Tres mesos després de l'incident de l'apagada elèctrica generalitzada a Espanya, l'abril del 2025, la pime catalana ha quantificat l'impacte econòmic negatiu que va patir: més de 878 milions d'euros. Aquesta xifra global equival a un cost mitjà per empresa de 1.640 euros, segons una enquesta elaborada per la patronal Pimec i difosa aquest dimecres. De la mateixa es desprèn també que 7 de cada 10 empreses (72,7%) van patir afectacions directes en la seva activitat econòmica i que un 22,5% ho va fer sofrir de manera parcial. L’apagada també va tenir un impacte rellevant en la mobilitat i l’organització de les empreses i, gairebé la meitat d'aquestes (50,8%) van veure reduïda la jornada laboral.
L'impacte econòmic, que Pimec ja va avançar amb càlculs preliminars l'endemà de l'apagada, prové de la pèrdua d'activitat, pèrdues de producte, afectacions logístiques, interrupcions de servei i danys materials, i els costos indirectes. Amb l'enquesta s'ha corroborat que les pèrdues per empresa oscil·len, segons la dimensió i l’activitat, entre els 606 euros i els 25.818 euros. Els principals impactes econòmics identificats són les pèrdues de facturació (59,2% de les empreses afectades), reducció de la producció (57,8%), avaries a maquinària i equipaments (13,3%), i malbaratament de mercaderies i matèries primeres (11,1%).
Respecte a les conseqüències laborals dels empleats, entre les pimes que van veure condicionada la seva activitat per problemes de desplaçament o interrupcions logístiques, el 74,8% va haver de finalitzar anticipadament la jornada laboral dels seus treballadors, el 42,2% no va poder fer entregues als clients i el 37,4% no va rebre els proveïments previstos. A més, el 29,2% va haver de suspendre reunions programades, la qual cosa va afectar la gestió interna i les relacions comercials.
Aquest és el balanç que es deriva d'una enquesta que ha fet Pimec basada en 898 respostes vàlides de 904 empreses consultades. La mostra abasta empreses de diferents sectors d'activitat, amb un pes impostant de la indústria i els serveis a la indústria, que representen gairebé el 50% dels enquestats, seguits del comerç, l'hostaleria i restauració, i els serveis a les persones. Totes han constatat que han patit afectacions directes en la productivitat, la facturació i les infraestructures dels seus negocis, durant l'apagada general de l'abril de 2025, al conjunt d'Espanya.
S'evidencia manca de prevenció
Alhora, però, es detecten conseqüències indirectes i que provenen, en part, per una manca de prevenció empresarial en alguns aspectes i que, sovint, tenen a veure amb la capacitat de resposta i d'inversió de les petites i mitjanes empreses. Es tracta de, per exemple, de la seguretat i control de les dades. Tant és així que, el 91,1% de les empreses que van perdre dades no disposaven de còpies de seguretat actualitzades o accessibles. Això va afectar, en línies generals, a treballs en curs, feines d’oficina no desades, la informació corporativa (fitxers, bases de dades), el registre de les comandes (vendes en línia, pendents, per exemple) o altres dades com de governança (com els calendaris i les cites de treball).
Aquesta situació ha derivat en la pèrdua de comandes, i per tant en una disminució de les vendes; dificultats per tramitar serveis amb la corresponent pèrdua d'oportunitats comercials; o incidències amb el canal web i el comerç electrònic. També s’han registrat episodis d’insatisfacció expressada a través de xarxes socials o canals de reclamació, amb afectacions puntuals a la reputació corporativa i la difusió de les queixes dels clients.
En aquest context, la patronal Pimec fa un conjunt de recomanacions per preparar les empreses davant possibles apagades elèctriques. Aconsella instal·lar Sistemes d’Alimentació Ininterrompuda (SAI) i generadors per garantir el funcionament dels equips crítics, així com desenvolupar un Pla de Continuïtat del Negoci (BCP) amb protocols clars i responsabilitats assignades. També recomana utilitzar emmagatzematge al núvol, fer còpies de seguretat regulars i assegurar la funcionalitat dels sistemes de seguretat i emergència. Altres mesures inclouen establir canals alternatius de comunicació, formar el personal, fer simulacres periòdics, prioritzar la seguretat de les persones, apagar equips sensibles, activar el pla de contingència, mantenir la coordinació interna i registrar totes les incidències per millorar la resposta futura.