En absència d'un consens entre la Comissió Europea (CE) i els Estats Units en la guerra aranzelària, el creixement del PIB baixarà 7 dècimes l'any que ve i 4 dècimes aquest respecte al creixement de l'1,9% (2026) 2,7% (2025) que l'entitat va dissenyar el març previst. Una retallada que es produiria si l'administració del nou president Donald Trump compleix la seva amenaça i eleva de l'actual 10% al 20% els aranzels a l'exportació de tots els productes comunitaris que es venguin en aquell país i que, en represàlia, Brussel·les imposi sancions les importacions dels EUA.

Almenys això calcula el departament d'Economia del Banc d'Espanya, encara que no ha precisat quin seria l'increment percentual del PIB de produir-se aquest "escenari advers". Washington ha ampliat el 9 de juliol el termini per tancar les negociacions amb Brussel·les, ja que el primer límit es va fixar l'1 de juny. Una de freda i una de calenta, perquè Trump va acusar la Unió Europea de deslleialtat en la negociació i va elevar del 20% que va anunciar el 2 d'abril -Dia de l'alliberament, com el mandatari el va denominar- al 50%. Una cosa que el Banc d'Espanya no ha contemplat, perquè l'"escenari advers" el calcula amb l'augment de les taxes al 20% anunciats el 2 d'abril.

El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, va revelar aquest dilluns que la institució ha reduït en tres dècimes el creixement del PIB espanyol per al present any, del 2,7% calculat al març, al 2,4%, a causa de l'efecte de la guerra aranzelària desencadenada pels Estats Units. Aquest dimarts, Ángel Gavilán, el director general del Banc -que deixa el seu lloc aquest dimarts- ha matisat les causes d'aquesta retallada. De les tres dècimes, dos s'atribueixen al conflicte aranzelari i la incertesa que ha generat, però unes altres dues provenen de la revisió de la Comptabilitat Nacional, ja que l'INE calcula ara que l'economia va créixer a menor ritme de l'estimat en aquell primer trimestre i en els dos anteriors. Però això sumen quatre dècimes, no les tres anunciades per Escrivá. La diferència, l'explica el Banc d'Espanya en l'impacte que tindrà en l'economia l'augment de la despesa en Defensa, que aportarà una dècima extra el creixement del PIB aquest any.

Taxes i represàlies

Però aquestes tres dècimes de retallada anunciades per Escrivá es produirien si es compleix amb el que el Banc d'Espanya denomina "escenari central". Així, els càlculs de la previsió econòmica es realitzen, donant per fet que els aranzels amb els EUA seran, com en el dia d'avui, que la Unió Europea no adopti represàlies per la pujada unilateral de l'Administració Trump i que no s'eleven els aranzels recíprocs entre Pequín i Washington. Si no hi ha acord, les tres dècimes s'elevaran.

Els responsables del Gabinet de prediccions del Banc d'Espanya atribueixen els diferents impactes de l'"escenari advers" en els creixements del PIB per a aquest any i el pròxim, al període de temps que estiguin implantades les mesures aranzelàries. Si finalment Trump decideix aplicar les taxes ampliades, no podran entrar en vigor fins a la segona part de l'any, per això resten quatre dècimes al creixement del PIB, mentre que seran set el 2026, ja que estaran vigents durant la totalitat de l'any.

Però el Banc d'Espanya no matisa quins serien els creixements del PIB en aquest nou "escenari advers" per a aquest i els anys vinents. No obstant això, les dades presentades aquest dimarts aclareixen que, deixant al marge la guerra aranzelària i la incertesa que provoca, hauria revisat en una dècima a la baixa l'augment del PIB -dues dècimes menys per la revisió de la Comptabilitat Nacional i una més per la despesa en Defensa- amb el que aquest any el PIB creixeria al 2,6%. Amb l'escenari actual, ha retallat unes altres dues dècimes, per les mesures aranzelàries; però, si en comptes de ser a l'"escenari central" entrem en l'"advers" seran quatre les dècimes que es restin. És a dir, el PIB creixeria en l'entorn del 2,2% aquest any.

Més complicat és deduir l'efecte d'un fracàs de les negociacions entre Brussel·les i Washington per a l'any vinent. En els càlculs del Banc d'Espanya al març, l'economia espanyola creixeria el 2026 a l'1,9% (rebaixat a l'1,8% aquest dimarts). Si en comptes d'impactar una dècima, impacta en set dècimes, es podria parlar d'increments del PIB per sota de l'1,5%. No obstant això, fonts del Banc d'Espanya matisen On Economía que es devia recalcular-lo en el seu conjunt, una cosa que no han fet.

Impacte en el consum

Però la incertesa i s'ha deixat notar en l'economia espanyola, segons ressenya Gavilán, que apunta que ja en el primer trimestre es recull una desacceleració en la demanda interna, especialment en el consum privat. Encara que, en part, es va atribuir al fort creixement de l'últim trimestre de 2024 -revisat per l'INE- tant en consum com en inversió.

Una debilitat del consum es completa amb un alentiment als indicadors d'ocupació, que encara que es continua creant, ho fa a nivells inferiors d'aquests anys enrere i, també, en les previsions empresarials. A l'enquesta que realitza el BdE, les empreses reconeixen una lleugera desacceleració en la facturació.

Una debilitat que sembla que s'aguditzarà en els mesos vinents, ja que s'han reduït els índexs de confiança -ha descendit en 10 punts des de principis d'any-, tant de consumidors com a empresaris.