El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès dues sentències que aclareixen l'abast de les mesures restrictives adoptades per la UE contra Rússia arran de la invasió d'Ucraïna. Els dictàmens estableixen criteris vinculants sobre com han d'aplicar-se les sancions quan afecten participacions empresarials i societats vinculades a persones incloses en les llistes de mesures restrictives comunitàries. En la primera sentència, el TJUE considera que la immobilització monetària imposada a una persona sancionada també li impedeix exercir els drets vinculats a participacions societàries, com ara assistir o votar en juntes d'accionistes. El tribunal argumenta que "els certificats de valors constitueixen un fons" i que votar en una junta implica utilitzar aquests diners, de manera que permetre l'exercici del vot equivaldria a autoritzar la disposició dels actius congelats.
Els magistrats europeus adverteixen que, si el sancionat pogués votar, podria prendre decisions que influïssin "en l'estat i el funcionament de la societat" i, en conseqüència, "en el seu valor" i en el preu estimat de les accions. Aquesta interpretació busca evitar que els afectats per les sancions puguin continuar influint en la gestió empresarial a través de les seves participacions, tot i tenir els comptes bloquejats. La segona sentència aclareix un dels aspectes més complexos de l'aplicació de les sancions: la possibilitat de congelar els béns d'una empresa que no està directament sancionada quan el seu propietari sí que ho està. El tribunal adverteix que, si només es congelessin els béns dels sancionats directes, aquests podrien traslladar els seus diners a través de societats pantalla i eludir així les mesures restrictives de la UE.
El TJUE estableix, a més, un llindar clar per aplicar la presumpció de control: si una persona té el 50% o més d'una empresa, es presumeix que controla no només la societat sinó també els seus fons i recursos econòmics. Aquesta presumpció permet a les autoritats nacionals estendre les mesures de congelació als actius de l'empresa participada pel sancionat. No obstant això, el tribunal reconeix el dret a recórrer als tribunals per demostrar que, malgrat tenir la meitat o més de l'empresa, en realitat no es dirigeix l'entitat. Aquesta via judicial permet als afectats aportar proves que desvirtuïn la presumpció de control i recuperar la disposició dels actius de la societat.
Aplicació als litigis nacionals
Les dues sentències responen a consultes plantejades per tribunals dels Països Baixos i Lituània sobre la interpretació de la normativa europea de sancions. En el cas neerlandès, un jutge havia demanat aclariments sobre els drets d'un sancionat en una junta d'accionistes, mentre que el tribunal lituà qüestionava com aplicar les mesures a una empresa participada per una persona inclosa en les llistes comunitàries. Segons ha informat el TJUE en un comunicat, seran ara els òrgans judicials nacionals els encarregats de resoldre els litigis concrets de conformitat amb el criteri fixat pel tribunal europeu.
Les sentències estableixen una interpretació vinculant per a tots els estats membres i uniformitzen l'aplicació de les sancions en el conjunt de la UE. Aquests dictàmens reforcen l'eficàcia de les mesures restrictives adoptades per Brussel·les des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, que inclouen la congelació d'actius i la prohibició de posar fons a disposició de les persones i entitats incloses en les llistes de sancionats. La interpretació del TJUE amplia l'abast d'aquestes mesures per evitar que els afectats puguin eludir-les mitjançant estructures societàries complexes.