L’impost sobre els plàstics dificulta la supervivència de les empreses productores de fleix, un tipus de cinta utilitzada per fixar i garantir l’estabilitat de les mercaderies durant el seu transport. Només sobreviuen quatre empreses productores a l’Estat, totes catalanes.

Al gener de 2023, el govern espanyol va implantar un nou impost sobre el plàstic que grava amb 450 euros per tona la venda de fleix, polipropilè, polièster i tots els polímers verges. Amb això, l’Estat recapta aproximadament 450 milions d’euros anuals. Però la Unió de Fabricants de Fleix (UFF) adverteix que aquest tribut ha provocat un increment del 20% en el preu del producte final, fet que implica un encariment dels processos de transport i seguretat dels productes que els fabricants no han pogut repercutir als seus clients, atès que es tracta d’un mercat altament competitiu en preus.

En un comunicat, els fabricats alerten que aquest impost suposa una acceleració en el tancament d’empreses productores de fleix a l’Estat fins al punt que, de les deu companyies que hi havia al  sector a principis d’aquest segle, ara només en queden quatre: Plasticband, Comosa, Sorsa i Cyklop, totes elles situades a Catalunya.

Davant d’aquesta situació, la Unió de Fabricants de Fleix ha iniciat una campanya de contactes amb agents socials, empresarials, l’administració i grups parlamentaris amb l’objectiu, o bé de derogar aquest impost —tal com ha fet el govern espanyol amb els recàrrecs sobre les energètiques o la banca—, o bé d’establir normes i controls que evitin la competència deslleial de productes no regulats ni sostenibles procedents de tercers països, tant dins com fora de la UE.

Per a Jordi Guimet, portaveu de la UFF: “Tot i que aquest impost es va presentar com un mètode per fomentar la sostenibilitat, la realitat és que té un afany recaptatori, incrementa els costos del transport, afecta la competitivitat i les empreses productores no han pogut repercutir aquest increment brutal de cost als seus clients, de manera que, a la pràctica, les empreses ens hem convertit en un agent recaptador de l’Estat”.

Des de la UFF se senyala que “els diners recaptats no tenen un objectiu finalista, sinó que van a una caixa comuna i es destinen a despeses generals de l’administració, o, el que és pitjor, a comissions per corrupció, tal com s’ha descobert en els últims temps”.

Denuncien l'entrada de 4.000 tones de fleix fraudulent procedent d'altres països

“S’ha perdut un 60% de la indústria en el segle XXI”, adverteix Raúl Mañes, de Comosa. Des de Cyklop, Javier Santos assegura que “la producció a Espanya ha caigut en picat, ja que les empreses clientes han passat a comprar en països on no s’aplica aquest impost i, en conseqüència, el fleix és més barat, com ara Portugal o Turquia”. Marc Rojas, de Sorsa, considera que “el resultat ha estat enfonsar una indústria sostenible i ambientalment preparada sense aconseguir cap millora ambiental, atès que els fleixos exportats no són 100 % reciclables”.

La UFF denuncia en el comunicat que hi ha una pràctica fraudulenta de certificacions falses que genera competència deslleial, perquè els fleixos exportats de tercers països no compten amb certificacions com RecyClass, AENOR i altres, i tenen un impacte ambiental elevat.