La major part de l'economia mundial s'enfrontarà el 2023 a un any "més difícil" del que ho va ser el passat a causa de la desacceleració simultània dels Estats Units, la Unió Europea (UE) i de la Xina, les tres economies mundials més grans, segons ha advertit aquest dilluns la directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, advertint que "un terç de l'economia mundial estigui en recessió". No obstant això, totes les previsions dels grans organismes, inclòs el mateix FMI, donen per fet que serà una recessió molt curta i els pronòstics apunten que després d'estiu, les grans economies remuntaran.

En un to pessimista, la responsable del Fons Monetari ha considerat que fins i tot en països que evitin la contracció, "se sentirà com una recessió per a centenars de milions de persones". Segons la directora de l'FMI, els Estats Units són més resistents i poden evitar la recessió, mentre que "la meitat de la Unió Europea estarà en recessió el proper any" i la Xina es desaccelerarà encara més.

Una recessió suposa, tècnicament, que el producte interior brut (PIB) d'un país descendirà dos trimestres consecutius en termes intertrimestrals (en relació amb el trimestre anterior). Segons aquests paràmetres, podrien entrar en recessió aquest mateix any nou països de la Unió Europea abans que acabi l'any i, alguns d'altres, s'hi sumaran en la primera meitat d'aquest any que acaba de començar. Així, la Comissió Europea (CE) preveu que el pitjor es produirà en el quart trimestre del passat 2022, amb un descens de mig punt per al conjunt del PIB de la UE i els dos primers d'aquest 2023, quan es produirà un feble descens d'una dècima cada trimestre. En principi, si l'economia no es torça, Espanya no estaria entre ells i seria un dels països de la Unió Europea que millor es comportarà.

Recessió i 2023

Però una cosa és la recessió tècnica i una altra de diferent, i més important, és la durada d'aquesta recessió. Les previsions que mou la CE són que dels vint-i-set només dos acabaran l'any amb l'economia en negatiu, Alemanya i Suècia, que descendirien un 0,6% segons les dades que maneja l'organisme comunitari. La resta tindran un any en positiu encara que, com ha apuntat la responsable de l'FMI, amb una gran debilitat, ja que el conjunt de la UE creixerà tan sols tres dècimes.

En cas de complir-se el pronòstic de la CE, Irlanda (3,8%) i Malta (2,8%) seran les úniques economies amb un PIB vigorós, amb Romania (1,8%) i Bulgària (1,1%) per sobre de l'u. Entorn de l'1% es col·locaran Espanya Grècia, Xipre i Croàcia i la resta quedarà per sota. De les grans economies, a més del descens d'Alemanya i l'1% d'Espanya, França té previst un augment del seu PIB del 0,4% per al conjunt de l'any i Itàlia del 0,3%.

No obstant això, encara que tots els organismes alineen les seves previsions, difereixen per a cada país. Com a dada curiosa, els governs dels quatre grans de la UE preveuen que les seves economies es comportaran millor del que opina la CE: l'executiu alemany redueix la seva caiguda a un -0,4% (-0,6% la CE), el francès aspira a créixer un 1% (0,4% segons la CE), l'italià 0,6% (0,3% la CE) i l'espanyol un 2,1% (1% la CE). Pràcticament doblen el seu percentatge d'increment del PIB respecte a la CE. Curiós el cas d'Itàlia, ja que l'FMI creu que es quedarà en números vermells al final del 2023.

Estats Units

L'economia dels Estats Units es comportarà, una vegada més, de manera avançada. Com ha assenyalat Giorgieva: "espero que no caigui en recessió malgrat tots aquests riscos". Per ara, el gegant nord-americà ja ha passat una recessió en aquest 2022, amb decreixements en el primer i el segon trimestre, encara que amb una tornada als números negres en el tercer trimestre. Tant la OCDE com l'FMI preveuen que per al conjunt d'aquest any que ha començat el PIB dels EUA creixerà entre mig i un punt percentual. De fet, l'organisme que lidera Giergieva preveu que només set economies mundials caiguin el 2023: Itàlia, Alemanya i Suècia a la UE; Xile a Llatinoamèrica; Sri Lanka a Àsia; Guinea Equatorial a l'Àfrica i Rússia. D'Ucraïna no hi ha dades de l'FMI. La resta del món tindrà creixements, encara que tímids.

Inflació

Part de la culpa de la debilitat del producte interior brut de la gran majoria dels països es deu a una forta inflació que, encara que amb taxes de creixement una mica més mesurades que el 2022, continuarà estant molt per sobre dels nivells del 2% que es consideren raonables. Uns preus que forcen els bancs centrals a elevar els tipus encarint el preu dels diners a fi de deprimir el consum i la inversió, retraient l'economia.

Aquí els EUA es comportaran, si ens atenim a les dades que manegen l'OCDE o l'FMI, millor que les grans economies europees, molt més pressionades pel preu del gas que el gegant americà, primer exportador del món després de Rússia. Així, la inflació nord-americana es col·locarà entorn del 3,5%, la meitat de les economies europees, ja que la CE preveu que l'IPC de la zona euro tindrà una pujada mitjana del 6,1% i el conjunt dels vint-i-set el 7%.

"Per a la major part de l'economia mundial, aquest serà un any difícil, més difícil que l'any que deixem enrere"

"Per a la major part de l'economia mundial, aquest serà un any difícil, més difícil que l'any que deixem enrere. Per què? Perquè les tres grans economies, els EUA, la UE i la Xina, s'estan desaccelerant simultàniament", ha indicat l'economista búlgara responsable de l'FMI. En aquest sentit, ha recordat que l'FMI anticipa una desacceleració de l'economia a nivell mundial que farà que el creixement mundial es freni almenys al 2,7% el proper any, quan el 2021 va ser del 6% i del 3,2% l'any passat.

"I això es tradueix en tendències negatives a nivell mundial", ha advertit Georgieva amb referència als mercats emergents i les economies en desenvolupament "on el panorama és encara més greu, ja que, a més de tot, "els colpegen les altes taxes d'interès i l'apreciació del dòlar", la qual cosa en el cas d'aquelles economies amb un alt nivell de deute, "és una devastació". D'aquesta manera, Georgieva ha subratllat que, si bé fins al moment els països que es troben en dificultats no són sistèmicament significatius per desencadenar una crisi de deute, ha alertat que si la llista continua creixent "l'economia mundial pot emportar-se una sorpresa negativa".