Hermetisme absolut entorn el principal motiu de la trobada entre el president espanyol, Pedro Sánchez, i el president francès, Emmanuel Macron pel proper 19 de gener. La reunió, més enllà de les connotacions polítiques, té l'objectiu de crear un gasoducte d'hidrogen verd, l'H2Med, que està previst que entri en funcionament l'any 2030, si es respecta el calendari, i es preveu un cost d'uns 2.500 milions d'euros. Aquest connectaria Barcelona amb Marsella i seria la porta d'entrada d'aquesta energia renovable a la Unió Europea des de la Península Ibèrica.
Ara bé, què reportarà a Catalunya i, en concret a la ciutat de Barcelona? Es podran coneixer les intencions i conclusions que s'extreguin de la reunió, on també assistirà el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i dels resultats de facto que acabi donant un gasoducte a llarg termini que, d'entrada, ja s'ha reformulat. Cal recordar que, fins i tot, la nomenclatura s'ha canviat fins arribar a la data marcada, passant d'anomenar-se MidCat a H2Med, amb tots els canvis substancials que aquest conducte ha patit en el seu projecte inicial.
El Port de Barcelona, el centre de tot
Malgrat tot, ja s'intueix cap a on anirà la inversió i els actors que en prendran partit. Hi ha dos noms propis que tenen molt a dir: el Port de Barcelona i Enagàs, com a concessionària del Port. Ambdós són el quilòmetre zero d'aquest gasoducte que arribarà fins el Port de Marsella. Ambdues institucions eviten fer declaracions i tan sols es limiten a afirmar la seva predisposició en conèixer el projecte per, posteriorment, valorar-lo, segons ens han explicat per ON ECONOMIA. Des de La Moncloa, es vol remarcar el valor que atorga al pacte H2Med i la importància del Port de Barcelona en l'actual moment de crisi energètica a Europa. La capital catalana acull actualment la planta de regasificació, Enagàs, més gran del Mediterrani. El port de Barcelona esdevé així un emplaçament clau si es materialitza el projecte.
Enagàs, la planta més important del Mediterrani
La mateixa portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, s'ha limitat a dir que "Barcelona va ser escollida perquè serà el centre d'aquest projecte estratègic". Però els objectius per la banda política també continuen sense definir-se públicament. Per la seva banda, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, consideren que el projecte encara no està tancat i falta definir-ne molts aspectes i, per tant, encara és aviat per aventurar previsions d'impacte econòmic, matisen fons del Govern a ON ECONOMIA.
Enagás és un referent internacional en el desenvolupament, el manteniment i l'operació d'infraestructures gasistes. Està certificada com a TSO independent per la Unió Europea i desenvolupa la seva activitat a vuit països. A l'Estat espanyol, Enagás és el principal transportista de gas natural i el Gestor Tècnic del Sistema Gasista. Compta amb 11.000 qilòmetres de gasoductes, tres emmagatzemaments subterranis a Serrablo (Osca), Gaviota (Biscaia) i Yela (Guadalajara), i quatre plantes de regasificació: Barcelona, la més gran, Huelva, Cartagena i Gijón. A més, és propietària del 50% de la Planta de Regasificació de Bilbao i del 72,5% de la de Sagunt. Actualment, Enagás cotitza a l'Ibex 35 des de la seva sortida a borsa el 2002 i és una de les companyies del mercat continu espanyol amb més free float o capital flotant arriban al 90%. Amb la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, la planta de Barcelona es va readaptar per donar més resposta a la demanda de gas, sobretot derivat de la falta d'infraestructura a Itàlia. I, ara, també haurà de replantejar com impacte un projecte d'aquesta dimensió.
En aquest cercle perfecte, el Port de Barcelona tindrà un paper actiu com a concessionària d'Enagás i, de retruc, la mateixa Generalitat de Catalunya que té la seva titularitat pública. Caldrà veure, per tant, com s'acaba repartint el pastís entre tots els actors que intervindran en aquest gasoducte. L'ara ja expresident del Port de Barcelona, Damià Calvet, va admetre que amb la guerra d'Ucraïna, ja s'ha reportat un increment interanual del trànsit de gas liquat (GNL) del 83% en el darrer semestre de l'any 2022, un augment que ja ha fet batre tots els rècords fins arribar als 36,3 milions de tonelades més, un 11% més. Amb l'hidrogen verd també es volen obtenir bons rendiments.
