Barcelona és la població amb la hipoteca més alta de tot l'Estat espanyol amb una hipoteca mitjana de 151.857 euros i una variació de l'1,2%. A Madrid, aquesta variació va ser de l1,1%, amb una hipoteca mitjana de 130.895 euros, segons les conclusions del XXXVI Informe sobre el Mercat de l'Habitatge, elaborat pel Grup Tecnocasa i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). A l'altre extrem se situa Valladolid que s'ha convertit a la ciutat amb l'import de la hipoteca mitjana més baix el segon semestre del 2022, situada a 64.109 euros. Així doncs, la hipoteca mitjana a Espanya és de 120.206 euros, un 1,6% més que fa un any.
El conseller delegat del Grup Tecnocasa, Paolo Boarini, aprecia estabilitat als indicadors de risc de la hipoteca, en línia amb els estàndards crediticis que els bancs apliquen els últims anys. A més, la ràtio préstec a valor es va situar el segon semestre del 2022 al 71%, mentre que la ràtio entre la quota mensual de la hipoteca i els ingressos de l'hipotecat va estar al 33%. Una altra dada que està en línia amb l'actual política conservadora dels bancs és que el 88% dels nous hipotecats tenen un contracte laboral indefinit i, en general, el termini de la hipoteca no supera els 28 anys, lluny dels 35 anys del 2007.
Creixements desiguals: Madrid disparada
Més enllà de les xifres, també s'ha d'analitzar l'evolució de la situació. Les ciutats amb més impacte dels diferents escenaris de pujada de tipus són, segons l'informe, Donostia, Palma de Mallorca, Barcelona, Madrid, Màlaga i Bilbao. Getafe (Madrid) és la població que mostra una taxa més elevada de creixement del preu de l'habitatge (10,26%), mentre que la taxa més baixa és a Barcelona (2,53%), encara que la capital catalana es manté com la ciutat que compta amb el metre quadrat més alt, amb 3.083 euros. Contràriament, entre les ciutats amb menys impacte destaquen Lleida, Zamora, Àvila, Huelva, Conca i Sòria.
El director d'Anàlisi del Grup Tecnocasa, Lázaro Cubero, ha subratllat que "ara la negociació del preu final de venda és més clara que fa uns mesos i que a més temps a la venda, la rebaixa necessària a l'immoble és molt més gran, podent superar el 10% del preu de sortida”. L'informe mostra que el primer semestre, la hipoteca mitjana se situa en 121.715 euros, un 3% més que fa un any. Boarini, ha assegurat que els indicadors de risc d'hipoteques presenten estabilitat i estan en línia amb estàndards crediticis. Ha destacat l'"important augment" de les hipoteques a tipus fix, que el primer semestre d'aquest any van representar el 83% del total, mentre que el 2015 només eren un 5%.
Discrepàncies a La Moncloa
En paral·lel, el tema continua generant discrepàncies entre la coalició del govern espanyol. Unidas Podemos ha tornat a reclamar al PSOE topar la pujada de les hipoteques de tipus variable davant els beneficis "desorbitats" dels grans bancs, que s'estan "forrant" amb marges propis de la "usura" davant la crisi de la guerra d'Ucraïna i la pujada de tipus d'interès. El coportaveu estatal de la formació morada, Pablo Fernández, ha explicat en roda de premsa que van remetre ahir al PSOE una proposta actualitzada per limitar l'increment de les quotes hipotecàries al 0,1% durant un any, prorrogable, a crèdits inferiors als 300.000 euros. D'aquesta manera, ha fet una crida als socialistes perquè es resisteixin de la seva "pulsió conservadora" i accepti la fixació d'aquest límit. Sobre això, ha dissertat que cal que l'Estat intervingui "amb més força que mai" el mercat hipotecari, igual que els preus dels aliments, en un context on el Banc Central Europeu ha decidit incrementar un 0,5% més els tipus d'interès, situant l'Euribor fins al 2,5%, amb conseqüències molt greus per a milers de famílies. I és que ha relatat que algunes hipoteques veuran elevada la seva quota en 3.000 euros anuals, una "barbaritat" segons l'actual situació econòmica.