La manca d’habitatge assequible a Catalunya, i concretament a Barcelona i el seu àmbit metropolità, continua creixent. La principal causa és l’escassa nova oferta, combinada amb el creixement de la població, i això és especialment flagrant pel que fa a habitatge de protecció oficial, en un moment de preus disparats tant pel que fa al lloguer com a la compra.

En aquest context, el paper de les administracions públiques catalanes pel que fa a la promoció de nou habitatge públic és més que discret. Tres de cada quatre municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona no va iniciar ni un sol habitatge de protecció oficial (HPO) l’any passat, quan les necessitats ja eren urgents i el Govern havia anunciat un pla per promoure 50.000 habitatges.

Segons un informe de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), només el 23% dels 131 municipis de l’àmbit metropolità de Barcelona van registrar alguna qualificació provisional d’HPO el 2025. A més, el 89% van registrar una ratio de pisos protegits inferior a un per cada 1.000 habitants.

L’estudi estructura Catalunya en vuit parts, semblants a les vegueries, i estableix l’àmbit metropolità com les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, territori que sumava l’any passat més de 5,1 milions d’habitants.

El 2025, més de 104.000 persones o famílies havien sol·licitat la seva inscripció al Registre de Sol·licitants d’habitatge de protecció oficial. El nombre d’HPO qualificats, però, va ser de 3.000, de manera que només es van iniciar els tràmits per construir pisos protegits per un de cada 35 sol·licitants. “Aquesta comparació demostra que existeix una gran distància entre la necessitat social d’habitatge acreditada i la capacitat efectiva del sistema per generar nova oferta assequible”, valora l’APCE.

El problema és que plou sobre mullat. En els últims cinc anys, només el 46% dels municipis de l’àmbit metropolità va registrar alguna qualificació per fer HPO, és a dir que més de la meitat no n’ha iniciat cap en cinc anys malgrat les necessitats existents.

Menys visats que noves llars

El mercat de l’habitatge lliure no viu una situació gaire millor. El Pla Territorial Sectorial d’Habitatge preveu que les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona necessiten 15.500 nous habitatges anuals a causa de la creació de noves llars. Tanmateix, el 2025 els visats d’obra nova can ser de poc més de la meitat, cosa que fa que es vagin acumulant les necessitats de nou habitatge.

El cert és que l’àmbit metropolità és on es concentren més qualificacions d’HPO (3.004 de les 3.128 de tot Catalunya), però també és on les necessitats d’habitatge, especialment assequible, són més altes. Els visats totals d’obra nova, incloent-hi lliure, van ser 8.758, més de la meitat dels 15.589 de tot Catalunya.

“El diagnòstic és clar: la demanda d’habitatge protegit és molt superior a la nova oferta que s’està generant. Si per cada habitatge protegit iniciat hi ha gairebé 35 sol·licituds inscrites, el problema no és només de regulació, sinó de capacitat real de construcció. L’habitatge assequible necessita sòl, llicències, finançament, seguretat jurídica i viabilitat econòmica”, ha lamentat Xavier Vilajoana, president de l’APCE.