Aquest dimarts obrirà les portes Construmat, en una edició que vol recuperar el pes del sector en el context firal internacional i tornar a ser la veu de tots els actors de l’activitat constructora descontents amb la nova llei de l’habitatge “que s’ha fet a esquena dels professionals i és intervencionista”, en un mercat que “no s’arreglarà fins que no hi hagi un pla d’habitatge amb visió de llarg termini”. El comentari és del president de Construmat i de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, que recorda que el sector ja va advertir a l’administració que regular els preus no és la solució ni per a la construcció, ni per cap altra activitat econòmica, i que “la norma que la Generalitat va aplicar -temporalment, perquè el Constitucional la va tombar- amb un índex de preus de referència ja ho va posar de manifest”. El que cal és anar a les qüestions de base i, entre aquestes i molt concretament per a Catalunya, Vilajoana esmenta la “inflexible” llei d’urbanisme.
“La llei catalana d’urbanisme és del segle passat i és poc flexible”, assegura, per adaptar-se als canvis de la societat. Les normes urbanístiques a què s’ha de sotmetre l’obra nova o la rehabilitació encotillen els projectes. Paràmetres urbanístics d’edificabilitat, d’alçades reguladores, d’ocupació de parcel·les, densitats, etc., “haurien de ser molt més flexibles precisament per poder-hi enquibir projectes de tota mena, en definitiva, per encaixar planificacions que responen a les noves tendències i necessitats de la societat”, sense haver d’esperar que la realitat es faci tan palesa que el Govern hagi d’anar aprovant petites modificacions legislatives en la llei d’acompanyament als pressupostos. Esmenta que la fixació dels índexs d’edificabilitat i densitat amb criteris rígids obliguen, per exemple, a construir habitatges de molts metres quadrats, o determinen la construcció de places d’aparcament en un lloc on no hi ha demanda. Són alguns dels casos. Només cal observar la llei d’acompanyament dels pressupostos catalans de 2023, on s’ha regulat el còmput de la densitat de l'ús residencial al sostre destinat a habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat i no consolidat i també regula ex novo una nova figura de planejament, els plans urbanístics per a la implantació d'actuacions declarades d'interès general superior.
Els promotors catalans, “el que volem” és “poder incrementar el nivell de producció per cobrir la demanda d’habitatge que necessita la població, qualsevol estrat de la població”, explica Vilajoana, conseller delegat del grup empresarial Euroconstruc. Recorda el també empresari que, només pel creixement vegetatiu de la població, Catalunya necessita que pel cap baix surtin al mercat 25.000 pisos cada any i se n’estan construint uns 15.000. “És un dèficit que es va acumulant, sense tenir en compte que la demanda és més alta perquè hi ha factors migratoris que eleven aquesta xifra. En proporció, a Espanya se’n necessiten 125.000 i només se’n fan 75.000, el dèficit anual s’eleva a 50.000 habitatges.
Observa també que les mancances s’agreugen perquè el parc d’habitatge existent està molt envellit. A ciutats com Barcelona, més del 60% s’hauria de reformar o rehabilitar, sustenta. I torna a esmentar el fre que suposa tenir normes intervencionistes. En el cas de la capital catalana: el 30% que s’ha de destinar a VPO quan es fa una rehabilitació integral d’un edifici desincentiva les inversions dels constructors. Les queixes també s’adrecen a “l’excessiva burocràcia administrativa per accedir als fons europeus Next Generation para a la rehabilitació. “S’està perdent una gran oportunitat per a la rehabilitació, per a la millora energètica dels edificis, perquè els tràmits administratius no són senzills i el Govern català ha decidit que atorgarà les subvencions un cop executades les obres, és a dir, el particular o la comunitat de propietaris ha d’avançar els diners”, quan en altres llocs d’Espanya s’atorga la subvenció amb un projecte previ i després es valida que tot estigui en ordre.
Mentrestant, el sector de la construcció va cap a una activitat cada vegada més industrial i més digital i sostenible. Dos dels principals reptes a què s’afronta aquesta activitat que “seguirà sent un motor de creació de llocs de treball, més qualificats i més ben pagats”. El saló Construmat ho farà evident amb 204 expositors i 366 marques representades, Construmat reunirà una àmplia oferta de materials, eines, tècniques i serveis que promouen una construcció més sostenible i eficient. També inclourà un congrés amb més de 40 sessions i 50 ponents que posarà especial èmfasi a visibilitzar les iniciatives que millor expliquen el caràcter transformador del sector i el seu impacte positiu en l'entorn. El programa posarà especial focus en els fons Next Generation amb l'objectiu d'accelerar la seva execució, ja que encara falten per activar gran part dels 6.800 milions d'euros destinats a la construcció a Espanya.