Gairebé sempre a instàncies dels bancs, els espanyols han començat aquest any a treure part del seu estalvi en comptes corrents cap a fons d'inversió. D'aquesta forma, les entitats financeres continuen fent negoci: si no transformen els diners dels dipòsits bancaris en crèdits, -amb un voluminós marge d'interessos- almenys aconsegueixen percebre comissions per la gestió d'aquests fons. Les xifres del primer trimestre apunten a una sortida de dipòsits i comptes corrents de 21.500 milions d'euros, que han nodrit el patrimoni dels fons de diners (FIAMM), els Fons de Rendibilitat Objectiu, els Fons Garantits i els Renda Fixa a curt termini.

Instruments de l'estalvi col·lectiu que, després de les pujades de tipus d'interès dels bancs centrals, oferiran guanys als estalviadors encara que per sota de l'alça de la vida (inflació), però s'escapen del zero per cent amb el qual el gruix d'entitats retribueixen als seus clients particulars.

Pràcticament, en tots aquests fons la seva rendibilitat vindrà marcada per la marxa dels tipus d'interès, percentatge a què descomptar la comissió de gestió que percebi la gestora. Les dades de rendibilitat del primer trimestre poden ser indicatives de com acabaran l'any, però encara hi ha molts mesos per davant. Així, la mitjana dels anomenats fons de diners acumulen en el trimestre un guany del 0,45%, la més baixa d'aquest grup conservador: els fons Rendibilitat Objectiu guanyen el 0,98% de mesura, els Garantizados el 0,71% i els de Renda Fixa a curt termini el 0,53%.

Els dubtes més grans que té l'estalviador és la del comportament dels Fons de diners i dels de Renda Fixa a curt termini. En el cas dels de Rendibilitat Objectiu, l'entitat financera ja ha estimat una rendibilitat si el producte es manté durant el període de temps compromès, mentre que en els Garantizados de rendiment fix hi ha una garantia pel mig de rendibilitat final.

Però una simple regla de tres sobre els fons de diners apuntaria a un guany anual de l'1,8% que assoliria el 2,12% per a la Renda Fixa a curt termini. Tanmateix, els experts apunten a una rendibilitat molt més gran de la qual resultaria de la simple operació aritmètica de multiplicar un trimestre pels quatre de l'any. Aquests fons arrosseguen actius –principalment lletres del Tresor o pagarés d'empresa- emesos durant 2022 o principis de 2023 que encara no han recollit en la seva plenitud la pujada dels tipus d'interès i, per això, ofereixen actualment guanys més modestos de les esperades.

A data d'aquest dijous, els tipus a un any al mercat secundaris se situen en el 3,19%, els 9 mesos en el 3,11% i els de 6 mesos en el 3,07%. Fa només sis mesos, els tipus a 1 anys se situaven en el 2,41%, pel que tant els fons de diners com els de renda fixa encara guarden actius a aquestes rendibilitats gairebé un punt inferiors a les actuals. D'allà, que s'espera un augment gradual de la rendibilitat, a mesura que avanci l'any i s'actualitzin les carteres als tipus actuals. Per això, el soci i gestor de fons d'ATL Capital, Mario Lafuente, confia que en acabar l'exercici, la rendibilitat d'aquests fons s'apropi més al 3%.

Incertesa amb els tipus

Això sí, hi ha la incertesa sobre com evolucionaran els tipus d'interès al llarg de l'any. La propera setmana tant el Banc Central Europeu (BCE) com la Reserva Federal nord-americana (FED) tindran una altra cita per decidir sobre el preu dels diners, situats ara en el 3,5% i el 5%, respectivament. El difícil control de la inflació, sobretot de la subjacent (no recull aliments frescos ni energia) porta els analistes a esperar moderades pujades en el cas de la FED (0,25 punts) que podrien arribar fins a 0,5 punts en el cas d'Europa.

Una expectativa que ensopega amb la visió d'un altre grup d'experts que temen que tipus més alts erosionin en excés el conjunt de l'activitat econòmica i també a sectors sensibles com els bancs per la seva cartera de bons comprats a tipus zero o negatius fa tot just any i mig. De tota manera el consens sí que apunta que les esperades baixades de tipus no es produiran durant aquest 2023 i caldrà esperar a 2024 per veure moviments a la baixa si els preus entren al camí dels objectius dels bancs centrals.

Productes de transició

De tota manera, aquests fons conservadors s'han de prendre com un primer impuls a la recerca d'una mica de rendibilitat que la banca no vol oferir amb els seus productes típics de dipòsit. Les dades històriques de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva (Inverco) apunten que estalviar a llarg termini en aquests instruments no és un bon negoci. La rendibilitat mitjana anualitzada dels últims 15 anys ha estat de només el 0,52% i prenent com a referència 10 anys, un inversor en fons de diners hauria obtingut de mitjana anual el 0%... Vaja, com en els dipòsits bancaris actuals.