre la banca espanyola recollit per Europa Press, on s'assenyala que Santander ha augmentat un 3,3% els seus préstecs en vigilància especial i en un 1,74% els seus préstecs dubtosos, una situació que es deu a la creixent inestabilitat fora d'Europa. D'aquesta forma, el banc que presideix Ana Botín ha incrementat les seves provisions un 22,5% respecte a l'any passat, impulsades per Amèrica del Nord i Sud-amèrica, malgrat que la ràtio de morositat es va mantenir gairebé sense canvi. El cost de risc va augmentar en 27 punts bàsics, unit a unes provisions més grans respecte a una cartera de crèdits, un 2,3% menor en taxa interanual.

Per la seva part, BBVA va registrar un increment del saldo dels préstecs en vigilància especial del 2,93% a causa d'un increment del risc de crèdit del 2% generalitzat en totes les geografies. Tanmateix, l'increment en la morositat es deu principalment a l'empitjorament dels crèdits minoristes a Sud-amèrica i Mèxic. Així, el banc que presideix Carlos Torres ha incrementat les provisions un 30,6%, fet que es veu reflectit en un cost de risc més gran, que a 111,2 punts bàsics acumulats al tercer trimestre. Així i tot, la taxa de mora de BBVA es manté per sota del nivell de 2022, disminuint d'un 3,5% a un 3,3%.

En CaixaBank, segons l'informe d'Accuracy, el saldo de préstecs dubtosos va disminuir un 0,9% trimestre contra trimestre gràcies a la significativa disminució en els préstecs al consum, però es van incrementar els crèdits en vigilància especial en un 4,4% davant de les incerteses del mercat de l'habitatge que obliguen a reclassificar certes hipoteques. D'aquesta forma, les provisions reportades per aquesta entitat fins al tercer trimestre van augmentar un 39% en taxa interanual i un 36,7% en el trimestre, assolint els 933 milions d'euros. Així i tot, Accuracy no aprecia un deteriorament en la qualitat dels actius, amb una taxa de mora que es va mantenir estable en 2,7% el setembre davant juny.

Quant a Bankinter, es va registrar un lleu augment en la taxa de morositat de 9 punts bàsics, encara que els crèdits en risc dubtós es van reduir en 20 milions d'euros. L'entitat va reportar l'augment percentual més gran (del 191,9%) de provisions per insolvència entre els principals bancs espanyols, en un context en el qual la taxa de mora es manté estable: el 2022 se situava en el 2,1% i a tancament de setembre, en el 2,2%.

Quant a Sabadell, els daus de préstecs dubtosos es van mantenir estables, de manera que el nivell de provisions per insolvències -en el seu cas-va disminuir un 3,7% en comparació a 2022 a causa de menors provisions per actius financers i inversions en béns arrels.

Unicaja, per la seva part, va reduir un 9,6% el saldo de dubtosos gràcies a la venda d'una cartera de NPL. Així, el banc andalús va reportar una caiguda del 5,6% de provisions en línia amb la disminució de 8,6% de préstecs i avançaments a la clientela i amb un volum un 23% menor d'entrada a crèdits dubtosos. La taxa de mora, si escau, va disminuir lleugerament al 3,4%.

Rendibilitat i borsa

D'altra banda, Accuracy assenyala que la rendibilitat dels bancs espanyols també ha millorat de forma generalitzada, i tret de Sabadell i Unicaja, han començat a cobrir el cost de capital, mentre que el valor en Borsa durant els últims mesos de BBVA (+64,7%), Santander (+46,8%) i Sabadell (+56,7%) han superat l'IBEX 35 (+26,4%) i el S&P 500 (16,6%). Els pitjors acompliments van ser els de Bankinter (+3,7%) i Unicaja (+9,2%).

"Després de la volatilitat del valor borsari soferta pels bancs durant la crisi dels bancs regionals americans, les entitats europees, i les espanyoles en particular, segueixen amb una tendència alcista de curt termini amb resultats que continuen millorant de manera generalitzada en línia amb els mercats a l'alça, gràcies a un augment significatiu dels seus ingressos per l'augment de tipus i unes ràtios d'eficiència superiors als seus homòlegs europeus i americans", assenyala l'informe.

Quant al volum d'inversió creditícia, la firma percep una reducció en algunes entitats, encara que de moment es manté en nivells "acceptables". La cartera dels principals bancs va disminuir de mitjana un 2,7% trimestral (un 1,5% de mitja en el cas dels crèdits hipotecaris). En canvi, el volum dels préstecs al consum resisteix la pujada de tipus. "Aquestes variables seran les que permetran mantenir els bons resultats de la banca espanyola el 2024, sobretot a nivell marge brut i marge d'interès," explica l'informe.