En un moment de profunda transformació econòmica global, la Xina ha decidit fer un pas històric cap a la liberalització dels seus sectors més protegits. El Consell d'Estat ha anunciat un ampli paquet de mesures que obre la porta al capital privat en àrees tradicionalment considerat domini exclusiu de l'Estat, com l'energia nuclear, les infraestructures ferroviàries i els gasoductes. Aquesta decisió, que ve en un context de desacceleració econòmica i tensions comercials internacionals, representa un punt d'inflexió en el model de desenvolupament xinès.
La mesura s'emmarca en un context econòmic complex. D'una banda, la Xina enfronta una davallada en les inversions estrangeres, que han caigut més d'un 10% durant els primers tres trimestres de l'any. D'altra banda, el sector privat local mostrava signes d'esgotament després d'anys de restriccions i limitacions en l'accés als sectors més lucratius.
Una obertura calculada
El nou marc regulatori estableix que la participació mínima del capital privat en projectes estratègics serà del 10%, però amb un grau important de flexibilitat. Cada projecte determinarà el seu límit d'inversió privada segons criteris que inclouen la naturalesa de la infraestructura, l'interès dels inversors i els requisits legals. Aquesta aproximació, cas per cas, representa una evolució respecte als models anteriors, més rígids i uniformitzadors.
El canvi és particularment significatiu en sectors com l'energia nuclear, on la participació privada havia estat tradicionalment testimonial. Fins a l'agost de l'any passat, el límit no superava el 2%, xifra que ara es multiplica per cinc. Aquest salt quantitatiu reflecteix un canvi d'actitud en la visió del govern sobre el rol del capital privat en l'economia nacional.
Més enllà dels sectors tradicionals, el paquet de mesures obre oportunitats en àrees emergents com l'economia d'alçada baixa, que inclou operacions amb drons per sota dels 3.000 metres, i el desenvolupament de l'espai aeri comercial. Aquests camps, d'alt valor tecnològic i amb un fort potencial de creixement, representen una oportunitat per als inversors privats de participar en les noves fronteres del desenvolupament econòmic.
El govern ha emfatitzat que es garantirà un accés equitatiu i sense condicions addicionals per als inversors privats. A més, s'han establert mecanismes per reservar percentatges específics del pressupost per a les petites i mitjanes empreses, una mesura que busca democratitzar l'accés a aquestes oportunitats d'inversió.
La transformació és profunda. En un país que es defineix com a comunista, el reconeixement de la importància estratègica del sector privat representa una evolució significativa. Les xifres parlen per si mateixes: el sector privat contribueix amb més del 50% dels ingressos fiscals, genera el 60% del PIB i és responsable del 80% de l'ocupació urbana. La resposta internacional ha estat positiva, amb analistes que qualifiquen aquestes mesures com "les més concretes i ambicioses" en el procés d'obertura econòmica xinesa. No obstant això, persisteixen els interrogants sobre la implementació pràctica d'aquestes reformes.
El camí que s'obre és complex però necessari. En un context de guerra comercial i reconfiguració de les cadenes globals de subministrament, la Xina necessita mobilitzar tots els seus recursos per mantenir la seva posició com a potència econòmica global. L'obertura als capitals privats en sectors estratègics representa no només una necessitat econòmica immediata, sinó possiblement un canvi estructural en el model de desenvolupament que ha definit la Xina de les darreres dècades. Els pròxims mesos seran crucials per avaluar si aquesta obertura es converteix en una realitat transformadora o queda en una simple declaració d'intencions.