Espanya té un dels preus de la llum més baixos d’Europa. Aquest fet, que ja es va veure amb la crisi energètica per la invasió d’Ucraïna, es nota ara amb més força arran de les mesures preses en els últims anys per reduir la dependència de les fonts de generació fòssil. L’Estat és líder en renovables i això el situa en aquesta situació avantatjosa i ha abaratit 10 euros mensuals la factura de la llum.

Aquest és el càlcul d’un informe publicat pel think tank Ember, que promou la transició cap a fonts d’energia neta. Aquests 10 euros suposen un estalvi del 19% de la factura, a conseqüència de què el creixement de les fonts d’energia renovable –eòlica i fotovoltaica– des del 2021 ha reduït sensiblement la dependència del gas. Concretament, si fa cinc anys el 52% de les hores es consumia electricitat generada a partir de gas, el 2026 són només el 9% de les hores.

El sistema elèctric espanyol funciona de la següent manera: primer entra l’electricitat produïda amb fonts a cost zero –eòlica i fotovoltaica– i la nuclear, perquè no es pot aturar; després, si cal, entren la resta de tecnologies –principalment, la hidràulica–, i l’última que aporta energia al sistema, en cas que sigui necessari, és el cicle combinat, que utilitza gas per produir l’electricitat. Els motius de què entri l’última són que és fàcil d’engegar i aturar i que el seu cost és més car.

El sistema és marginal, és a dir que el preu el marca l’última tecnologia que entra en el sistema. Per tant, quan la demanda és tan alta, o l'oferta de renovables baixa perquè no fa sol, vent o cap dels dos, que ha de produir el cicle combinat, tots els megawatts que entren a la xarxa, encara que siguin renovables o de nuclear, es paguen a preu de cicle combinat, cosa que encareix aquelles hores. Reduir-les, doncs, és el que abarateix la factura.

Els càlculs d’Ember són que el preu mitjà de la factura elèctrica mensual de les llars espanyoles és de 55 euros, però seria 65 si no s’haguessin posat en funcionament noves instal·lacions d’eòlica i solar, fins i tot després de l’apagada de l’any passat. Addicionalment, les mesures fiscals temporals del govern espanyol per mitigar l’impacte de la guerra de l'Iran i el tancament de l'estret d’Ormuz han reduït la factura dels últims mesos en 8 euros més, segons la mateixa organització.

Entre el 2021 i el 2026, la generació eòlica i solar ha pujat a Espanya un 37%, cosa que ha fet que fos menys necessari engegar els cicles combinats, i que ha provocat que el preu del megawatt hora a l’Estat sigui menys d’un terç que el d’altres països, com Itàlia i Alemanya, que tenen més dependència del gas.

El gas i les nuclears

Les mateixes companyies en són conscients i utilitzen l’argument de la dependència del gas per defensar la continuïtat de les nuclears. De fet, un dels grans problemes d’Alemanya és que va tancar les nuclears mentre depenia del gas rus i, quan Vladimir Putin va decidir envair Ucraïna, no tenia eines per combatre l’encariment del preu de la llum.

Gonzalo Carbó, director general de Nuclears d'Endesa, va participar la setmana passada en un acte a Barcelona sobre l’impacte del tancament de centrals previst en l’economia catalana, en el qual es va presentar un informe de Deloitte que xifra en 14 euros al mes l’encariment de factura si no entra energia nuclear al sistema. El motiu torna a ser el gas, ja que la manca de producció nuclear s’hauria de suplir amb cicle combinat. Dos dies després, també a Barcelona, Mario Ruiz-Tagle, CEO d'Iberdrola España, també va referir-se a l’informe de Deloitte per defensar les nuclears.