De cuidar vaques, vendre llet i nata en un obrador i fundar la indústria lletera ATO, a líders del telecom real estate, com s’anomena la propietat i gestió d’infraestructures de telecomunicacions. Aquesta és la història de quatre generacions de la família Balcells, que han passat de la ramaderia a la tecnologia sense moure’s del mateix barri: la Marina del Prat Vermell, situat entre Montjuïc i el Llobregat.
Dues branques de la família Balcells estan al capdavant de Sertram, un complex tecnològic únic a Espanya i un dels pocs del món que funciona com a “punt neutre d’interconnexions” des del qual opera un centenar d’operadores internacionals. Allotgen centres de dades. Garanteixen la “continuïtat de negoci”, o sigui, que mai quedaran sense subministrament elèctric o connexió a Internet perquè disposen de sistemes alternatius i redundants. Per això no els va afectar la gran apagada del 28 d’abril passat.
En una conversa amb ON ECONOMIA, Jordi Balcells Garcia (director d'inversions i estratègia, a la imatge superior), Núria Balcells Gallés (directora comercial) i Francesc Balcells Gallés (director financer) –que comparteixen la funció de CEO i formen el consell d’administració de Sertram– recorden que la història empresarial familiar “va començar amb una vaca a l’any 1908”. El seu besavi, Magí Balcells Malet va posar vaques de llet a Can Magí, una masia de la Marina de Sants (actualment, Marina del Prat Vermell) que va acabar tenint com a veïns el desaparegut Hipòdrom de Can Tunis, on s’aplegava l’aristocràcia barcelonina els diumenges, i els dipòsits de combustible de la Campsa, que es van convertir en objectiu militar durant la Guerra Civil. Com que suposaven un perill, la família es va refugiar aquells anys al poble de Les Piles (Conca de Barberà).
Acabada la guerra, la segona generació, Magí Balcells Civit i Rufina Rabanete, la seva esposa, una figura clau en aquesta nissaga empresarial, van tornar a la vaqueria i obrador que havien obert al barri de Sants –en la confluència del carrer Rossend Arús i del passatge del Baró de Grinyó– però, al final de la dècada, es van veure obligats a traslladar el negoci perquè les normatives municipals ja no permetien tenir vaques dins de la ciutat.
La iaia Rufina
En un acte al Círculo Ecuestre el dimarts passat, centrat en la història d’aquesta nissaga familiar, Jordi Balcells va destacar la figura de la iaia Rufina, que va morir el 1995 als 90 anys d’edat: quan van tancar la lleteria de Sants, va ser qui va tenir la idea de construir una embotelladora de llet a la finca familiar de La Marina del Prat Vermell i, en lloc de produir-la ells, portar-la des d’altres granges de Catalunya. “La família va assumir un risc important per fer realitat aquest canvi total de model de negoci”, indica Jordi Balcells.
Temps després, l’empresa Centre Làctic Balcells (Cebalsa) es va transformar en ATO, que va acabar sent el quart grup lleter de l’Estat per facturació, amb una plantilla de 1.200 empleats i cinc plantes de producció a Catalunya i el nord d’Espanya a principis de la dècada dels noranta. Aquesta transformació ja va ser liderada per la tercera generació. Rufina va tenir sis fills: Magí, Maria, Teresa, Francesc, Andreu i Josep Balcells Rabanete.
A principis dels noranta, la família va vendre ATO a la francesa Union Latière Normandie. En l’actualitat, està controlada per Natura Llet (amb el 60%, participada per set grups ramaders catalans) i té com a sòcia Corporación Alimentaria Peñasanta (amb el 40%, que són els amos de Central Lechera Asturiana).
La família va decidir vendre ATO davant el “canvi de paradigma” de la indústria lletera: la consolidació de les grans cadenes de distribució i la marca blanca van reduir els marges, però també va influir l’entrada d’Espanya a la Unió Europea, que el 1986 va limitar les quotes de llet.
Abans de la venda, la família ja havia entrat en l’immobiliari, però va ser el 1992, tot i la crisi postolímpica, que van apostar pel telecom real estate. Dues branques familiars de la quarta generació –Jordi Balcells Garcia, únic fill d’Andreu; i els germans Francesc i Núria Balcells Gallés, fills de Francesc– són les propietàries de Sertram.
Si l’entrada d’Espanya a la UE va suposar dificultats per a la indústria lletera, també va obligar a la liberalització de les telecomunicacions a partir de 1987, fet que els va obrir una nova porta de negoci. En aquell moment, un seu cosí, Tomàs Domínguez Balcells (ara treballa en el sector sanitari), format en informàtica i telecomunicacions als Estats Units, va proposar aquest nou model de negoci basat en la gestió i propietat d’immobles i infraestructures de telecomunicacions. “Per què no aprofitem els terrenys de l’antiga fàbrica per construir edificis que allotgin els nous operadors de telecomunicacions internacionals?”. Aquest és l’origen de Sertram, situada a la Marina del Prat Vermell.
Precisament, gràcies a la família Balcells, aquest barri és un dels grans pols tecnològics. Sobre això, Jordi Balcells apunta que han competit “amb engranatges públics molt potents” que han apostat pel 22@, en una referència implícita a l’Ajuntament, o per Cerdanyola del Vallès, en una altra referència implícita pel Sincrotó Alba que han rebut el suport de la Generalitat i del govern espanyol. A la Marina, els Ballcells són els principals promotors immobiliaris d’un barri amb grans projectes de creixement residencial i empresarial.
Evolució d'un barri barceloní
Helena Torras, fundadora i inversora de start-ups, referent en la innovació, va ser l’encarregada de presentar Jordi Balcells al Círculo Ecuestre i va resumir la història del barri així: “Hi va haver un temps en què, entre Montjuic i el Llobregat, la ciutat tenia vaques a primera línia de mar, carreres de cavalls els diumenges a l’Hipòdrom de Can Tunis –per cert, impulsat per l’Ecuestre– i un tramvia que connectava aquell paradís amb la Rambla”. Però, després, com va recordar Jordi Balcells, es va convertir en el “pati del darrere” de la ciutat, amb instal·lacions com la Campsa, fins que es va tornar a recuperar.
Jordi Balcells està convençut que la família ha mantingut els “valors” de la iaia Rufina: “seny i rauxa”. Fins al seu últim dia, Rufina va viure al pis que tenia a la mateixa la fàbrica. “Hi ha moments que es prenen decisions que ho canvien tot, en què s’assumeixen riscos quan s’ha d’arriscar, però també hi ha hagut paciència quan tocava”. El 2028 preveuen commemorar els 120 anys d’empresa familiar.