Els neobancs creixen a tota velocitat, sobretot Revolut, que ja assoleix els 70 milions de clients a tot el món i supera els 6 milions a Espanya. En els últims anys l'oferta d'entitats 100% digitals s'ha ampliat amb l'arribada també de N26 o Trade Republic, que donen servei a milions de clients, sense oficines i amb una estructura de costos molt reduïda, cosa que comença a incomodar la banca tradicional.
Tots coincideixen que s'han convertit en grans competidors, però critiquen que la seva oferta és limitada i, per tant, no són el banc principal dels clients. Si no que el seu paper és secundari. De manera que un usuari prefereix tenir la seva nòmina o la seva hipoteca en un gran banc i utilitzar el neobanc per a altres operacions, per exemple, per invertir o treure rendibilitat dels seus estalvis.
“Els neobancs ja estan exercint un rol rellevant, el pes que tenen en captació de clients és sorprenent. El 2024 gairebé un 40% de quota de captació va ser dels neobancs, sobretot de Revolut, que és el més rellevant. No obstant això, el nivell de clients que declaren que un neobanc és el seu banc principal és escàs, encara es busca un banc amb més oferta de productes financers”, destacava el conseller delegat d'Unicaja en un fòrum financer aquesta setmana.
Isidro Rubiales assegurava que els nous jugadors han ensenyat coses interessants al sistema financer, principalment perquè han posat el focus en una atenció àgil i eficient, sobretot en el segment dels joves, i els està atraient. Però insistia, “encara no són el seu principal banc”. I la banca tradicional, defensava, té més acostament i una millor manera de relacionar-se amb els clients.
També en aquest fòrum, el conseller delegat de CaixaBank reclamava que la banca tradicional té una oferta de productes més àmplia, mentre que els neobancs “tenen un o dos productes”. Gonzalo Gortázar creu que estem assistint a un moment molt especial en el sector financer des de l'aparició d'aquests nous jugadors, que gràcies a la tecnologia poden tenir una oferta al client molt més directa. La manca de sistemes legacy és el seu principal avantatge competitiu ja que els permet ser més àgils i enfocar-se en aquelles experiències “on els bancs tradicionals no hem estat a l'altura per tema de preus”, afegia.
"Vam veure l'escenari i vam reaccionar creant Imagin"
Però el CEO de CaixaBank creu que els clients encara necessiten atenció humana, amb oficines —i això té un cost— a més de la confiança que dona un banc de llarga trajectòria, com són els tradicionals. No obstant això, opina que totes les entitats han millorat la seva oferta digital des de l'aparició d'aquests nous competidors i fins i tot alguns han creat les seves pròpies marques.
“Nosaltres vam veure l'escenari i vam reaccionar creant Imagin, però CaixaBank a més ja és un banc digital també i amb un volum de negoci més gran”, comentava. “Quan mirem els competidors que més soroll fan, veiem que Imagin té un volum de negoci nou vegades més gran i és el canal principal de relació bancària per a moltes persones, a diferència d'altres”. No obstant això, Gortázar considera que els bancs han de continuar treballant perquè l'experiència digital que es dona al client “estigui a l'altura dels nous entrants”.
Des del Sabadell entenen que les relacions bancàries han canviat en els últims anys. “La lleialtat als bancs abans es basava en la proximitat i en la tradició familiar, ara ha canviat. És molt més fàcil canviar de banc, totalment o parcialment, i per això el nombre de relacions bancàries ha canviat”, explicava César González-Bueno.
L'executiu assegurava que amb “Revolut els clients no tenen una relació primària, sinó secundària”. Per això en les mètriques apareix que tots els neobancs creixen, perquè els usuaris ja no són tan fidels i treballen amb més d'un banc.
Al Santander també el preocupen els neobancs, sobretot Revolut a Europa i Nubank a Amèrica Llatina, els seus dos mercats principals. En la presentació del pla estratègic fa unes setmanes, la presidenta fins i tot es va comparar amb aquestes fintech i va avançar que el seu banc digital, Openbank, serà el motor del grup i el negoci més eficient quan finalitzi el pla el 2028.
Ana Botín assegura que aprofitarà l'escala del Santander i la diversificació del grup per millorar l'eficiència d'Openbank i portar-la al 34%, la qual cosa la situaria en igual o millor posició que els bancs digitals més grans del món, l'eficiència dels quals se situa entre el 30% i el 38%. I molt per davant dels bancs tradicionals, que fins i tot arriben al 50%.
