El sector públic de Catalunya ha consolidat la seva aposta per la integració de les tecnologies d'intel·ligència artificial en la gestió diària i en els serveis destinats a la ciutadania. Des de l’any 2023 i fins a l’actualitat, el conjunt d’organismes, entitats i empreses que integren l’ecosistema públic català han dut a terme una despesa acumulada d'uns 340.000 euros dedicada a l’adquisició de llicències d’ús de ChatGPT i a la contractació de programes de formació especialitzada.

Aquesta xifra queda recollida als registres de contractació pública de la Generalitat, reflectint un procés d'adaptació tecnològica que comprèn des del Govern fins al teixit municipal. Les inversions realitzades no s’han limitat a un sol departament ni a una única institució, sinó que responen a un moviment transversal.

La partida pressupostària inclou les despeses realitzades per la mateixa Generalitat, però també les operacions signades per un ampli ventall d’organismes autònoms, entitats supramunicipals, ajuntaments i empreses públiques. 

De l'ús intern fins a l'assessorament empresarial

Més enllà del suport tècnic i de la capacitació del personal propi de les diferents estructures administratives, el destí dels fons públics reflecteix una voluntat d’impactar directament en l’activitat econòmica i social del territori. En aquest sentit, una part rellevant de les formacions finançades s’ha orientat de manera externa cap al teixit empresarial i comercial.

L’objectiu principal d’aquestes iniciatives ha estat oferir eines a pimes, comerciants i autònoms per tal de millorar la seva competitivitat digital i facilitar l'adopció de noves dinàmiques de treball basades en l’eficiència tecnològica.

Al mateix temps, l’anàlisi dels expedients de contractació revela accions adaptades a àmbits molt específics de l’atenció social i la gestió de recursos humans. En un grau d'aplicació més concret, s'han promogut tallers i metodologies dissenyades per ajudar els usuaris en la millora i optimització de currículums vitals amb l'objectiu d'incrementar les opcions d'accés al mercat laboral.

Dins dels programes impulsats des del sector públic, s'han registrat proves per estudiar o integrar la intel·ligència artificial en àmbits tan diversos com l’educació, la medicina, la planificació del transport, la gestió de projectes culturals i el desenvolupament urbà, demostrant la voluntat d'avaluar les aplicacions pràctiques d'aquestes plataformes en l'entorn comunitari.

L'aposta estratègica de la Generalitat

Aquest desplegament d'eines tecnològiques s’inscriu dins d'un pla d'accions més ampli destinat a la transformació digital del conjunt de l'administració catalana. En aquest context de canvi, la Generalitat manté actualment en funcionament un total de 38 sistemes basats en intel·ligència artificial activats des de l’any 2025. Aquest conjunt d'eines algorítmiques té com a prioritat la simplificació dels tràmits burocràtics i la reducció dels temps d'espera en la gestió administrativa.

Mitjançant l'automatització de tasques repetitives i la millora dels canals d'atenció, l'administració busca oferir un servei més àgil i accessible tant per als ciutadans com per a les entitats privades que necessiten interactuar diàriament amb les institucions públiques.

L’aposta de la Generalitat per aquesta tecnologia coincideix en el temps amb un debat intens a escala internacional sobre la seguretat i el control dels grans entorns digitals. A finals del passat mes de juliol, la Comissió Europea va confirmar l'inici d'una anàlisi detallada de les dades d’usuaris de ChatGPT amb la intenció de determinar quin grau de supervisió regulatòria s'ha d'aplicar sobre el seu funcionament dins dels països membres.

El paper de la Llei de Serveis Digitals de la UE

La Llei de Serveis Digitals de la Unió Europea estableix requisits molt concrets per a les plataformes que aconsegueixen un volum d'activitat massiu. Concretament, la normativa determina que qualsevol servei digital que superi el llindar dels 45 milions de membres actius mensuals ha de passar a estar catalogat com a Plataforma en Línia Molt Gran (VLOP, per les seves sigles en anglès). Aquesta qualificació jurídica implica l'obligació d'assumir controls addicionals, auditories externes de seguretat, nivells més alts de transparència en els algorismes i mecanismes d'avaluació de riscos per als usuaris.

En l'actualitat, l’abast real de la plataforma creada per OpenAI supera amb un marge molt ample les xifres establertes pel legislador europeu. Segons les darreres dades utilitzades per les autoritats comunitàries, ChatGPT ja té més de 159 milions d’usuaris actius mensuals a la Unió Europea, una xifra que la col·loca de ple en el focus d'atenció dels òrgans de control de Brussel·les i reafirma la importància de regular l'impacte d'aquestes eines a mesura que s'instal·len en el teixit institucional.