Celsa ha anunciat un pla financer que pretén ser la pedra angular del seu afiançament. Els actuals accionistes, els fons d'inversió que van prendre el control de la companyia després de la sentència que va desallotjar la família Rubiralta, injectaran 800 milions d'euros. Aquesta xifra no és només un impuls a la companyia que presideix Rafael Villaseca; és el tancament simbòlic d'una etapa de profunda incertesa i l'obertura d'una nova dedicada a la solvència i la projecció de futur de l'empresa catalana.
El desglossament d'aquesta xifra és clau per entendre l'estratègia: 200 milions d'euros seran una aportació directa al capital social, un vot de confiança amb efecte immediat en el fons de maniobra de l'empresa. Els 600 milions restants es formalitzaran mitjançant un préstec subordinat, un instrument que, en la pràctica, reforçarà l'estructura financera amb un deute de més baix cost i prioritat, facilitant així el refinançament complet del deute existent.
Aquest moviment, que requereix l'aprovació en la pròxima Junta General Extraordinària d'Accionistes convocada per al 4 de desembre, no és un acte aïllat. És el clímax d'un procés de reorganització que va arrencar, de forma traumàtica, amb la històrica sentència judicial de setembre de 2023.
Aquest punt d'inflexió va obrir la porta a una reformulació de l'empresa. El procés va incloure un sanejament complementari als tancaments de l'exercici 2023 i una racionalització de la seva empremta geogràfica mitjançant la venda d'actius als Països Nòrdics i al Regne Unit, operacions destinades a alleugerir el pes del deute i simplificar l'organització.
En paral·lel, i com a mostra que la companyia no es limitava a reaccionar sinó també a actuar, a mitjans de 2024 es va llançar un ambiciós pla industrial de millores operatives. Aquest pla, que va ser finançat amb una ampliació de capital de 166 milions d'euros també coberta pels nous accionistes, ja s'ha executat en un 60%. Els fruits d'aquestes inversions en eficiència i modernització ja són palpables en els comptes. L'indicador, que reflecteix els beneficis abans d'interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions, és el termòmetre més fiable de la salut operativa de l'empresa, i la seva millora suggereix que el pacient està responent al tractament.
La visió que projecta Celsa per als pròxims anys se sosté sobre tres pilars fonamentals:
- La finalització del pla industrial: L'execució completa del pla de millores, prevista per a 2025, asseguraria els guanys d'eficiència i productivitat que ja s'han començat a notar, consolidant una base operativa més sòlida i competitiva.
- L'entorn macroeconòmic: La companyia confia en un cicle més favorable per a l'acer el 2026. L'esperada reactivació del sector de la construcció, combinada amb l'aplicació plena de les mesures de salvaguarda i les tarifes anunciades per la Unió Europea per a protegir la indústria siderúrgica comunitària de la competència externa, han de crear un escenari més propici per als negocis.
- L'accés als mercats de capitals: Més enllà dels 800 milions, Celsa té previst acudir als mercats de capitals en cerca de nou finançament complementari. Aquest pas, que podria materialitzar-se en l'emissió de deute o altres instruments financers, és una jugada clau per dotar-se de la liquiditat necessària per a impulsar la seva competitivitat a llarg termini i modernitzar les seves operacions sense les càrregues del passat.
En definitiva, la històrica siderúrgica, amb seu a Castellbisbal, sembla haver trobat finalment una senda de sortida al laberint financer en què estava immersa. La combinació d'una reestructuració dràstica, un pla d'inversió operativa i l'arribada d'un nou capital posiciona l'empresa per a assolir allò que feia anys que semblava una utopia: el retorn al benefici net, una meta que el consell d'administració confia a assolir ja el proper any. L'ombra de la incertesa s'allunya, i el foc dels alts forns de Celsa es prepara per a il·luminar un nou capítol, esperantment més estable i pròsper.