L'ONG Transparència Internacional va organitzar aquest dimecres un panel d'experts i periodistes, amb la participació d'ON ECONOMIA, en la qual va alertar dels riscos de blanqueig de diners i corrupció associats al golden visa, a canvi d'inversions immobiliàries, pendent de concretar el seu final anunciat el passat mes d'abril pel president Pedro Sánchez. Aquest mateix risc ha estat apuntat recentment pel Tresor Públic en la seva Anàlisi Nacional de Riscos.

Més concretament, el Tresor ha elaborat el 2024 una addenda a la seva anàlisi de riscos publicada el 2020. En ella, reconeix que “els riscos associats a aquest tipus de règims estan lligats des del punt de vista del blanqueig de capitals a la corrupció, l'elusió fiscal, el crim organitzat, l'elusió de sancions financeres internacionals o els moviments transfronterers de fons”.

L'addenda matisa que la intervenció de mitjancers com notaris, registradors i entitats bancàries ajuda a controlar la legalitat de l'entrada de fons, ja que “aquests subjectes obligats compleixen les polítiques i procediments establerts en la Llei 10/2010, de 28 d'abril, a més de comptar amb potents bases de dades a fi d'identificar la titularitat real de tals inversions i assegurar el compliment de les mesures de diligència deguda”.

Aquests mecanismes de control no són, tanmateix, suficients, segons van coincidir durant la xerrada celebrada en la Fundació Ortega y Gasset de Madrid alguns dels experts. La cap de campanyes de Transparència Internacional, Eka Rostomashvili, va assenyalar que “alguns països obliguen una due diligence als mitjancers, però no és el cas d'Espanya”. “En diversos casos, a més, s'ha anunciat que es farà un control més important i després s'han conegut casos de corrupció, amb la qual cosa, a la pràctica, aquest control no funciona”, ha afegit Rostomashvili.

Pel seu informe, Àfrica Pinillos, investigadora del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, vinculat al Banc d'Espanya, va assenyalar que “els riscos d'entrada de capital il·lícit del sector immobiliari són alts” i va confirmar que aquests es mantenen en la concessió de visats daurats. “Els principals països sol·licitadors, Rússia i la Xina, solen moure diners il·lícits entre diferents països”, ha alertat.

Ball de xifres i falta de transparència

La presidenta de Transparència Internacional Espanya, Silvina Bacigalupo, va demanar “transparència” i “més rendició de comptes” al Govern espanyol en relació amb els golden visa, en part referint-se a la confusió de dades ofertes. “No podem tenir les dades en un ministeri i en un altre sense centralitzar la informació”, va dir.

Mentre que el Ministeri de Seguretat Social, que concedeix els permisos de residència golden, i el d'Exteriors, que concedeix els visats des d'oficines consulars a l'estranger, han anat oferint les dades de golden visa concedits i inversions per separat, la xifra única que va donar el ministeri d'Habitatge en anunciar que cancel·laria el golden visa a canvi de compra de cases no coincidia amb cap de les dues.

Segons les investigacions d'ON ECONOMIA amb xifres oficials directes dels dos ministeris implicats, a finals de 2022 ja s'havien concedit 22.000 permisos daurats des de l'any 2013, amb més de 14.000 milions d'inversió. En canvi, el ministeri d'Habitatge els va xifrar, el 2024, en 14.000 visats i 10.000 milions d'inversió.

El programa de golden visa va arrencar a Espanya l'any 2013, amb el govern de Mariano Rajoy, que va aprovar la possibilitat que ciutadans extracomunitaris obtinguin un permís de residència a canvi d'inversions immobiliàries superiors al mig milió d'euros o bé d'inversions empresarials superiors a un milió. També es poden adquirir comprant deute públic. 

A diferència del que passa amb un altre tipus de visats i permisos de residència, no hi ha dades accessibles als webs públics sobre els permisos concedits per la Unitat de Grans Empreses (UGE), oficina vinculada al ministeri de Seguretat Social que atorga, a més, els permisos a perfils altament qualificats i a nòmades digitals. Tampoc en aquests altres permisos no s'estan publicant les xifres oficials.

Un altre dels problemes de transparència vinculats al permís golden va ser la retirada de visats a ciutadans russos anunciada en iniciar-se la guerra d'Ucraïna. Malgrat l'anunci, els permisos que es concedeixen en l'UGE de Madrid continuen arribant a ciutadans russos.

El silenci administratiu

Un dels punts en què s'ha coincidit a assenyalar més perills i més desigualtat respecte a altres migracions és el silenci administratiu positiu. Si en 20 dies un sol·licitant d'un permís o visat golden no ha rebut resposta, rep per defecte el permís. “No és just que sigui així per als golden i no per a altres migrants”, va denunciar Emilia Sánchez, diputada a l'Assemblea de Madrid per Más País, partit que ha registrat la sol·licitud en el Congrés de modificació de llei de golden visa.

“El silenci administratiu és un colador”, va assenyalar des de l'audiència Rafael Fernández-Pita, funcionari del Ministeri d'Exteriors que ha denunciat que els treballadors de les oficines consulars “es van llançar les mans al capdavant” quan es va aprovar la llei, ja que no hi ha prou personal per revisar a temps les sol·licituds, amb la qual cosa es colen per silenci administratiu.

En aquest mateix sentit, la presidenta de TU Espanya, Bacigulpo, va demanar “posar el focus” en aquestes concessions per silenci administratiu, “que són les que menys controls passen i, per tant, les que més riscos comporten”.

La retirada a mitges de Portugal

Des de l'organització no governamental, Rostomashvili ha apel·lat a mirar el cas de Portugal, però amb una visió crítica. “Van anunciar primer que retirarien tots els golden visa. Després, per pressions del sector privat, van dir que tan sols retiraven els vinculats a l'adquisició d'immobles i, a més, van incloure altres inversions passives com fons d'inversió. A més, van escurçar el temps necessari per accedir a la ciutadania portuguesa després d'aconseguir la residència golden”, va explicar.

A Portugal, a més de vincular el final d'aquest permís a la pujada de preus de l'habitatge, com ha fet Espanya, també hi va haver un greu cas de corrupció vinculat a la concessió dels golden visa que va costar el càrrec a un ministre el 2014. Una cosa semblant va succeir a Xipre, on a més es concedia la ciutadania xipriota amb accés lliure a l'espai Schengen, mentre que al Regne Unit es va revelar després de la retirada del golden visa que havien entrat diners vinculats a la corrupció. També el Canadà va retirar el seu programa de golden visa, mentre que Holanda es troba en procés de fer-ho, davant dels informes negatius sobre aquest tipus de permisos elaborats per la Comissió Europea.

El catedràtic de Ciència Política i expert en polítiques públiques Manuel Villoria va assenyalar que “és normal, en un món globalitzat, provar d'atreure inversions estrangeres” com succeeix amb els golden visa. “Si no fas un bon control, et pot entrar diners del narcotràfic o la corrupció”, va alertar, tanmateix, i va demanar “controlar bé que els diners que arribin siguin honestos”. No obstant això, Villoria també va lamentar la “desigualtat” vinculada a aquest tipus de permisos en relació amb d'altres.