El mercat majorista d'electricitat ha tornat a despertar les alertes aquest dissabte amb una pujada sostinguda que sembla confirmar una tendència inquietant per a la butxaca dels consumidors i per a la competitivitat del teixit industrial. La xifra, assenyala que el megawatt d'hora (MWh) s'ha negociat a una mitjana de 127,24 euros, la qual cosa suposa un ascens del 6,9% respecte a la jornada anterior i, més significativament, el quart dia consecutiu que el cost de l'energia es manté per sobre de la barrera psicològica dels 100 euros.

Aquest valor no és només una nota a peu de pàgina estadística; representa el nivell més elevat registrat des del passat 17 de febrer, un moment clau que va precedir l'aplicació del mecanisme excepcional de limitació de preus del gas. Aquesta situació planteja una pregunta inevitable: ens trobem davant d'un repunt cíclic o del preludi d'un nou episodi de crisi energètica?

Si s'analitza l'evolució del preu en les darreres setmanes, el traçat és francament alcista. Les dades facilitades per l'Operador del Mercat Ibèric d'Electricitat (OMIE) revelen una acceleració preocupant. El cost actual del MWh és un 73,8% superior al del dissabte de la setmana passada, quan es va situar en 73,23 euros. És a dir, en només set dies, l'energia s'ha encarit en gairebé tres quarts. En una perspectiva lleugerament més àmplia, si prenem com a referència el 17 de desembre, quan el preu era de 101,41 euros, l'increment acumulat en el darrer mes arriba ja al 25,5%. Aquesta espiral ascendent no és fruit de la casualitat, sinó la conseqüència d'una confluència de factors adversos que actuen de forma sinèrgica.

El context geopolític i de mercat

L'explicació immediata rau, en bona part, en les condicions atmosfèriques. La Península Ibèrica travessa un període d'escassa activitat eòlica, una font renovable que s'ha convertit en un pilar fonamental per a contenir els preus al sistema. Quan el vent no bufa amb força, el buit generat en el mix elèctric ha de ser cobert per altres tecnologies, generalment més cares.

En aquest context, les centrals de cicle combinat, que cremen gas natural, es veuen obligades a entrar en funcionament per garantir l'estabilitat del subministrament. I aquí apareix el segon element clau: el gas, tot i haver moderat els seus preus des dels màxims històrics de 2022, encara cotitza a nivells elevats en els mercats internacionals, amb una volatilitat alimentada per la inestabilitat geopolítica a l'Orient Mitjà i la demanda global.

A més, el factor estacional juga un paper clau. L'hivern, amb les seves temperatures més baixes, manté una demanda de calefacció elevada, tant en el sector domèstic com en l'industrial, pressionant així el consum elèctric. Aquesta pressió s'ha vist agreujada per una recuperació més vigorosa del previst en alguns sectors manufacturers després de la pausa nadalenca, la qual cosa ha incrementat la demanda industrial d'energia. En un exercici de comparativa interanual, les dades ofereixen una paradoxa aparentment tranquil·litzadora.

El preu d'aquest dissabte suposa un abaratiment del 6,2% respecte al mateix dia de l'any passat, quan el MWh va assolir els 135,09 euros. No obstant això, aquesta lectura pot resultar enganyosa si no es contextualitza. El gener de 2023 va ser el cim d'una crisi energètica sense precedents recent, impulsada per la invasió russa d'Ucraïna. Comparar-se amb un pic històric no és un indicador de benestar, sinó un recordatori de la fragilitat del sistema.

Més enllà de la xifra concreta, experts del sector consultats assenyalen que el que ara és rellevant és la tendència i la velocitat de l'ascens. El fet que s'hagin superat els cent euros de forma consecutiva i que s'hagi arribat al màxim de l'any indica que l'efecte amortidor del “tall de preus del gas” s'està diluint a mesura que aquest mecanisme excepcional perd pes en el càlcul final. El mercat comença a reflectir de nou, amb més llibertat, la realitat subjacent dels costos de generació.

Les repercussions d'aquest repunt ja es fan sentir en la cadena econòmica. Per als consumidors domèstics amb tarifa variable (PVPC), la pròxima factura reflectirà aquests auguris. Per a les indústries intensives, cada euro addicional al MWh suposa una pèrdua directa de competitivitat en un mercat global ja de per si exigent. Aquesta pressió sobre els costos de producció pot frenar la inversió i posar en perill l'ocupació en sectors estratègics.

El futur més pròxim dependrà d'una combinació complexa d'elements. La recuperació de la generació eòlica en els pròxims dies seria l'antídot més eficaç per desinflar els preus. No obstant això, la persistència de l'alta demanda, les tensions geopolítiques que afectin el preu dels combustibles fòssils i l'evolució de les reserves de gas a Europa marcaran el camí. Aquesta nova escalada del preu de l'electricitat serveix com a recordatori urgent d'una veritat inqüestionable: la transició energètica cap a un model basat fonamentalment en renovables no és només un imperatiu ecològic, sinó una necessitat econòmica de seguretat nacional.

La reducció de la dependència dels combustibles fòssils, l'impuls decisiu a l'autoconsum i a les comunitats energètiques, i la inversió en tecnologies d'emmagatzematge són els únics elements que podran, a mitjà i llarg termini, blindar l'economia contra la volatilitat salvatge d'un mercat elèctric que, com aquests dies demostren, continua respirant per l'ànima que li deixen el vent i el gas.