Els principals grups financers de l'Estat han començat l'any amb una xifra de negoci històrica. El Santander, el BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja han acumulat un benefici conjunt de 10.814 milions d'euros durant el primer trimestre, la qual cosa representa un increment del 27,42% respecte al mateix període de l'any anterior. Aquest nou rècord s'explica per l'augment generalitzat dels ingressos i de l'activitat bancària, però també per un element extraordinari: la plusvàlua obtinguda pel Santander amb la venda de la seva filial a Polònia. Si s'exclou aquest impacte, el creixement conjunt s'atenua fins al 5,1%. L'entitat presidida per Ana Botín va tancar al gener la venda de Santander Bank Polska al grup austríac Erste Bank per 3.400 milions d'euros. Aquesta operació va generar una plusvàlua de 1.895 milions d'euros, que ha engreixat els comptes del primer trimestre.

Sense aquest ingrés extraordinari, el benefici del Santander hauria crescut un 12,6% en lloc del 60% reflectit en els resultats publicats. La resta del sector també ha presentat xifres positives, però amb un to més moderat. De tots els grans bancs, només el Sabadell ha vist reduir el seu resultat. L'entitat que presideix Josep Oliu va registrar un benefici de 251 milions d'euros, un 29,1% menys que en el mateix trimestre de l'any anterior. Els responsables de l'entitat han explicat que aquesta davallada respon a tres factors: el descens del marge d'interessos, les menors comissions obtingudes i els costos extraordinaris derivats d'un nou pla de prejubilacions. La resta de grans entitats, en canvi, han presentat xifres positives: El BBVA va créixer un 10,8%; CaixaBank, un 7%; Bankinter, un 7,6%; i Unicaja, un 1,4%.

El negoci bancari manté el bon to malgrat la moderació del creixement

Més enllà de l'impacte puntual de la venda a Polònia, els analistes destaquen que el sector bancari espanyol continua mostrant una bona salut financera. El marge d'interessos, la principal font d'ingressos de la banca, es manté en nivells elevats gràcies a la política de tipus alts del Banc Central Europeu. Tot i que s'espera que els tipus comencin a baixar en els pròxims mesos, fins ara l'efecte positiu sobre els comptes bancaris ha estat evident. A més, la morositat es manté controlada i la demanda de crèdit, tot i que moderada, no ha caigut en picat.

Si s'aïlla l'operació de la venda de Santander Polska, el benefici conjunt dels sis grans bancs hauria estat de 8.919 milions d'euros. Aquesta xifra, tot i ser sensiblement inferior a la publicada, suposa un increment del 5,1% respecte al primer trimestre del 2025. És un creixement més modest, però positiu, que reflecteix que el negoci bancari continua expandint-se malgrat la desacceleració econòmica i les tensions geopolítiques. Els bancs mitjans i petits també han presentat resultats favorables, tot i que amb xifres menys cridaneres que les de les grans entitats.

En conjunt, els resultats del primer trimestre confirmen que el sector bancari espanyol travessa un bon moment. Els rècords de benefici s'expliquen en part per operacions puntuals, però també per una gestió eficient dels costos i per una adaptació al voltant de tipus alts. Els bancs han aconseguit augmentar els seus ingressos per comissions i han controlat la despesa, la qual cosa ha permès millorar els marges. De cara als pròxims trimestres, el repte serà mantenir aquesta rendibilitat en un escenari de previsible rebaixa dels tipus d'interès i de competència més elevada per captar estalvi dels clients. De moment, el primer trimestre deixa un balanç positiu i unes perspectives que, si bé no són de creixement disparat, sí que permeten ser optimistes.