La regularització de 500.000 migrants anunciada el passat dimarts pel govern espanyol aportarà directament al sistema fiscal de l'Estat uns 2.486 milions d'euros en cotitzacions anuals. És el resultat de multiplicar els 4.972 euros del 40% d'impostos del Salari Mínim Interprofessional anual que aportarà cada treballador, agafat com a referència del que cobren els migrants quan entren al sistema reglat laboral, pel nombre de persones que veuran formalitzada la seva situació.
El càlcul es basa en el que van fer els acadèmics Joan Monras, Ferran Elias i Javier Vázquez-Grenno en l'estudi 'Understanding the effects of granting work', publicat al Journal of Labor Economics sobre la regularització de l'any 2005. Llavors l'impacte era de 4.000 euros per persona, multiplicat pels 600.000 migrants que aquella època van regularitzar. La pujada equival als augments de sou, un 22% més que en aquella època. Monras, economista de la Universitat Pompeu Fabra, explica que, entre altres coses, amb l'estudi van comprovar "que no hi va haver un efecte crida" amb la regularització de 2005 impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero i que va anar acompanyada de més control a les fronteres i un increment de les inspeccions per controlar el treball irregular.
"Caldrà veure com s'aplica aquesta regularització, si també va acompanyada de més control a la frontera i inspeccions per saber si hi ha un efecte crida. Hi ha certa incertesa", diu Monras, que explica que, el 2005, "va haver-hi una caiguda de nadius al mercat informal" per l'augment de la inspecció i també "van millorar les trajectòries laborals dels migrants" a partir de la seva entrada al mercat formal. "Entren al mercat formal des de sectors de menor remuneració com la neteja o l'atenció a gent gran i, un cop tenen el permís, passen a d'altres més formals com l'hostaleria".
Pel que fa a la despesa pública, la regularització no té un gran impacte perquè els migrants "ja tenien accés a la sanitat i a l'educació dels fills" abans de rebre els papers. Succeeix igual amb la recaptació per consum. El que sí que és cert, aporta Monras, és que l'augment de la migració ha d'anar acompanyat d'un increment d'inversió pública si s'espera que els serveis acompanyin aquest creixement. "Si tens un milió més de persones, però no tens places d'educació, habitatge o sanitat, acaba sent perjudicial per tots els usuaris", apunta.
L'acadèmic qüestiona, tanmateix, que l'arribada de migrants i la seva regularització tingui un gran impacte en la sostenibilitat de pensions, ja que "si els contracten amb salaris baixos, no és suficient per cobrir la despesa de pensions". "Depèn del context i de la proporció de migrants que retornin després al seu país, però els salaris tan baixos no són un bon negoci", afegeix.
El passat 26 de gener, un estudi de Funcas xifrava a partir d'una estimació en 840.000 els migrants en situació irregular a Espanya, vuit vegades més que el 2017, quan n'hi havia 107.000. La població extracomunitària s'eleva ara a 4,9 milions de ciutadans, pels 2,3, la meitat, que eren el 2017.
La regularització beneficiarà aquelles persones que acreditin estar a Espanya abans del 31 de desembre de 2025, sense antecedents penals rellevants i que no hagin sortit del país en els cinc mesos previs al moment de la sol·licitud. També beneficiarà els demandants d'asil o protecció internacional que ho han demanat abans del desembre de 2025 i les famílies amb menors.
El procediment, va explicar la ministra Elma Saiz, es farà amb un reial decret a través d'una modificació de l'actual reglament d'estrangeria. El text ha d'estar aprovat a principis d'abril i les sol·licituds es poden presentar fins al 30 de juny de 2026. Des del moment de presentar la sol·licitud, l'administració tindrà 15 dies hàbils per admetre-la a tràmit i la resolució no podrà ser superior a tres mesos. L'autorització inicial tindrà una vigència d'un any i el permís donarà dret a treballar en l'immediat moment que es rebi en qualsevol territori de l'Estat i sector.