El teixit empresarial català continua sent majoritàriament de caràcter familiar, segons es desprèn de l'informe elaborat per l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar (ASCEF). Les dades revelen que les companyies de propietat familiar representen el 92% del total d'empreses que operen a Catalunya, una xifra que reflecteix el pes aclaparador d'aquest model organitzatiu en l'economia de la regió. Aquesta presència majoritària es tradueix en una concentració del 76% de l'ocupació privada i del 70% del valor afegit brut generat pel conjunt del teixit empresarial català. L'estudi ofereix una radiografia detallada d'un model empresarial que no només és majoritari en nombre, sinó que també demostra més resiliència en el temps. Entre les companyies que estaven actives l'any 2015, el 79% de les familiars continuaven la seva activitat el 2024, una taxa de supervivència que supera en sis punts la de les empreses no familiars, que es va situar en el 73%.
Un dels aspectes més destacats de l'informe és l'anàlisi de la distribució de les empreses familiars per generacions. Actualment, el 40% de les companyies d'aquest tipus es troben en fases inicials, és a dir, en primera generació, la qual cosa indica que una part significativa del teixit empresarial familiar català és de creació recent. En l'extrem oposat, només un 2,1% de les empreses familiars ha aconseguit arribar a la tercera generació o més, una xifra que posa de manifest la dificultat de perpetuar el negoci familiar més enllà dels fundadors i els seus fills immediats.
Aquesta dificultat per a consolidar la continuïtat generacional és un dels reptes que l'ASCEF identifica com a prioritaris. La presidenta de l'entitat, Rosa Tous, ha assenyalat que garantir la successió generacional és especialment complex en les empreses més joves, que encara no han consolidat estructures de govern ni han definit protocols de relleu. Tous ha afegit que la necessitat de créixer per a guanyar competitivitat i la demanda d'un entorn estable per a poder desenvolupar projectes a llarg termini són altres dels grans reptes que afronta l'empresa familiar.
Lleida lidera la presència d'empresa familiar
L'anàlisi per demarcacions territorials mostra diferències significatives en la concentració d'empreses familiars a Catalunya. Lleida encapçala el rànquing amb un 94% de les seves companyies de caràcter familiar, seguida de Tarragona amb un 93%. Barcelona, la demarcació més poblada i amb una estructura empresarial més diversificada, se situa en un 92%, mentre que Girona tanca la llista amb un 91%. Aquestes dades suggereixen que el model familiar està més arrelat en aquells territoris amb un teixit productiu més vinculat al sector primari i a la petita i mitjana empresa.
Si es filtren les dades per antiguitat de les companyies, el panorama presenta matisos interessants. Quan s'exclouen de la definició d'empresa familiar aquelles companyies amb menys de deu anys de vida, el pes del model familiar sobre el conjunt del teixit empresarial català es redueix fins al 77%. Però si es posa el focus només en les companyies amb més de 25 anys d'antiguitat, aquelles que han hagut de superar almenys un canvi generacional, la seva presència es redueix al 37% del total d'empreses catalanes. Aquesta dada reforça la idea que la supervivència a llarg termini és un repte estructural per a l'empresa familiar.
L'informe de l'ASCEF també aborda la qüestió de la presència de dones en posicions de direcció i gestió. En aquest àmbit, les empreses familiars mostren una representació femenina que oscil·la entre el 21% i el 27%, depenent de l'antiguitat de la companyia. Aquesta xifra contrasta amb la de les empreses no familiars, on la presència femenina en càrrecs directius se situa entre el 12% i el 21%. La diferència, que és més acusada en les empreses més joves, suggereix que el model familiar ofereix més oportunitats d'accés a posicions de responsabilitat per a les dones.
Aquesta major presència femenina en l'empresa familiar pot explicar-se per factors com ara la confiança en els membres de la família, la flexibilitat en la conciliació i una sensibilitat més elevada per part de les fundadores i fundadors a l'hora d'obrir espais de lideratge a les generacions femenines. No obstant això, l'informe no ofereix una anàlisi detallada de les causes, i els experts assenyalen que la bretxa de gènere en alts càrrecs continua sent un repte pendent, tot i que amb una evolució més favorable en l'entorn familiar.
Un altre dels aspectes destacats de l'estudi és la comparació de productivitat entre empreses familiars i no familiars. L'informe remarca que les companyies de propietat familiar són, en proporció, més intensives en personal, la qual cosa es tradueix en una facturació per treballador inferior a la de les empreses no familiars. Aquesta característica reflecteix la major capacitat de l'empresa familiar per a generar ocupació, però també una menor eficiència en termes de productivitat per empleat.
Tanmateix, l'estudi matisa que la facturació per treballador és creixent en les empreses familiars a mesura que augmenta la seva mida, sobretot entre les companyies mitjanes i grans. Aquesta tendència indica que, a mesura que l'empresa familiar guanya escala i professionalitza la seva gestió, pot reduir el diferencial de productivitat que la separa de les companyies no familiars. L'informe també afirma que, malgrat que l'empresa familiar factura menys en termes absoluts que la no familiar, és capaç de generar rendibilitats superiors en la majoria dels casos, la qual cosa reflecteix una gestió més acurada dels costos i una orientació a llarg termini.