Picada d'ullet, literal, del president francès Emmanuel Macron a l'espanyol, Pedro Sánchez. El Tractat de Barcelona certifica l'entesa entre ambdós i dona un esborrany, massa a grans trets, dels temes que s'han tractat aquest dijous. Així doncs, més enllà del corredor d'hidrogen verd entre Barcelona i Marsella i que ha de permetre la connexió d'Espanya amb França i Portugal, els titulars en clau econòmica han estat el reiterat compromís de dos aspectes que ja porten temps a l'agenda com a tasques pendents: la reforma del mercat europeu de l'electricitat i una millora de la connexió de xarxa de transports integrades a Europa amb el corredor 5G. D'aquests dos titulars destaca que, en cap moment, s'ha citat la paraula transport ferroviari ni corredor mediterrani, però s'ha donat per entès. Ha estat en el torn de preguntes on Sánchez ha posat d'exemple el corredor mediterrani, però també l'atlàntic, per millorar l'impuls de les empreses i les indústries a les dues bandes.
El paper de França
Així doncs, sobre la connexió ferroviària i, sobretot el corredor mediterrani, ha quedat ajornat al compromís de reprendre el projecte, però sense més concrecions: "Reiterem la nostra voluntat de seguir endavant, reconfirmem les nostres inversions sobre la línia ferroviària entre aquests dos països que es beneficien d'ajudes europees i seguirem en aquest camí", ha conclòs Macron davant un Pedro Sánchez que tampoc ha sumat més informació. Cal recordar que el projecte del corredor ferroviari que uneix les regions mediterrànies d'Espanya amb la resta d'Europa ha estat desenvolupat durant un segle per diferents actors. Així doncs, sobre les interconnexions ferroviàries vistes com un gran problema, i la necessitat de reduir el temps de viatge a Perpinyà, Marsella, Lió, París en part abandonades per la SNCF, però també assumides per Renfe, continuen pendents de resposta.
Units en la reconversió del mercat elèctric
L'altre tema que sí han tractat són les propostes sobre mercat elèctric. Sánchez ha considerat que "són molt similars entre els dos estats i, per tant, "no cal elaborar una proposta en comú, tan sol treballar perquè d'una vegada per totes es tracti el tema". Cal recordar que França, Espanya i altres països defensen una modificació del sistema actual, pel qual el preu majorista del megavat hora, ho determina l'última central que ha d'entrar en funcionament per equilibrar l'oferta i la demanda, i que en la immensa majoria dels casos és una central de gas.
D'altra banda, Alemanya o els Països Baixos són molt reticents a modificar aquest dispositiu, entre altres coses pel risc que desapareguin els incentius dels operadors de les centrals de gas per mantenir-les en funcionament i per l'amenaça al final d'un desproveïment de la Unió Europea combustible. La presidència francesa ja ha insistit anteriorment que encara hi ha temps fins al mes de maig, i que cal esperar la proposta final de la Comissió Europea per a la reforma abans d'abordar una demanda de prolongació de l'“excepció ibèrica” de què es beneficien Espanya i Portugal, que els permet fixar un preu límit al gas que es fa servir per generar electricitat.
On queda Alemanya?
L'altra derivada de tot aquest tractat és quin paper juga Alemanya i si aquesta cooperació avui segellada ha de ser un negoci per treure'n rèdit amb la resta de la Unió Europea. Macron ha insistit en parlar "d'ambicions estratègiques compartides" i ha convidat a parlar sobre quin paper haurà de jugar el canceller alemany Olaf Sholz en la reconversió energètica i, especialment, la descarbonització de l'economia. Per això, amb una mirada més global, el president de la república francesa ha demanat renegociar les condicions actuals amb els Estats Units, però a la vegada una resposta energètica verda forta perquè es puguin garantir mecanismes senzills i ràpids com els que donen els americans amb els crèdits: "Mobilitzarem diner nacional, però també europeu per establir garanties comuns, com vam fer durant la pandèmia. No hi ha cap mena de tabú, hem d'aconseguir un consens" amb Alemanya, ha conclòs Macron.
Cal recordar que el president francès aposta per Espanya per formar una nova parella europea en un moment de fricció amb l' històric amic alemany. Per la seva banda, Pedro Sánchez no ha oblidat que tota aquesta dinàmica va lligada a la guerra d'Ucraïna, però també a les més globals: "Hem de fer una política de reindustrialització a Europa i ho podem fer alleugerint la càrrega burocràtica que, per exemple, es dona amb els Next Generation". La industrialització, lligada a la transició verda, és el titular que més han reiterat donant la importància que hi tindrà el corredor d'hidrogen verd H2Med i el paper preponderant de Barcelona com a punt de sortida d'aquest. A partir d'aquí, queda conèixer les reunions paral·leles que s'establiran amb les empreses i institucions que tot plegat hauran de liderar, com la planta d'Enagàs al Port de Barcelona.