La fotografia de l’habitatge a l'Estat continua mostrant contrastos cada cop més acusats, especialment quan s’observa la situació dels més joves. Una monografia elaborada per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques ha posat xifres a una realitat que moltes famílies viuen al dia a dia. Si es tenen en compte els ingressos que realment queden a la butxaca després de pagar el lloguer o la hipoteca, el 33% de les llars encapçalades per joves de fins a 34 anys estaria en situació de pobresa. Quan no es descompten aquestes despeses, el risc baixa fins al 24,5%, una diferència de més de vuit punts que demostra el pes enorme que suposa el sostre.
L’estudi destaca que els joves d’entre 16 i 34 anys que ja han sortit de casa dels pares destinen de mitjana quasi un 29% dels ingressos de la llar a l’habitatge. Això significa que paguen deu punts percentuals més que els majors de 34. La raó principal és que la gran majoria resideixen en pisos de lloguer al mercat lliure, que és el règim que exigeix un esforç econòmic més gran. Un cop descomptat aquest esforç, la taxa de pobresa de les llars joves s’enfila fins al 33%, mentre que per al conjunt de la població es queda en el 23%. Si a més la família està encapçalada per immigrants, el risc de pobresa dispara fins al 52%.
Desequilibri entre nous llars i cases construïdes
L’informe atribueix bona part del problema a un desajust bàsic: entre el 2021 i el 2025 es van crear 965.000 noves llars, però només es van construir 454.000 habitatges. Dit d’una altra manera, a l'Estat només va edificar el 45% de les cases que haurien fet falta per absorbir la nova demanda. El document adverteix que la construcció residencial continua molt per sota dels nivells previs a la bombolla immobiliària, amb factors com l’escassetat de mà d’obra especialitzada, els tràmits urbanístics lents i els canvis demogràfics que impedeixen una adaptació ràpida de l’oferta. A més, ara mateix el 56% de les llars estatals estan formades per una o dues persones, la qual cosa incrementa la demanda d’habitatges alhora que redueix el nombre de perceptors d’ingressos per cada llar.
L’estudi també posa el focus en la distribució geogràfica de la demanda. La major part de la pressió se l'emporten les grans àrees metropolitanes i els principals destins turístics, on els preus es disparen amb més virulència. Madrid, Catalunya, el País Valencià i Andalusia ja reuneixen el 60% de la població estatal. I dins d’aquestes, províncies com Madrid, Barcelona, València, Alacant i Màlaga concentren bona part de la tensió sobre el mercat residencial. L’informe identifica dos col·lectius com els més afectats: els joves i els immigrants. En el cas dels primers, l’edat mitjana d’emancipació ja arriba als 30 anys, quatre més que la mitjana de la Unió Europea. Els investigadors assenyalen diversos motius: la precarietat laboral, els salaris baixos, el retard en les herències i les dificultats per aconseguir una hipoteca. Actualment, el 45% de les llars joves viuen de lloguer al mercat lliure, mentre que la proporció de propietaris ha caigut des del 65% del 2008 fins al 40,8% actual. A més, el 19,6% dels joves destina més del 40% de la seva renda a pagar l’habitatge, davant del 9% de mitjana nacional. Entre els immigrants, aquest percentatge s’enfila fins al 25,8%.
El lloguer guanya pes i la sobrecàrrega castiga les rendes més baixes
Les dificultats per accedir a la propietat, derivades de la pujada de preus i d’unes condicions hipotecàries cada cop més exigents, han fet que el lloguer guanyi terreny. El nombre de llars que viuen arrendades s’ha gairebé duplicat en les dues darreres dècades, passant de 2,1 milions a 3,9 milions, fins a representar el 20% del total. El sobreesforç també és molt més gran per als qui lloguen: mentre la despesa mitjana en habitatge suposa el 18% de la renda disponible, aquest percentatge s’eleva fins al 34% en els lloguers a preu de mercat i baixa al 24% entre els qui paguen hipoteca. Entre les persones en risc de pobresa, gairebé sis de cada deu inquilins del mercat lliure fan un esforç desproporcionat per poder pagar el sostre.
Pel que fa a l’habitatge social, l’informe destaca que aquesta només representa el 3,5% del parc total a l'Estat, menys de la meitat de la mitjana europea, situada al voltant del 8%. Arribar a aquest nivell exigiria incorporar unes 900.000 vivendes addicionals destinades a lloguer social. Entre les mesures proposades per l’estudi hi ha la construcció industrialitzada, agilitzar les llicències amb eines digitals, flexibilitzar regulacions urbanístiques i millorar la coordinació entre administracions. També planteja que el sector públic adquireixi o gestioni part del parc privat per ampliar l’oferta assequible mitjançant acords amb grans tenidors, i defensa la necessitat d’un pacte d'Estat que permeti desenvolupar una política d’habitatge estable i duradora.