Qui compra un habitatge que està llogat ha de respectar el contracte i mantenir els inquilins que habiten la casa un temps. En aquest sentit, la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) es mostra clara i estableix que el contracte s'ha de respectar durant almenys cinc anys si és una persona física o set si és una persona jurídica.

Tanmateix, el propietari pot fer fora l'inquilí i recuperar l'habitatge si el contracte de lloguer inclou una clàusula imprescindible on s'indiqui que l'propietari pot recuperar l'habitatge per necessitat. Si aquest punt no s'ha pactat expressament al contracte, el llogater no podrà exigir el desallotjament.

En el cas que sí que estigui pactat, hi ha un termini de dos mesos per al desallotjament des del moment en què l'inquilí rep la comunicació per part del propietari que aquest necessita l'habitatge.

Perquè aquesta clàusula, anomenada "clàusula de recuperació del propietari per a ús personal", s'apliqui de forma vàlida, s'han de complir diversos requisits. El primer és que el nou propietari ha de ser una persona física (mai una empresa). El segon és que l'habitatge s'ha de destinar a residència habitual, ja sigui del propietari, d'un familiar de primer grau o del seu cònjuge si hi ha separació.

D'altra banda, el contracte ha de tenir almenys un any d'antiguitat des de la seva firma. I finalment, els inquilins han de rebre un preavís d'almenys dos mesos per abandonar l'habitatge. Després, quan les persones que llogaven la casa marxi, el propietari s'ha d'instal·lar a l'habitatge en un termini màxim de tres mesos. Si no ho fa, el inquilí pot reclamar el seu reingrés i continuar residint fins i tot cinc anys més.

De fet, si el propietari no ocupa el pis en tres mesos, l'inquilí adquireix el dret a ser reallotjat a l'habitatge durant tres anys i fins i tot pot exigir una indemnització per danys i perjudicis ocasionats pel desallotjament i fins a sol·licitar una mensualitat del lloguer per cada any que li quedés fins i tot completar els tres anys. Tot això si es demostra que l'ocupació no es va dur a terme per una causa de força major.

D'altra banda, hi ha casos en els quals, després de comunicar la necessitat de l'habitatge, l'inquilí no l'abandona. En el cas que no es compleixi el termini marcat de dos mesos, el propietari podrà acudir a la via judicial. El llogater haurà d'interposar una demanda de desnonament i esperar a la sentència que doni el jutge.

Poden els propietaris no viure a l'habitatge?

Si el nou propietari té la intenció d'utilitzar l'habitatge com a inversió i no com a residència habitual, no pot fer fora l'inquilí. Si aquest fos el cas, l'propietari de la casa ha d'esperar que es compleixin els terminis legals, que com s'han esmentat són cinc anys si el contracte és d'un particular, i set si és una empresa.

La LAU protegeix els drets dels inquilins, fins i tot si l'immoble canvia d'propietari. Per tant, abans d'invertir en un habitatge per llogar-se, convé tenir en compte que no serà possible canviar d'inquilí fins que finalitzi el contracte vigent, llevat que ambdues parts arribin a un acord.