Poques setmanes abans de l'inici de la verema d'enguany, que alguns viticultors avançaran al mes d'agost, el sector vitivinícola s'ha mobilitzat per denunciar la crisi que pateix per l’acumulació d’estocs a causa de la davallada del consum mundial i pels baixos preus de compra del raïm. Els agricultors congregats aquest divendres pel sindicat Unió de Pagesos han palesat que alguns cellers ja han comunicat que no necessitaran comprar raïm aquesta campanya. 

La situació, que s'ha agreujat en els últims anys, ha portat als viticultors ha demanat altres sortides per al raïm per vinificar que no té possibilitat de venda, així com que es faci realitat l’arrencada de vinya voluntària, prevista pel reglament europeu, per a la campanya vinent, i que hauria de ser d’entre un 10% i un 20% de la plantació a Catalunya. "Aquesta última mesura hauria de servir per redimensionar el potencial vitivinícola a la demanda real de mercat, tenint en compte que amb mesures conjunturals, com la verema en verd o la destil·lació de crisi, s’ha comprovat que no n’hi ha prou", asseguren des del sindicat.

Unió de Pagesos adverteix que la viticultura s'aboca a una "ruïna total" perquè la davallada de consum d'alcohol a escala internacional ha provocat una acumulació d'estoc de vi als cellers just en un moment en què a les vinyes es preveu una verema molt abundant per la recuperació després dels anys de sequera.

El sindicat ha volgut fer visible aquest malestar amb una marxa lenta que ha reunit principalment viticultors de les DOQ Priorat, Montsant, Penedès i Cava. L'objectiu principal ha estat demanar a l'administració mesures estructurals per compensar l'excedent de producte per equilibrar l'oferta i la demanda a llarg termini.

Ajudes per pal·liar la situació

Els agricultors demanen al Govern una línia d’ajut per aquest raïm que no té possibilitat de venda a causa de l’acumulació d’estocs, i una altra línia d’ajuts pels baixos rendiments del 2025, causats per tres anys de sequera persistent que van provocar la mort o debilitament de molts ceps per estrès hídric. El sindicat recorda que les explotacions de secà han estat les que han patit més pèrdues per la baixada de producció, per l’augment de costos i per uns preus per sota del cost real que han fet endeutar la pagesia, posant en risc el relleu generacional del sector. Pel que fa al producte que sí que es comercialitzarà, els pagesos temen una guerra de preus en què hi haurà propostes “indecents” per pagar el raïm a 0,15 euros/kg.

Els viticultors, a través de les periòdiques reunions que mantenen amb el departament d'Agricultura, han demanat al Govern que s’ampliï el pressupost per a la destil·lació de crisi el màxim possible, i que es publiqués l’ordre d’ajut amb celeritat perquè els cellers i les cooperatives poguessin alliberar estocs i permetre l’entrada de més raïm durant la verema. També van reclamar a la Generalitat que autoritzés la verema en verd.

Dues accions que el conseller Òscar Ordeig ha anunciat aquesta setmana des del Parlament, amb una partida de 9 milions d'euros. Des d'Unió de Pagesos ho celebren, però ho consideren insuficient. El departament es va comprometre a intercedir amb el Ministeri d'Agricultura per accelerar el procés, segons ha informat UP.

Verema en verd i destil·lació de crisi

"La verema en verd no es pot demanar cada any, i a més s'estan destinant diners a tirar raïm a terra quan es podrien adoptar altres mesures estructurals", ha apuntat el coordinador comarcal del sindicat a l'Alt Penedès, Ferran Carbó. En el cas de la destil·lació de crisi, un dels representants sectorials del Priorat, Josep Ramon Sedó, ha criticat que aquest alcohol es retirarà dels cellers al desembre "en comptes de buidar estoc ara, abans de començar la verema", segons declaracions recollides per l'agència de notícies ACN.

Consideren que aquestes mesures són “pedaços”. La seva gran demanda passa per un pacte de sector per demanar que s'autoritzi i indemnitzi l'arrencada d'aquelles vinyes que estan a punt de ser abandonades o que gestionen pagesos a punt de jubilar-se -mesura anomenada 'arrencada social'-. Des de la sectorial de la vinya i el vi, Josep Marrugat ha recalcat que "el sector s'ha d'aprimar de forma endreçada per prendre consciència cap a on es vol encaminar".

França i Itàlia, també

És evident que la crisi vitivinícola no és una característica conjuntural del sector a Catalunya, perquè a la resta d'Espanya, França i Itàlia la situació és la mateixa. Representants de tots tres països han demanat protecció als seus governs respectius i a la Comissió Europea a través de suports prioritaris que permetin mantenir l'economia, la cultura, el medi ambient i els territoris vinculats al vi.

Les diferents sectorials nacionals s'han reunit recentment per intercanviar les seves posicions sobre els principals reptes a què s'enfronta aquest sector actualment, segons han informat en un comunicat conjunt. Durant la reunió, els participants han coincidit en les dificultats que travessa el sector derivat d'esdeveniments com l'impacte del canvi climàtic a les collites i la competitivitat dels operadors, l'alentiment del consum mundialment i la inestabilitat dels mercats d'exportació i del context geopolític.

Des d'Unió de Pagesos es recorda que, independentment de les decisions comunitàries, a França per exemple s'han acordat indemnitzacions de 4.000 euros per a aquelles vinyes que queden aturades durant una dècada, i de 10.000 euros per als conreus que no es tornen a explotar mai més.

Suport de les patronals i INCAVI

La marxa lenta d'aquest divendres ha començat a les seus de l'INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi) i de la patronal AVC (Associació Vinícola Catalana), i ha transcorregut per carreteres comarcals i locals fins a arribar a la seu de l'AECAVA a Sant Sadurní. En tots els casos, els manifestants han estat rebuts pels màxims responsables dels ens.

A l'INCAVI, el director general, Joan Gené, ha dit "comprendre" les preocupacions dels pagesos i ha garantit que la Generalitat és "molt sensible" a les seves demandes. Per això, ha dit, tenen previst concretar un pla director a finals d'aquest mes de juliol que complementi les ajudes ja anunciades per a veremar en verd i fer destil·lació de crisi.

Pel que fa a l'arrencada de vinyes, Gené ha deixat la porta oberta a estudiar quines condicions es podrien pactar per demanar l'autorització al Ministeri d'Agricultura, que és qui té l'última paraula en aquests permisos. Amb tot, ha precisat que caldrà un acord de pagesos i patronals que ajudi a "equilibrar" el sector a llarg termini, "i evitar que d'aquí a uns anys falti raïm". Segons Gené, el 20% d'excedents de raïm calculat per Unió de Pagesos per aquest estiu en realitat acabarà sent d'un 15% com a màxim.

En el cas de les patronals, Toni Cruces (AVC) i Joaquim Tosas (AECAVA), han signat una carta de suport entregada per Unió de Pagesos. La intenció del sindicat és que aquestes cartes actuïn com a mostra de "front comú" a l'hora de demanar implicació de la Generalitat per demanar a l'Estat espanyol l'aval per fer l'arrencada social "com a mesura extraordinària". Unió de Pagesos lliurarà aquestes demandes per escrit dilluns al conseller Ordeig durant la taula del cava convocada a Vilafranca.

Cruces i Tosas han refermat la necessitat de fer una "pausa" a les vinyes, de manera que el conreu pugui "sobreviure" per atendre la demanda i alhora ser "resilient" al canvi climàtic. Des de les patronals admeten que "cal fer espai" als estocs acumulats i defensen la necessitat de recalcular la superfície conreada per garantir el futur del sector.