Jaume Alsina Calvet, de 92 anys, artífex de la Corporació Alimentària Guissona, el gegant agroalimentari conegut per la marca comercial bonÀrea, cedirà el maig vinent la presidència a un dels seus set fills, Ramon Alsina Cornellana, actual conseller delegat.
La família Alsina només controla de manera directa un 10% del capital de la Corporació, però sempre se n’ha encarregat de la gestió. Tres dels fills del cofundador i encara president estan al capdavant del grup empresarial: Ramon, conseller delegat; Jaume, director general; i Teresa Alsina Cornellana, directora de la xarxa de botigues bonÀrea. Un altre fill –Josep– és membre del consell d’administració i les filles –Anna i Mercè– estan en altres activitats. Tanmateix, el nonagenari Alsina Calvet ha dit públicament que la Corporació "no té res d'empresa familiar perquè, si les coses no s'estiguessin fent bé, hi ha el 90% restant d'accionistes per corregir-ho". Fins ara, no l’han esmenat mai.
Segons l’ordre del dia de la junta general d’accionistes de la Corporació del 14 de maig vinent, es votarà una modificació dels estatuts interns perquè Alsina Calvet passi a president d’honor, una figura de caràcter consultiu i sense funcions executives. El consell d’administració decidirà posteriorment si aquest nou càrrec és retribuït.
La pròxima junta d’accionistes també votarà dues ampliacions de capital, amb càrrec a reserves, que serviran per distribuir dividends: el maig s’abonaran prop de 14,3 milions d’euros i, a finals d’any o a principis de 2027, fins a un màxim d’11,81 milions. I aprovaran els comptes de l’any passat, quan la Corporació va superar per primera vegada uns beneficis de més de 100 milions d’euros –exactament, 102,69 milions d’euros, un 15,6% més que el 2024– amb una facturació rècord de 2.826 milions, un 5,4% més.
Nascuda com a cooperativa el 1959 i transformada en societat anònima el 1999, aquesta companyia ha acabat per implantar un model d’integració únic: sense intermediaris, controla des de la cria i engreixament dels animals, l'elaboració de productes i la logística fins a la comercialització directa al consumidor final. En el cas de l’aviram o del bestiar, des dels pinsos, l’escorxador, l’envasament, el transport i la venda al client final, ja sigui a través de les seves pròpies botigues o per altres canals.
Van acabar el 2025 amb una xarxa de més 4.500 ramaders i agricultors, una plantilla de 6.611 treballadors (193 més que un any abans) i 612 botigues bonÀrea (amb 37 noves obertures en l’últim exercici). Però, com és que un grup ramader i industrial es va posar a comercialitzar directament els seus productes als consumidors finals? A causa de la crisi de sobreproducció que patia el grup, van buscar vies que superessin les cadenes de distribució habituals i van optar per crear la seva pròpia xarxa de botigues. Les primeres es van obrir –originalment amb la marca ÀreaGuissona– a mitjans de la dècada dels noranta a Reus i Barcelona.
El grup integra Corporació Alimentària Guissona, Cooperativa de Guissona, CaixaGuissona –entitat financera pròpia–, així com bonÀrea Telecom – telecomunicacions–, bonÀrea Assegura –assegurances– o bonÀrea Energia –benzineres– i l’activitat de les funcions. Entre aquestes destaca Fundació bonÀrea, dedicada a serveis assistencials a la gent gran i a l’esport, presidida per Jaume Alsina Calvet i en el patronat de la qual també hi ha el guissonenc Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, però que hi està en representació de la cooperativa.
Aquest grup està construint un gran complex industrial a l’Aragó, a Épila (Saragossa), on fins a l’any passat han invertit 230 milions d’euros, segons consta en la seva Memòria de Sostenibilitat de 2025, si bé el pressupost superarà els 400 milions quan estigui acabada. Però, sobretot, han transformat Guissona, la localitat de la Segarra on va néixer fa més de seixanta anys: el seu cens d’habitants ha passat de menys de 2.000 a finals de la dècada dels cinquanta a 7.715 amb data 1 de gener de 2025, el 51,8% d’origen estranger, segons dades de l’IDESCAT. En primera posició hi ha els romanesos (1.106 persones, el 27,65% del total de població estrangera) seguits pels ucraïnesos (1.097, 27,43%) i senegalesos (682, 17,5%). En comparació, només consten 180 marroquins (el 4,50%). L’explicació de tants ciutadans d’origen estranger és l’oferta laboral sostinguda en el temps del grup bonÀrea.
Els seus orígens empresarials estan en un grup de pagesos i professionals liderats per Jaume Alsina Calvet que van crear una cooperativa a finals de la dècada dels cinquanta. El seu pare, Ramon Alsina Albaradeda, ja va presidir el Sindicat Agrícola de Guissona, del qual la cooperativa va ser una mena d’escissió. Quan es va transformar en societat anònima el 1999 –no sense polèmiques i plets judicials per part d’algun cooperativista, disconforme amb la valoració dels actius–, es va mantenir una petita part de l’activitat dins del règim de cooperativa –com la fabricació de pinsos–, però el gruix del negoci va passar a la SA, controlada pels Alsina.
L'hereu Xuriguera
Jaume Alsina Calvet (Guissona, 1934) era l’hereu de cal Xuriguera de Palauet, una masia que, en l’actualitat, han reconvertit en un hotel rural. De jove, Jaume va estudiar a La Salle de Barcelona i va fer la carrera de veterinària a Saragossa, però es va enfocar cap a la indústria ramadera. Durant dècades, es va moure en la més absoluta discreció i va evitar els mitjans de comunicació. També ha esquivat les polèmiques polítiques: “nosaltres no ens fiquem en política”, ha dit alguna vegada, si bé va acceptar ser alcalde de Guissona el 1974, al final del franquisme. La Generalitat el va guardonar el 2010 amb la Creu de Sant Jordi.
Casat amb Mercè Cornellana Torradeflot (Torà, 1934), també segarrenca, són pares de set fills, si bé molts no resideixen a la comarca sinó a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els pares resideixen a Guissona i han acostumat a passar les vacances a Salou i la Vall d'Aran. De la segona generació, els que tenen una dimensió més pública són els tres germans que formen part de l’equip directiu del grup empresarial, als quals es pot veure en conferències o actes públics. Entre altres entitats, Teresa, la directora de la xarxa de botigues bonÀrea, forma part del consell social de la Universitat de Lleida; Ramon, conseller delegat, del consell d’administració de l’Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària (IRTA); i Jaume és un dels quatre vicepresidents del lleidatà Tatxo Benet en la fundació empresarial FemCAT.