La preparació de la taula per als àpats festius de desembre es converteix, any rere any, en un exercici de malabarisme econòmic per a un nombre creixent de llars a tot l'Estat. L'última edició de l'Observatori de Preus de Nadal, elaborat per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), actua com un termòmetre implacable d'aquesta realitat. La lectura és clara: els aliments tradicionals són, de mitjana, un 5,1% més cars que el desembre passat, confirmant una inèrcia alcista dels darrers anys. Aquest increment, gairebé idèntic al del 2024, no és un fet aïllat, sinó l'última capa d'una acumulació que ha fet que la cistella nadalenca completa sigui un 57% més cara que fa una dècada. Una erosió constant del poder adquisitiu que es manifesta amb especial duresa en l'època de més pressió consumista de l'any.

L'anàlisi revela un paisatge de desequilibris. Les pujades no es reparteixen de manera uniforme, sinó que impacten amb força desigual en el menú festiu. Són productes com la vedella o les ostres els que suporten les majors alçades, propers al 20%, mentre que clàssics com el pernil ibèric se situen al voltant d'un 10% més alts. Aquesta dinàmica ascendent ha propiciat una fita significativa: fins a set productes han assolit aquest any els preus més elevats des que es té registre, amb el pernil ibèric al capdavant, travessant el simbòlic llindar dels 67,52 euros per quilogram. Aquesta xifra actua com un potent indicador del grau de luxe que suposen avui alguns dels símbols alimentaris de la festa, allunyant-se de manera palpable del que era una realitat compartida fa no tant de temps.

Enfront d'aquest escenari de costos desbocats, l'OCU desplega una bateria de recomanacions dirigides a un consumidor cada vegada més pressionat. La consigna fonamental és la planificació extremada: avançar les compres, dedicar temps a comparar preus entre establiments i fins i tot reconsiderar els components del menú, optant per proteïnes alternatives més assequibles, com certes aus, sense renunciar per complet a l'esperit de la festa. També s'apunta a estratègies com congelar marisc adquirit amb antelació per eludir les inevitables espiralades de preus de darrera hora. Però més enllà d'aquests consells dirigits a la iniciativa individual, l'organització enfoca amb insistència la responsabilitat de les administracions públiques.

Des de fa mesos, l'OCU reclama amb veu ferma l'adopció de mesures fiscals de caràcter excepcional per rebaixar la pressió sobre les economies domèstiques. La seva proposta passa per una reducció temporal de l'IVA, portant-lo del 4% al 0% per als productes de primera necessitat i del 10% al 4% per a la carn i el peix. Aquesta reivindicació, que busca atacar l'arrel del problema en lloc de pal·liar-ne els símptomes, roman, segons l'organització, sense una resposta efectiva per part del govern espanyol. Mentrestant, les famílies s'enfronten al dilema de com assumir el cost d'unes festes que, en la seva expressió més tradicional, semblen dissenyar-se per a un poder adquisitiu en retrocés. El debat, doncs, trasllada la qüestió del preu del pernil a una reflexió més àmplia sobre l'accés a la cultura gastronòmica i la capacitat de la societat per sostenir els ritus col·lectius en un context econòmic advers.