El projecte també va més enllà amb un altre infraestructura transfronterera entre Celorico da Beira (Portugal) i Zamora, que estan promogudes pels transportistes respectius i gestors dels sistemes gasistes: Enagás per la part espanyola, REN per la portuguesa, i GRTgaz i Terega per la francesa. Aquestes empreses (TSO, per les sigles en anglès) han treballat coordinadament per dissenyar l'H2Med i ahir van presentar la seva candidatura a la convocatòria de PCI de la Comissió Europea. En el cas de la connexió amb Portugal, cada TSO s'ha encarregat de presentar la part de la interconnexió al seu territori; en el cas de la connexió amb França, ho han fet els tres TSO implicats conjuntament.
El mapa futurible
Em paral·lel, Espanya també ha presentat a la convocatòria de PCI, els primers eixos de la xarxa troncal d'hidrogen verd, que connectarà els principals centres de producció de l'hidrogen amb la demanda domèstica i gràcies a les dues interconnexions, amb la demanda de la resta d'Europa. Un dels eixos transcorrerà pel Cantàbric, el nord-est i la costa mediterrània, i l'altre per l'oest i el sud del país. Juntament amb els eixos, es presenten dues propostes per analitzar la viabilitat de dos emmagatzemaments subterranis d'hidrogen ubicats a dues cavitats salines de Cantàbria i el País Basc, amb l'objectiu d'augmentar la flexibilitat del nou sistema i garantir la continuïtat de subministrament a tot el H2Med. Els dos eixos es consideren un únic candidat a PCI, mentre que cada magatzem té una candidatura independent, en què podrien participar diferents promotors. Aquests projectes encaixen en el marc dels PCI perquè es consideren reforçadors i facilitadors de les connexions internacionals.
Què diuen des de Marsella?
A l'altra banda d'aquest gasoducte està França i el paper que també jugarà Marsella des del seu port. Aquesta ciutat del sud de França també és un punt clau de la xarxa francesa i una porta d'entrada a la vall del Roine, el nord d'Itàlia i Alemanya, regions industrials que podrien esdevenir grans consumidores d'hidrogen verd. Quins beneficis hi veuen els francesos? Els polítics de la regió d'Occitània han estat contundents. El senador d'Aude Sébastien Pla, considera que els 455 quilòmetres de recorregut i una profunditat màxima submarina de 2.557 metres, pot comportar riscos i es pregunten si la darrera inversió injectada en el Port-la Nouvelle, concretament de 234 milions d'euros, es poden revertir i invertir únicament al gasoducte deixant de banda altres fites marcades.
La Unió Europea, d'esquenes?
Per acabar, hi ha un darrer actor que també haurà de donar el seu parer: la Unió Europea. Malgrat que aquest Tractat de Barcelona està marcat per l'agenda de dos presidents de dos estats membre i de forma independent, el que es digui des de Brussel·les s'haurà de tenir en compte. L'H2Med va ser anunciat en una cimera de la Unió Europea l'octubre passat i té l'objectiu d'oferir una alternativa al desaparegut projecte del gasoducte MidCat llançat el 2003 per transportar gas a través dels Pirineus des d'Espanya fins a França que finalment va ser abandonat per qüestions de rendibilitat i objeccions de París i els ecologistes. Però ara, sota la bandera del transport d'hidrogen verd, busca capta el finançament de la UE. París, Madrid i Lisboa esperen una resposta de la Comissió a principis del 2023. Si Brussel·les h aprova, el finançament europeu podria arribar a la meitat del cost, o fins els 1.200 milions d'euros. Tot i que, segons fonts consultades a la Comissió Europea per ON ECONOMIA insisteixen en desmarcar-se d'aquest projecte.