Algunes són més sorolloses i d'altres es van produint de manera més callada, encara que no menys important. Les previsions d'aquells que durant tants anys de tipus zero o negatius advertien als bancs centrals de la formació de bombolles es van complint i expliquen la forta volatilitat dels mercats, materialitzada aquest mes de març per la crisi bancària que continua donant cops de cua.
La crisi dels bons és, sens dubte, la més evident i esperada. Què passaria quan els tipus pugessin després que els bancs centrals, les entitats financeres i els fons d'inversió tinguessin a les seves carteres títols sense rendibilitat? Una pregunta que es va contestar l'any passat amb la crisi dels fons d'inversió en renda fixa que va afectar milions d'inversors en aquests actius. Però en aquest 2023, la bombolla creada amb els bons (tant públics com privats) ha arribat al sector bancari que compta amb aquests bons en el seu passiu. La depreciació dels preus ha estat brutal i un es emportava el Silicon Valey Bank (SVB) i deixava tocada el conjunt de la banca mitjana nord-americana. Tanmateix, aquest encara és un episodi intermedi. Les carteres d'aquests bons s'han depreciat però queda també la possibilitat que molts dels llançats per empreses no puguin pagar-se, deteriorant encara més aquestes carteres si surt la temuda desacceleració econòmica.
Unes emissions de deute públic i privat que la bombolla de la liquiditat creada pels bancs centrals tant en quantitat com en cost que, sens dubte, és una amenaça per a la salut del sistema financer. Es pot preguntar-se si els supervisors bancaris –casualment els mateixos que van portar a aquestes polítiques expansives de liquiditat- no haurien suposat aquest deteriorament de les carteres de bons quan va començar l'escalada dels tipus, fruit de la pujada dels preus. A nivell mundial l'índex MSCI World Banks va baixar el 2022 el 10,60% i en el cas de la seva referència europea els bancs van pujar sol el 0,98%.
Va succeir amb les immobiliàries
Entre les més silencioses –tret d'en el cas de la Xina- és la bombolla que es va muntar al sector immobiliari durant l'última dècada també en occident. Novament, la recepta per crear aquesta bombolla de sabó va ser la mateixa: diners barats i en abundància. L'efecte directe de la brusca caiguda en Borsa de les immobiliàries no és el mateix que el dels bancs, com a instruments de finançament de l'economia, però també els afecta, ja que són ells els que han deixat els diners per a l'engreixament del maó.
L'índex borsari MSCI Europe Real Estate va caure el 44,12% durant l'any passat i en el que va de 2023 tot just s'ha rendibilitzat un 8%. Una caiguda de gairebé la meitat del seu valor que contrasta amb el descens del 17,28% per al MSCI Europe. Alemanya, el Regne Unit, França i Suècia són els països de més pes en la formació d'aquest indicador. Així mateix, el MSCI World Real Estate va baixar el passat any el 24,46% sis punts més que l'indicador que recull el conjunt dels sectors mundials. Els valors immobiliaris han estat durament castigats per la qual cosa gran part dels seus excessos van ser ja eliminats mitjançant la pèrdua de valor al mercat. Tanmateix, continuen sent una amenaça si prossegueix l'escalada dels tipus que eleva el seu cost financer i es produeix, com és d'esperar, una menor activitat econòmica que freni el negoci. La rebaixa de les valoracions dels immobles ja s'està deixant sentir en altres companyies com les companyies d'assegurances que inverteixen profusament en aquest sector.
De les criptodivises a les tecnològiques
També l'abundància de diners barats i la pèrdua del sentit del risc va ser un esperó per a l'èxit de les criptodivises. Malgrat que els bancs centrals desaconsellen la inversió en elles, la política monetària dels últims anys les ha afavorit enormement. Fa un any, la criptomoneda estavella, el bitcoin, es movia en els 45.800 dòlars i ara cotitza entorn dels 28.400 dòlars, encara que s'han conegut en aquest període mínims de 16.000 dòlars. Una altra bombolla que es va fomentar des de la liquiditat i que, unit a la mala gestió de part d'aquesta indústria, portava molts inversors a suportar pèrdues per milers de milions de dòlars en molts casos irrecuperables.
L'última baula de la cadena de bombolles l'han format les companyies tecnològiques. Curiosament, en la fallida del Silicon Valley Bank (SVB) van confluir tant la bombolla dels bons com la de les tecnològiques que finançaven. Un còctel terrible que explica la desaparició del banc. La bombolla de les tecnològiques ha vingut, sobretot, per la valoració de les companyies que descompten els seus futurs creixements en comparació amb els nivells dels tipus d'interès. És la forma habitual de valorar aquestes firmes als mercats. Tipus negatius o zero permetien a aquest tipus de negoci uns multiplicadors altíssims que, lògicament, arribaven a la seva fi quan el preu dels diners va començar a pujar. En aquestes companyies també hi va haver un efecte pervers de la pandèmia del Covid-19 que va digitalitzar a marxes forçades el conjunt de l'economia i que va inflar la seva activitat per després tornar a una normalitat que va obligar a l'aprimament.
La minicrisi bancària que s'ha intentat aturar de forma ràpida i dràstica per part els bancs centrals dels Estats Units i Suïssa té, tanmateix, fins i tot diverses bombolles encara vives, dependents tant dels tipus com de la marxa de l'economia.