L'encariment del preu del petroli per la guerra a l'Iran i el tancament de l'estret d'Ormuz afecta directament la indústria del plàstic a Espanya, on Catalunya té un rol de lideratge amb un 30% de la facturació global del sector. L'impacte ha portat un 13% de les empreses a reduir la seva producció en un 20%, incapaces d'absorbir els marges per l'increment dels costos del 31%, ha explicat la directora general de la patronal dels plàstics, Isabel Goyena, aquest divendres a Barcelona.
Segons una enquesta de l'associació feta a principis de maig als seus associats, un 87% de les empreses del sector diuen que els encariments en les matèries primeres han superat el 30%. Així mateix, un 6,3% de les companyies declara haver fet aturades amb una "important" reducció de l'activitat i el 12% opera per sota de la seva capacitat habitual "de forma recurrent".
Goyena ha advertit que la indústria transformadora del plàstic està perdent competitivitat, no només pels costos energètics, de les primeres matèries i els laborals -són empreses que s'acollen al conveni del sector químic, que va pactar augments salarials del 10%-, sino també perquè hi ha una creixent pressió regulatòria i una importació de producte provinent de països com la Xina i Turquia.
El fals material reciclat
"En la darrera dècada, el dèficit comercial del sector pràcticament s'ha triplicat, passant de 653 milions d'euros a més de 1.600 milions", ha dit Goyena, coincidint amb un augment de les importacions procedents de la Xina, superior al 120%, i de Turquia, superior al 150%. Es tracta "d'articles fabricats amb material de fals reciclatge", que pot arribar al 90% en un producte, ha remarcat la portaveu de la patronal i ha insistit que la indústria europea i espanyola ha demostrat durant els darrers anys una enorme capacitat d'adaptació, invertint en innovació per fer-ne més reciclables els productes, sostenibilitat i eficiència.
Actualment, els productes plàstics locals tenen, de mitjana, un 22% de producte reciclat, per sobre de la mitjana europea que està situada al 15,8%, i els fabricants espanyols van pel camí de l'objectiu del 30% que ha fixat la Unió Europea (UE) per al 2030. "Les importacions no sabem què porten", ha denunciat Goyena, per manca de controls estrictes, i ha posat d'exemple les importacions de film estirat -per a embalatge- que han crescut un 58% entre 2023 i 2025, i que "ningú sap amb quins materials s'han fabricat".
Tancaments a Catalunya i menys negoci
A Catalunya, la comunitat autònoma que lidera el sector a Espanya, la situació s'agreuja amb l'impost als envasos de plàstic i la pressió regulatòria estan posant a prova la competitivitat de moltes empreses. Des del 2021, la indústria pateix un retrocés important. Enguany, Catalunya concentra més de 23.000 llocs de treball directes i una facturació superior als 5.700 milions després de perdre un 3,7% de la xifra de negocis i un 1,7% en els resultats, reduir un 7% l'ocupació i veure desaparèixer un 22% del teixit empresarial, entre 2021 i 2023, segons dades de l'Idescat recollides per la patronal.
ANAIP ha alertat que la comunitat reflecteix algunes de les tendències que preocupen el sector, que es poden agreujar. Les empreses estan "molt preocupades" per l'impacte de la guerra en el sector. Segons han exposat, a més dels encariments també els està provocant "manca de subministraments" en alguns materials. Per ara, no han hagut de fer expedients de regulació d'ocupació (ERO), però, segons Goyena, si la situació s'allarga "és possible" que n'hi hagi.
En aquest sentit, l'associació considera necessari impulsar mesures que contribueixin a reforçar la indústria europea, entre elles una vigilància més gran de les importacions, la reducció de càrregues burocràtiques, l'accés a una energia competitiva, el suport a la innovació i a l'economia circular, així com una revisió de determinades mesures regulatòries que afecten el sector.
Goyena ha incidit en el tema de l'economia circular perquè és un dels eixos de la sostenibilitat del sector i, si les produccions s'aturen, la cadena de reciclatge també es para. Segons la directiva, l'augment de plàstics provinent d'altres països també és un "atac a la circularitat". "Quan es fabrica localment és quan es consumeix el reciclat local que procedeix dels nostres propis residus. Si no es fabrica a Espanya, no podem utilitzar aquestes matèries primeres reciclades i, per tant, es redueix la circularitat", ha raonat.