El mes de maig passat, el Consell de Ministres va aprovar l'avantprojecte de llei que redueix la jornada setmanal de 40 a 37,5 hores. La norma actual és vigent des de l'any 1983.

La mesura afectarà 12,5 milions d'assalariats, encara que la jornada mitjana real, rebaixada pels convenis col·lectius, és a 48 minuts d'aquelles 37,5 hores. Amb les dades del Ministeri de Treball, la jornada real es reduirà de mitjana un 21%. Per tant, una part dels 12,5 milions ja estan en l'entorn de les 37,5 hores, fins i tot per sota. A més, la meitat dels assalariats que tindran un efecte directe de la rebaixa es concentra en tres comunitats autònomes: Catalunya (2,21 milions d'assalariats), Madrid (2,06 milions d'assalariats) i Andalusia (2,04 milions de treballadors); seguides per Comunitat Valenciana, Galícia i les Canàries.

Del total dels 12,5 milions que es beneficiaran de la mesura, 10,5 milions ho són a temps complet i 2 milions a temps parcial. Entre els treballadors a temps complet, el 60,5% dels beneficiaris són homes, mentre que en el cas del treball a temps parcial el 75,3% dels qui veurien reduïda la seva jornada laboral són dones.

Per tant, què passa si l'empresa ja té pactada una jornada laboral de 37,5 hores o menys? Doncs que preval el conveni col·lectiu o d'empresa al qual la seva plantilla està adherit i no es generarà cap canvi. És a dir, en els casos on ja es treballi menys de 37,5 hores, els convenis continuaran vigents, però a partir de la nova llei, cap acord no podrà superar aquest horari laboral. Això passa en sectors d'educació, ja que el professorat té un horari laboral de 37,5 hores setmanals; l'administració pública, també de 37,5 hores setmanals, que recull l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP). A més, cada comunitat autònoma i entitat local pot establir acords específics que introdueixen variacions per adaptar-se a les particularitats de cada lloc o servei. També tenen la jornada ja reduïda les activitats financeres, encara que el conveni general de la banca estableix les 40 hores setmanals; i d'assegurances i en subministraments d'aigua i recollida de residus, on l'efecte seria més reduït per tenir-ne una jornada mitja pactada menor o igual a 37,5 hores setmanals.

De fet, el Govern va deixar clar que la intenció de la norma és la d'actuar per beneficiar aquells col·lectius que pateixen jornades de treball més llargues. Es tracta de baixar la jornada per llei perquè aquest dret arribi on la negociació col·lectiva no arriba, com als cambrers, la jornada mitjana dels quals és de 39,4 hores; caixers i dependents, que treballen més de 39 hores; igual que els agricultors o les persones cuidadores, amb 38,6 hores setmanals, per exemple. Això, traslladat a xifres, implica: afectarà especialment sectors amb alta intensitat horària com el comerç (2,4 milions d'empleats), la indústria (2 milions), l'hostaleria (1,4 milions) i la construcció (1 milió).

Encara que la previsió del Govern és que la mesura entri en vigor abans que finalitzi el 2025, el cert és que la complexitat de la política espanyola l'està retardant. Però encara ha de completar el seu tràmit i publicar-se en el BOE abans de convertir-se en norma definitiva, per la qual cosa, de moment, la seva aplicació no és obligatòria.

Una vegada entri en vigor, hi haurà també mecanismes per controlar el seu compliment:

  • Registre horari digital obligatori: totes les empreses hauran de comptar amb sistemes electrònics que permetin als treballadors registrar els seus horaris d'entrada i sortida de forma personal i verificable. La Inspecció de Treball tindrà accés a aquestes dades en temps real.
  • Dret reforçat a la desconnexió digital: els empleats no podran ser sancionats per no respondre missatges, correus o trucades fora de l'horari laboral. El dret a desconnectar serà irrenunciable.
  • Sancions de fins a 10.000 euros per treballador amb qui s'infringeixin les mesures.

El següent pas serà aconseguir el vistiplau del Congrés dels Diputats perquè la rebaixa de jornada pugui aplicar-se abans del 31 de desembre de 2025, tal com es van comprometre PSOE i Sumar en l'acord de coalició.

La proposta del Govern espanyol per reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals podria traduir-se en fins a 12 dies addicionals de vacances a l'any per a aquells treballadors que continuïn realitzant una jornada de 40 hores. Aquest benefici sorgeix de la necessitat de compensar les hores extra treballades, sigui mitjançant descansos addicionals o remuneració, segons ho estableix el projecte de llei en tramitació.