Una de les conseqüències previsibles de les eleccions generals d'aquest diumenge és la pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat per a 2024, ja que tant el calendari de formació del futur govern espanyol com el resultat de les urnes, compliquen que abans del 31 de desembre es puguin aprovar uns nous comptes públics. I si no s'aproven, el pressupost de 2023 es prorroga de forma automàtica. Tanmateix, els experts consultats per ON ECONOMIA consideren que els pressupostos en vigor s'ajusten bé a les necessitats de l'any vinent, encara que les comunitats autònomes tindran problemes per elaborar els seus pressupostos. Quan sí que hi haurà dificultats és a partir de 2025, ja que estaran en vigor les regles fiscals imposades per la Comissió Europea que obliguen a mantenir el dèficit públic per sota del 3% del PIB.
L'empat electoral —172 diputats del suposat bloc comandat pel PSOE i 170 per a PP i Vox— dificulta la formació d'un nou govern, per la qual cosa un dels escenaris que ahir es valoraven al món econòmic i polític, el pitjor dels possibles, és la repetició dels comicis, que suposarà sens dubte la pròrroga pressupostària. Però encara que un dels dos possibles candidats —s'apunta a Pedro Sánchez— fos capaç d'aconseguir 176 vots entre sís i abstencions per superar la sessió d'investidura, els terminis per configurar un nou executiu s'endarreriran, la qual cosa dificultarà l'aprovació d'uns pressupostos abans que finalitzi el 2023. Tot apunta, doncs, que l'any que ve arrencarà amb els actuals comptes públics prorrogats.
Terminis per a la sessió d'investidura
El 17 d'agost es constituirà el nou Parlament donant va iniciar a la Legislatura i, previsiblement la setmana del 21 d'agost el Rei cridarà als portaveus dels partits per conèixer els possibles candidats a president de Govern i la posició de les diferents formacions polítiques sobre això. En funció dels esmentats contactes, si hi ha algun candidat o candidats disposats a sotmetre's a la sessió d'investidura, en la primera quinzena de setembre -com aviat- es podrien sotmetre a la votació dels 350 diputats. Però és una hipòtesi que, en el dia d'avui, sembla improbable, ja que els presumptes aliats del PSOE exigiran massa, pel que es descompta que les negociacions seran llargues. Per davant, no obstant això, està el mes d'agost.
Tanmateix, la llei marca que abans del 30 de setembre s'ha d'haver presentat el projecte de pressupostos generals de l'Estat per complir el tràmit parlamentari i que pugui ser aprovat abans de l'1 de gener de 2024. El millor dels escenaris, de cara a una normalització institucional, seria que en la primera sessió d'investidura s'aconseguís l'aprovació d'un candidat i, amb això, la formació del nou govern de l'Estat. Però de no ser així, s'obre un termini de dos mesos per a nous intents que de ser fallits, comportaria una dissolució de les Corts per part del rei i la convocatòria d'unes noves eleccions.
Diego Martínez López, expert en finançament autonòmic i local i professor de la Universitat Pablo de Olavide, considera que l'única manera que no s'hagin de prorrogar els pressupostos de 2023 és la continuïtat de l'actual administració del govern de coalició PSOE-UP, amb prou rodatge per poder elaborar amb certa celeritat un projecte de pressupostos. Si el Gobierno fos del PP exigiria l'organització de zero de l'administració, la qual cosa retardaria l'elaboració del projecte. No obstant això, els experts consultats recorden que el govern entrant pot presentar i aprovar un projecte de pressupostos al llarg de 2024, fins i tot amb caràcter retroactiu en algunes partides.
Santiago Lago, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Vigo, assenyala que la pròrroga dels actuals pressupostos durant la primera meitat de 2024 "no hauria de ser un problema particularment greu: en l'últim decenni hem afrontat períodes de pressupostos prorrogats molt més amplis". Tot i que Lago recorda que "el 2024 caldrà començar a ajustar-se a les noves regles fiscals, però és veritat que la pròrroga de pressupostos sol comportar un menor ritme de creixement de la despesa pública, per la dificultat per incorporar nous compromisos." Per això, segons l'opinió de l'economista, si la recaptació tributària continua amb un comportament positiu, "es podria esperar que dèficit i deute públic segueixin en un camí de reducció significativa". Encara que el principal problema tindria a veure amb la impossibilitat d'afrontar les reformes pendents en l'àmbit de l'economia publica: finançament autonòmic i local, tributari, avaluació de la despesa. "El Ministeri està obligat, en tot cas, a comunicar a les Comunitats Autònomes la informació sobre els seus ingressos previstos el 2024 a fi que puguin definir els seus propis pressupostos".
Tensions de tresoreria en les CCAA
El professor de la Pablo de Olavide i investigador de Fedea assenyala també el problema que s'obre per a les comunitats, ja que el procés ja ve viciat amb la convocatòria de les eleccions que ha paralitzat l'aprovació de sostre de despesa del Govern, la qual cosa ha impedit que les CCAA elaborin els seus propis pressupostos i presentin igualment els seus sostres de despesa. A més, amb la pròrroga no s'actualitzaran els ingressos a compte que ha de lliurar l'Estat als territoris, la qual cosa podria portar a tensions financeres en algunes comunitats com Catalunya o la Comunitat Valenciana generant problemes de tresoreria, comenta l'economista.
Més enllà de la complicació dels comptes autonòmics, la pròrroga dels pressupostos no hauria de generar complicacions en el dèficit públic. Miguel Ángel García Díaz, professor d'economia aplicada de la Universitat Rei Juan Carlos i investigador de Fedea, assenyala que a partir de l'1 de gener decauen les mesures antiinflacionistes com la rebaixa de l'IVA de l'electricitat i el gas i de certs aliments, entre d'altres, la qual cosa suposaria un estalvi l'any vinent de sis dècimes del PIB (uns 6.500 milions d'euros). Això generaria un coixí per afrontar la pujada de les pensions de l'any que ve, entre un 3,5-4% equivalent a l'IPC anual d'aquest any.
Així, segons l'opinió de García Díaz, el dèficit aquest any podria situar-se en el 4,1% previst (si no es torça gaire la recaptació fiscal la segona part de l'any) i l'any vinent, fins i tot, reduir-se unes dècimes al voltant del 3,7%, lluny del 3% que ha previst el Gobierno. El problema vindrà el 2025, ja que el dèficit estructural ronda el 3,5%, la qual cosa obligarà el futur govern prendre mesures per complir l'exigència de la Comissió Europea del 3%, bé ajustant despeses, ben incrementat la recaptació.