Manchester City, Real Madrid i Liverpool, aquests són els tres clubs europeus que generen més ingressos. Les conclusions es desprenen del darrer informe presentat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya a través de la consultora Deloitte Football. En concret, el City de guardiola va generar la temporada 2021-22 prop de 731 milions d'euros, el Real Madrid de Florentino Pérez 713,8 milions d'euros i el Liverpool de Jürgen Klopp també va arribar als 701,7 milions d'euros. A grans trets, la Premier s'ho menja tot: des de ser la lliga europea més competitiva i amb més beneficis, fins a comptar amb els principals equips en les millors xifres de negoci. De fet, el quart equip és el Machester United i tres equips més anglesos completen les deu primeres posicions: el Chelsea que és vuitè, el Tottenham, en novè lloc, i l'Arsenal, que tanca la desena posició.
No existeixen coincidències. L'estudi també determina que es manté una clara distància entre els ingressos de la Premier League (un 37% del total) i la resta de lligues, amb un frec a frec entre LaLiga i la Bundesliga, que es disputen el segon lloc en ingressos. Una de les novetats de l’informe d’aquest any és la incorporació de la distribució dels ingressos de la UEFA. D’un total de 2.731,9 d’euros, la Champions League s’emporta més d’un 74% del total. L’estudi demostra que els coeficients de distribució beneficien clarament els clubs que juguen habitualment a les competicions de la UEFA, més enllà del resultat puntual d’una temporada. En referència a la situació financera, en conjunt les grans lligues europees de futbol mostren un grau d’endeutament molt elevat, on destaquen LaLiga i la Serie A italiana amb un 89% de l’actiu finançat en deute, la Ligue 1 francesa amb un 83% i la Premier League amb un 80% de dependència financera.
Com s'ho fa el Real Madrid?
El que més sobta d'aquesta classificació és la segona posició del Real Madrid. En aquest resultat hi ha dues causes principals: els ingressos i el posicionament derivats d'encadenar tantes Champions en l'anterior dècada (la de l'any 2014, 2016, 2017 i 2018) i també els beneficis que extreu de les negociacions directes amb els drets televisius i la mateixa Liga espanyola. De fet, el Real Madrid ingressa més que el City, que és el líder dels ingressos absoluts, en matèria de matchday (88 milions d'euros) i drets televisius (308 milions d'euros). Pel que fa al que en surt dels beneficis comercials, està frec a frec amb el City del CEO Ferran Soriano: 373 MM/€ pels anglesos i 318 MM/€ pels madrilenys. L'evolució preveu que en els resultats que es donin de les pròximes temporades, el Madrid pugui arribar a liderar la llista, ja que els increments percentuals són més significatius d'una temporada a l'altra. L'altre gran avantatge dels blancs és que són els qui més ingressos reben dels que distribueix la UEFA: 133,7 milions, seguit del Liverpool amb 120 MM/€ i el Bayern amb 109,6 MM/€. El City perd galons i queda en un discret quart lloc que es podria revertir tenint en compte el que la UEFA hagi donat de la darrera temporada 2022-23 quan es va imposar a la final de Champions.
El Barça, per darrere del Villarreal
Si ens fixem en els indicadors blaugranes, tots són molt menors als clubs anteriorment citats. Sense anar més lluny, la UEFA tan sols li ha donat 71 milions d'euros, se situa en l'onzena posició per darrere d'altres clubs menys rellevants històricament com el mateix Villarreal (81 MM/€) o l'Atlético de Madrid (89MM/€). En l'apartat dels ingressos televisius, de matchday i comercials, se situa en la setena posició de tots els clubs europeus analitzats amb uns beneficis totals de 638,2 MM/€. I per tot plegat, el Barça aconsegueix una discreta setena posició en la taula anteriorment citada sobre ingressos generats en una temporada. Independentment d'aquests beneficis, cal tenir en compte l'enginyeria fiscal que el Barça està experimentant des de l'entrada de Joan Laporta a la presidència, precisament l'any 2021, per revertir la tendència de les pèrdues dels darrers balanços.
Però també cal subratllar el comportament que s'ha seguit. Així doncs, pel que fa a les despeses d'explotació, aquestes es van retallar de forma dràstica durant la temporada 2021-22 amb un descens en totes les partides: personal es va quedar en 457 milions, amortització de jugadors en 113 i altres despeses en 219. Això no obstant, en la darrera temporada 2022-23, es va incrementar el personal en 626M i les altres despeses en 365, en contra de les amortitzacions de jugadors que van seguir reduint-se fins als 89M.
Des del Col·legi d'Economistes de Catalunya últim, destaquen alguns canvis darrers pel que fa a la gestió del club blaugrana. En primer lloc, la incorporació en el balanç de situació del Club del Fons de Titularització Espai Barça, per més de 1.000 milions d’euros, destinat a finançar el nou estadi i que eleva el deute consolidat fins als 2.777 milions d’euros. I, en segon lloc, cal mencionar l’important increment dels ingressos fins a arribar a la xifra de 808 milions d’euros, dels quals 402 corresponen a ingressos per màrqueting i altres activitats.
Tot i el resultat d’explotació negatiu (-272 milions d’euros), l’exercici s’ha tancat amb un benefici net d’impostos de 304 milions d’euros, gràcies bàsicament al registre de 800 milions d’euros provinents de les “palanques”: 400 milions per la venda del 15% dels drets televisius i 400 milions més relacionats amb la venda del 49% de la societat Bridgeburg Invest i la revalorització del 51% restant. La tercera dada destacada fa referència a la millora del patrimoni net consolidat, que s’ha incrementat en 353 milions d’euros, tot i que continua essent negatiu per un import de 0,516 milions d’euros. Consultats sobre com podrà afrontar el Futbol Club Barcelona la devolució d’aquests 2.777 milions d’euros, els economistes confien que “caldrà una gestió eficient del club, una optimització del nou estadi, però sobretot que la pilota entri”.