Les aerolínies reclamen al Govern espanyol el pagament de 680 milions d'euros pels vols a les illes operats entre gener i novembre d'aquest 2025. Un pagament que està bloquejat per la falta de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE). Les companyies aèries avancen els diners d'aquests vols, que per als residents a les illes estan subvencionats amb un descompte del 75%, i després l'Estat els els retorna. Tanmateix, això feia mesos que no passava.

De fet, l'Estat ja els ha reconegut el pagament de 250 milions i encara no els han cobrat, asseguren aquest dijous des de l'Associació de Línies Aèries (ALA), on recorden a l'Executiu "que encara deu 680 milions d'euros, avançats per les aerolínies per cobrir les subvencions a residents en els vols que han realitzat fins al 30 de novembre entre la península i Canàries, Balears, Ceuta i Melilla, així com entre les illes".

Per això, ALA exigeix una solució "com més aviat millor" a aquest problema que ja és estructural perquè ha derivat de la manca de comptes públics, que porten congelats des de l'any 2023. Una situació que consideren "insostenible" per a l'estat financer de les aerolínies que operen aquestes rutes i que podria provocar una pèrdua de connectivitat aèria.

I és que, les companyies ja han amenaçat en diverses ocasions de reduir la seva oferta de vols entre la península i les illes si no arriba els diners, i fins i tot de retirar-la. "Necessitem que l'Executiu pagui el que es deu com més aviat millor, especialment aquella quantia que ja ha estat certificada i reconeguda, per així garantir els avenços que s'ha aconseguit en la connectivitat d'aquestes regions”, reclama el president d'ALA, Javier Gándara, qui ha sol·licitat la modernització dels processos a futur per agilitzar les comprovacions de les liquidacions.

Gándara, a més, critica la bretxa que hi ha entre la demanda d'aquests vols per part dels residents i els recursos de l'Estat, que fa que el forat que es genera a les aerolínies sigui "cada cop més profund". El govern espanyol va assignar un pressupost de 560,81 milions en els PGE del 2023 per a les subvencions al trànsit aeri pels vols de residents extrapeninsulars, una quantia que es va veure després superada per una demanda disparada i a la qual es van sumar 170 milions més a través del Fons de Contingència.

Però la demanda no para d'augmentar i els pressupostos no, ja que s'han anat prorrogant des del 2023, cosa que ha impedit augmentar la partida destinada a aquests vols. Per això, les aerolínies asseguren que el pressupost es queda curt cada any. Des d'ALA, a més, recorden que les aerolínies són intermediàries i actuen com a entitats col·laboradores de l'Administració, avançant la subvenció del 75% en el moment de l'adquisició del bitllet per part del resident.

Per això, l'Administració hauria de fer-los la liquidació després de realitzar-se el viatge objecte de bonificació. "Resulta del tot incomprensible que l'Executiu no pagui el que deu a les aerolínies per avançaments que aquestes fan a l'Estat, però resulta encara més incomprensible que tampoc ho faci en el cas d'imports que ja han verificat i reconegut a pagar”, afegeix Gándara.

Les aerolínies posen de manifest el que han fet per avançar i millorar la connectivitat aèria d'aquestes regions i el que això suposa per al desenvolupament socioeconòmic, la cohesió i vertebració territorial del país. Entre altres dades destaquen que l'oferta de capacitat en les rutes entre Canàries i la península va assolir els 61,81 milions de seients el 2024, fet que suposa un 9,6% respecte al 2023 i un 18% en comparació amb el 2019.

En el cas de les connexions entre les Balears i la península, el 2024 es van oferir 55 milions de seients, un 6% més que el 2023 i un 12,85% per sobre del 2019. Segons dades oficials, s'estima que una millora del 10% de la connectivitat aèria augmenta el PIB per càpita un 0,5%, que cada 1.000 passatgers aeris generen una ocupació directa i que un augment de l'1% de vols ajuda a incrementar els intercanvis comercials un 0,7%.